Política

Pressió pel rei emèrit

Diversos grups, entre ells ERC, JxCat i la CUP, intentaran de nou que la cambra investigui Joan Carles I

Fins ara ho ha evitat gràcies al PSOE, el PP i Vox

La iniciativa coincideix amb l’estrenyiment del setge suís sobre el pare de Felip VI

“La justícia és igual per a tothom”, és la frase que més ressona de tots els discursos de Joan Carles I. La va pronunciar la nit de Nadal del 2011, i deia: “Vivim en un estat de dret, i qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei.” El cas sobre els “negocis” i les finances del rei emèrit ha arribat aquesta setmana al Suprem després que la fiscalia anticorrupció hagués vist indicis de possibles delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals, mentre que el Congrés rebrà avui una nova petició per investigar el monarca. Des del 2018, quan va esclatar el cas, fins ara, la cambra baixa les ha vetat totes. Diversos grups parlamentaris ho tornaran a intentar ara, coincidint amb un estrenyiment del setge sobre el pare de Felip VI arran de la investigació que se segueix a Suïssa.

JxCat, ERC, la CUP, el PNB, el BNG, Més País, Compromís i EH Bildu tornaran a registrar avui una petició per crear una comissió d’investigació sobre la trama vinculada a les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i a les seves influències polítiques i comercials amb l’Aràbia Saudita. Concretament volen que s’investigui la trama vinculada a les “presumptes il·legalitats” comeses per membres de la Casa Reial amb l’Aràbia Saudita. Segons un comunicat, les vuit formacions presenten aquesta iniciativa pels indicis de presumptes delictes amb la implicació de Joan Carles relacionats amb el “blanqueig de capitals, cobrament de comissions i frau fiscal”, després que dimarts se sabés que la fiscalia anticorrupció del Suprem investigarà el rei emèrit precisament per una comissió cobrada de l’Aràbia Saudita per la construcció de l’AVE entre Medina i la Meca.

La petició incorpora també les recents declaracions de l’empresària alemanya Corinna Larsen, l’examant del rei emèrit, a qui va acompanyar al safari de Botswana, en què assegura que hauria rebut pressions i fins i tot amenaces de mort per part dels serveis secrets espanyols i de la Casa Reial per, suposadament, “confiscar documentació comprometedora per a Joan Carles I. A tot això cal afegir-hi que Corinna també indica que Felip VI coneix aquesta campanya d’assetjament i persecució contra ella i els seus fills.

L’última petició d’investigació va tenir lloc l’abril, amb la firma dels mateixos grups que ara, però la seva tramitació va ser rebutjada per la mesa de la cambra baixa. Unides Podem va considerar que en plena pandèmia no era el moment de promoure la comissió, però hi va votar a favor. Ara tampoc ha firmat la petició, però segons asseguren fonts de la direcció del grup al diari Público, que la fiscalia del Suprem investigui la presumpta corrupció de Joan Carles I és una “novetat important”, que obliga a exigir una nova comissió.

La Zarzuela calla

El PSOE tornarà a sumar els seus vots al PP i Vox per rebutjar-la, segons informava el digital El Confidencial, emparant-se en els informes dels serveis jurídics de la cambra i sumant l’argument que ja ho investiga el Suprem. La Zarzuela, per la seva banda, continua guardant silenci; ni tan sols l’ha trencat per dir que respecten les decisions judicials com han fet sempre.

ELS PUNTS CLAU DEL CAS

Per què passa al Suprem?

La fiscalia anticorrupció troba indicis de delicte fiscal i blanqueig de capitals contra el rei emèrit. Per la seva condició d’aforat, el Suprem és l’òrgan competent.

Qui portava el cas?

El fiscal anticorrupció Luis Pastor

Qui el portarà ara?

El fiscal en cap de sala del Suprem de l’especialitat de delictes econòmics, Juan Ignacio Campos Campos, membre de la Unió Progressista de Fiscals i que va coordinar l’escrit en què la fiscalia va defensar la condemna a títol lucratiu contra el PP pel cas Gürtel, que va costar el govern a Mariano Rajoy.

Què envia anticorrupció al Suprem?

El fiscal en cap d’anticorrupció, Alejandro Luzón, envia un decret a la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, en què li fa saber que s’han d’abstenir a favor del Suprem i concreta els fets a investigar: l’anomenada fase II de la construcció de la línia d’alta velocitat que enllaça Medina i la Meca, a l’Aràbia Saudita. El fiscal Pastor estava pendent de rebre un informe clau dels seus homòlegs suïssos sobre una investigació oberta el 2018 als presumptes testaferros de l’emèrit, Dante Canonica i Arturo Fasana.

Què investiga la fiscalia suïssa?

La fiscalia suïssa intenta aclarir una donació de 100 milions de dòlars a la fundació panamenya Lucum, que té de primer beneficiari Joan Carles de Borbó i de segon tenia Felip VI. La donació l’hauria fet la monarquia saudita, el 2008, després que el consorci d’empreses espanyoles aconseguís l’obra del TAV a la Meca prèvia rebaixa del 30% del cost de l’oberta inicial. El fiscal Bertossa investiga els comptes de Lucum al banc suis Mirabuau per un presumpte delicte de blanqueig agreujat de capitals.

Qui són Canonica, Fasana i Orleans?

Canonica és advocat, i Fasana és un gestor de fons suís que, a més de Joan Carles I, també tenia de client el cap de la Gürtel, Francisco Correa. Álvaro de Orleans-Borbón, per la seva banda, és cosí llunyà del rei emèrit, i les investigacions l’apunten com a presumpte testaferro del rei.

De quins delictes se’l podria acusar?

Haurien prescrit els vinculats amb el suposat cobrament de la comissió després de l’adjudicació del TAV, ja que els pagaments haurien tingut lloc el 2008, quan encara era cap d’estat i estava sota la protecció que li atorgava la Constitució. En canvi, no ha prescrit el moviment dels diners, ni l’obligació del pagament d’impostos des de la seva abdicació, el 19 de juny del 2014. Això implicaria suposats delictes de blanqueig de diners i frau fiscal, ja que a partir d’aquesta data ja no és inviolable i pot ser imputat al Suprem.

Qui defensa el rei?

Ha contractat un antic fiscal anticorrupció, Javier Sánchez-Junco, que va ser un dels fiscals que van aconseguir la condemna de Mario Conde pel cas Banesto. El seu nom va ser anunciat el 15 de març, l’endemà d’haver-se declarat l’estat d’alarma i de l’argúcia de Felip VI anunciant que renunciava a l’herència del seu pare.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i En Comú Podem tornen a denunciar que el govern del PSC no convoqui la comissió sobre el Consell Esportiu

L’Hospitalet de Llobregat

La Junta Electoral valida la candidatura de la Falange amb els ultres de l’assalt a Blanquerna

madrid

Fainé i Brufau declararan el 29 d’abril pel presumpte espionatge a Scyr

madrid

Amer rep amb indiferència Pedro Sánchez en la seva visita a la farmacèutica Hipra

amer

Borràs avança que el control al Govern es farà en comissions parlamentàries mentre no hi hagi investidura

Les Borges Blanques

JxCat desmitifica el document d’ERC

Barcelona

Torrent prioritza un acord amb Junts i diu que ERC no contempla governar en solitari

barcelona

La ministra Reyes Maroto serà la vicepresidenta econòmica de Madrid si Gabilondo forma govern

madrid

Cuixart demana a les institucions catalanes que afrontin “els reptes de país inajornables”

barcelona