Política

Amnistia només de paraula

El govern afirma que JxCat, ERC i la CUP treballen en la redacció d’una llei per aprovar-la al Parlament i traslladar-la al Congrés, però el temps de la legislatura s’esgota

És la proposta de més consens i podria esdevenir un acord electoral

L’amnistia continua en boca de tothom, però a la taula de ningú. És una de les propostes per resoldre el conflicte polític que aconsegueixen més consens entre partits, entitats i ciutadania a Catalunya, però quan s’arriba al detall de com hauria de ser la llei, la solució s’encalla. La norma hauria de ser aprovada al Congrés dels Diputats perquè resultés efectiva, però cada vegada són més les veus que reclamen que, com a primer pas, sigui el Parlament el que aprovi el text legal i, posteriorment, sigui defensat de manera solemne a Madrid per diputats catalans. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, és un dels principals valedors de la iniciativa i així ho reclama des de fa mesos. Contra la “repressió”, l’únic antídot és l’amnistia, repeteix el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri.

Els partits independentistes també sembla que s’hi han posat, però, de moment, els treballs, si és que n’hi ha, no han donat cap fruit i es porten amb total secretisme. El fet que el 21 de desembre es doni per acabada la legislatura no fa presagiar que finalment s’arribi a temps per portar al ple del Parlament un text legal, tot i que fins i tot la portaveu del govern, Meritxell Budó, s’hi va referir la setmana passada assegurant que els grups estan treballant per portar una llei d’amnistia al ple. També fa una setmana que el president del Parlament, Roger Torrent, acompanyat de diversos expresidents, entre els quals hi havia Carme Forcadell, signava a favor de la redacció de la nova llei, que hauria d’exonerar tots els represaliats per causes judicials derivades del procés. Aquí, s’hi inclourien no només els nou presos polítics, sinó els 2.500 represaliats que tenen causes pendents per haver participat en manifestacions a favor de la república catalana i per la llibertat dels presos polítics, unes causes judicials en les quals, paradoxalment, participa la Generalitat com a part denunciant. Hi ha qui només mira cap a Madrid perquè la llei es faci i s’aprovi al Congrés.

Una altra via en estudi és que la redacció de la llei d’amnistia formi part d’un compromís electoral de les tres forces independentistes per poder-lo executar en la pròxima legislatura. Amb aquest objectiu treballa l’associació Acord d’Esquerres, en què hi ha representació de JxCat, ERC i Poble Lliure.

D’altra banda, també hi ha en marxa una recollida de signatures a càrrec de l’associació Amnistia i Llibertat, que aquest cap de setmana redobla esforços i serà present en més de 70 municipis catalans. L’objectiu és “evidenciar que és possible dins del marc jurídic de l’Estat i que només depèn de la voluntat política”, asseguren. De moment, però, silenci polític a Madrid i aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Barcelona rebutja reprovar Colau per marxar amb la família per Reis gràcies als vots del govern, ERC i BCN pel Canvi

Barcelona

Pedro Sánchez aposta per unes eleccions immediates a Catalunya

Madrid

El jutge concedeix el tercer grau a Urdangarin

Madrid

Iglesias es ratifica malgrat les crítiques per comparar Puigdemont i exiliats 

Madrid

El conseller de Salut de Múrcia demana disculpes per haver-se vacunat però descarta dimitir

Madrid

Aragonès defensa que “no hi ha cap raó” per anul·lar el decret

Barcelona

Solé alerta que el 14-F “posa en risc” la salut de les persones i la “legitimitat” de les eleccions

Barcelona

Més d’un centenar de juristes defensen que l’amnistia és jurídicament viable per als presos polítics, exiliats i represaliats

Barcelona

14-F forçat

barcelona