Política

MERITXELL BUDÓ

CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“La legislatura no s’acaba fins al desembre del 2021”

“La crisi sanitària ho ha capgirat tot, i ara hem de gestionar-la. A partir d’aquí, veurem quins són els altres escenaris”

“Encara confio que no l’inhabilitin [...]. Amb eleccions i sense, a JxCat hi ha molta gent amb capacitat per encapçalar la presidència de la Generalitat”

Al País Basc i a Galícia la situació és molt diferent. Allà la legislatura se’ls esgota. Aquí no
Soc de les qui pensen que amb ERC tenim més coses que ens uneixen que no pas ens separen
Confio que, com ha fet sempre JxCat quan algú d’ERC ha patit la repressió, ara Borràs rebi el suport d’ERC
Necessitarem milers de docents per fer front al nou curs. Bargalló ens va parlar d’uns nou mil
El govern del PSOE i Podemos ha anat molt més enllà del que s’havia atrevit a anar un govern del PP
La figura del mediador o del relator ha pres més significat que mai. Cal més que mai
Amb la Nissan, el govern espanyol ha estat víctima dels mateixos enganys que nosaltres
Certes actituds que veiem al carrer, per mi són una temeritat. Podem tenir rebrots

La consellera de Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, ens rep a la Sala Tàpies del Palau de la Generalitat, on es comença a veure una certa normalitat després de setmanes d’un confinament gairebé absolut. El text d’aquesta entrevista, feta aquest dijous, és un extracte de la conversa que es pot veure sencera a l’edició digital del diari (a www.elpuntavui.cat).

En poques setmanes hem passat del confinament total a veure terrasses plenes, i fins i tot a parlar de si la lliga de futbol acabarà la temporada amb públic a la graderia. Anem massa ràpid? Li fa por aquesta velocitat de desescalada?
Em fa por que perdem la perspectiva del que ha estat aquesta crisi sanitària i les seves gravíssimes conseqüències, sanitàries, econòmiques i socials. Oblidar d’una manera ràpida el que encara de fet no hem superat seria molt preocupant. I certes actituds que veiem al carrer, per mi són una temeritat. Perquè podem estar a les portes d’un rebrot, com ha passat en altres països. El risc hi és. I ens cal responsabilitat.
Però algunes mesures de desconfinament no les prenen pas els ciutadans, sinó els governs.
Les nostres propostes, les del govern català, sempre han estat preses en funció d’uns indicadors epidemiològics clars. No volíem prendre-les per pressions socials o econòmiques.
Aquesta setmana hem sentit el govern anunciant el pla Catalunya 2022 i vostè ha dit que es posaven a preparar els pressupostos del 2021. Han decidit esgotar la legislatura?
La legislatura no s’acaba fins al desembre del 2021. A partir d’aquí, ja veurem quins són els altres escenaris que han de venir. És clar que la crisi sanitària ho ha capgirat tot. I com a govern hem d’entomar la responsabilitat de gestionar la crisi. Hem gestionat la crisi sanitària i ara ens toca gestionar l’econòmica i social, d’una magnitud importantíssima. Per fer-ho necessitem totes les eines possibles, i això no és compatible amb un escenari d’eleccions.
Vol dir que, si fos per vostè, esgotaria la legislatura?
No sé si ho podrem fer; el que sí que sé és que en aquests moments hem de continuar centrats en gestionar la crisi. En aquests moments, una convocatòria deixaria un govern en funcions amb poca capacitat de gestionar i afrontar la situació.
El president Torra ha dit aquesta setmana que convocarà eleccions quan vegi “que la crisi econòmica està encarrilada”. Aquest és un plantejament molt obert, no?
És que la magnitud de tot plegat tot just l’estem coneixent. Aquesta tardor vinent serà quan tindrem les dades de quines han estat les conseqüències. Per això necessitem totes les eines possibles, per posar solucions. La gent ens demana solucions, no eleccions. Hi ha gent que no ha cobrat els ERTO, que no ha cobrat els ajuts... Hem de vetllar per tota aquesta gent, perquè els ERTO no es converteixin en ERO, i perquè el curs escolar comenci bé... Això és el que ens demana la gent. I això és el que ens allunya d’un escenari electoral immediat.
Vol dir que al País Basc o a Galícia, on sí que han convocat eleccions, no estan per resoldre tots aquests temes?
La situació és molt diferent. Allà la legislatura se’ls esgota. Aquí no.
Però va ser el mateix president Torra, al gener, qui la va donar per esgotada, la legislatura aquí. Va dir que era insostenible perquè la relació entre els socis no donava per a més. I aquesta setmana, amb la nova pròrroga del decret d’alarma al Congrés dels Diputats, hem continuat veient discrepàncies.
Sí. Com vostè diu, Torra ho va dir al gener, abans de la pandèmia. I quant a les discrepàncies, tingui clar que aquest és un govern de coalició, amb dues formacions polítiques que pensen diferent i que tenen estratègies que no forçosament han de coincidir. Però jo soc de les que pensen que amb ERC tenim més coses que ens uneixen que no pas ens separen. En el camí que hem fet fins ara, però, segur, també en el camí que haurem de començar a fer a partir d’ara. Hem governat plegats dues legislatures i amb molta probabilitat tornarem a governar junts una altra vegada en una propera legislatura.
Aquesta no és la imatge que transmeten, darrerament.
Fixi’s en una cosa... Al Congrés, JxCat i ERC porten a terme les seves estratègies, que són diferents. I aquí, el govern rep el suport d’aquestes dues formacions per al seu dia a dia. I és un govern que està afrontant conjuntament i amb responsabilitat la gestió de la crisi. President i vicepresident acaben de presentar el projecte Catalunya 2022. Aquesta mateixa setmana. Tenim un projecte a més llarg termini, aquest Catalunya 2022, i a mitjà termini preparem els pressupostos del 2021. I ho estem fent conjuntament.
Però algunes discrepàncies semblen molt profundes.
Òbviament hi ha diferències. Si no, seríem un sol partit. Com a govern, per posar un exemple, el president Torra diu que no es pot acceptar un decret d’alarma mentre les competències pròpies estiguin segrestades, començant per les de Salut, que la mateixa consellera ha demanat que se li retornin. Les estratègies, el que puguin pactar els partits a Madrid, és una cosa. Però des del govern ho respectem.
Però quan algun dels dos partits pacta amb el govern de Madrid temes que afecten o comprometen el govern de la Generalitat, no s’ho parlen prèviament? Cadascú va a la seva?
Pel que fa a partits, i a estratègies al Congrés dels Diputats, és obvi i es veu que sobretot en certs temes hi ha coses que no compartim. Però li puc dir que pel que fa al Parlament de Catalunya sí que es parlen les formacions i sí que es comparteixen estratègies. Al Parlament sí que treballem plegats.
ERC no demana eleccions sinó sobretot pactar l’horitzó electoral. Tan complicat és, això?
No és si és complicat o no ho és. És que a qui li correspon la convocatòria electoral és al president de Catalunya. I serà Torra qui decideixi el moment oportú. Ell és qui té la capacitat i la responsabilitat de decidir-ho.
Ha dit que ara no és partidària d’eleccions. Però si Torra és inhabilitat definitivament...
Encara espero que això no acabi passant i que s’acabi acceptant el recurs que ha presentat. Potser és una possibilitat molt petita, però encara hi és.
He sentit en moltes ocasions membres de JxCat dient que no creuen en la justícia espanyola. Vostè hi manté l’esperança?
El que ha passat fins ara amb el cas Torra ja ho hem vist. I, per tant, el meu escepticisme hi és. I la repressió continua.
Per tant, si la hipòtesi més probable és la inhabilitació, què faran? L’altre dia vostè deia en una entrevista que això no forçosament seria sinònim d’eleccions. Què volia dir? Que proposaran un candidat alternatiu a Torra de JxCat per presidir la Generalitat?
Vaig dir que hi havia diferents escenaris. I que qui decidirà serà el president Torra.
Però si opten per un relleu a la presidència sense anar a eleccions, hi ha un relleu a JxCat en aquests moments?
Amb eleccions i sense, a JxCat hi ha molta gent amb capacitat de lideratge i d’encapçalar la presidència de la Generalitat.
ERC acceptaria un relleu a la presidència de la Generalitat sense eleccions? N’han parlat?
Amb ERC hi ha diferents converses. I hi ha diferents escenaris. Però aquesta qüestió, insisteixo, no em pertoca contestar-la a mi. Li pertoca al president Torra.
La principal discrepància amb els seus socis republicans és ara amb els pactes amb el PSOE, en tant que afecten o comprometen el govern català?
Amb ERC, insisteixo, ens uneixen moltes més coses que no pas ens separen. Malgrat que hi ha molts interessos a dividir-nos, a fer que només es visualitzin aquestes diferències, estem governant plegats. Gestionem junts una crisi sense precedents. Compartim exili, compartim presó, i compartim unes realitats que ens fan estar molt més junts que separats. Malgrat tots els interessos perquè ens fixem en el contrari.
Tot i això, però, pactar un full de ruta unitari sembla una quimera.
Si nosaltres, com a formacions independentistes, volem assolir la independència de Catalunya, que jo penso que sí, haurem de compartir de quina manera volem fer-ho. Aquesta setmana ho deia el president Puigdemont: si no ho fem junts, no ho aconseguirem. I llavors ho haurem d’explicar a la gent. Hauríem de ser capaços de trobar aquest camí. És el que ens demana la ciutadania, que aparquem les nostres diferències. Ens devem al mandat de l’1-O.
Van anunciar que, un cop aprovats els pressupostos d’enguany, els reordenarien per fer front a la crisi. Ho estan fent o esperen primer a saber quants recursos venen de l’Estat?
Ara cada departament està reorganitzant la seva estructura econòmica. Hi ha coses que aquest any no es podran fer, recursos que haurem de destinar a la crisi. Ara estem fent això, al marge de saber quants diners arriben de l’Estat i que ens diguin de quina capacitat d’endeutament podrem disposar.
Faci el que faci el govern català, farà curt per tots costats.
Per tots costats. Per això reclamem aquests més de nou mil milions que l’Estat ens deu. Sense oblidar que hi ha un dèficit fiscal estructural. I que la sanitat nostra està infrafinançada per part de l’Estat.
Hi ha qui sentint-la pensarà: “Estan fent allò de «La culpa sempre la té Madrid.»”
No és si la té o no la té. El que sí que és és que el tractament fiscal i econòmic és el que és i és injust. Patim uns greuges de fa molts anys. I aquesta realitat no ha canviat. Com no canvien els incompliments reiterats de l’Estat espanyol. No és cap invenció. És una realitat. O no se’n recorden, de la llei de dependència, de qui acaba pagant la seva part i qui no?
En aquest marc de números que no els quadren, el president Torra ha anunciat que fitxarien milers de docents per al curs vinent. Quants milers són? I com es pagaran?
Per això, per cobrir la despesa, demanem una injecció de liquiditat del govern espanyol cap al català, i també la flexibilització de l’objectiu de dèficit, per tenir més capacitat de despesa. I si l’escola no pot començar al setembre amb la mateixa normalitat que va començar el curs passat, que tot indica que serà així, necessitarem aquest reforç de milers i milers de docents per donar resposta a la necessitat dels alumnes i les seves famílies.
Quants són “milers i milers”?
Encara s’està estudiant, però en el darrer Consell Executiu el conseller Bargalló, si mal no recordo, parlava d’uns nou mil docents.
Noves oposicions?
No forçosament. Pot ser gent que està en llistes, per exemple.
Han creat una comissió de reactivació econòmica, un pla 2022, el Parlament també crea una comissió de recuperació... No hi ha massa plans?
Em sembla que són perfectament compatibles. La comissió de reactivació, com li explicava abans, ja treballa en els pressupostos d’aquest 2020 i en quins canvis cal fer. D’altres, com el Catalunya 2022, són plans a més llarg termini. Els pressupostos del 2020 són una eina de xoc que, conjuntament amb totes les altres mesures, ha de servir per cobrir els 4.000 milions que ha representat la Covid-19. Els del 2021 han de ser els pressupostos que han de donar resposta a la realitat que ens haurà quedat dibuixada en aquest país després de la crisi. I hi ha una comissió parlamentària que pot acompanyar aquests treballs.
Si hi ha eleccions a la tardor, no hi ha pressupostos per al 2021?
Ara tenim la responsabilitat de treballar pensant en el que li deia. Ara no hi ha cap convocatòria electoral a l’horitzó immediat i per això ens toca treballar la proposta de pressupostos del 2021. Si hi hagués una convocatòria electoral a la tardor, sí, això dificultaria la seva aprovació.
Fruit de l’acord ERC-PSOE sembla que hi haurà aviat una nova reunió de la mesa de diàleg. El president Puigdemont, però, ha tornat a reclamar la figura del mediador. És una condició ‘sine qua non’ per tornar-se a asseure, per part de JxCat?
La figura del mediador ha pres més significat que mai. Perquè es demostra reiteradament que les promeses o els acords amb el PSOE, o amb Pedro Sánchez i el seu govern, no s’acaben complint. Aquestes darreres setmanes n’hi ha hagut algunes evidències. Més que mai, cal la figura del mediador o del relator.
Han posat data per a la reunió?
No em consta.
Si no hi ha mediador, la mesa de diàleg té els dies comptats per part de JxCat?
Per part de JxCat veiem la figura més necessària que mai.
El PSOE, des del mateix Pedro Sánchez fins a tots els seus ministres, han dit sempre que no, que no cal. Si no hi és, es plantegen no anar a la segona trobada?
El govern català mai es negarà a anar a una reunió en què es posi sobre la taula la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Hi serem. Però la validesa del que s’acordi depèn de la figura d’un mediador que doni fe dels acords.
La gestió de la crisi sanitària ha fet créixer la desconfiança?
Amb la crisi hem vist un govern espanyol que ha anat molt més enllà del que mai s’havia atrevit a anar un govern del PP, que és recentralitzar totes les competències que feia molts anys que estaven transferides. Ha estat un senyal evident que com a govern de Catalunya poca confiança hi podem tenir.
Però gràcies a l’acord entre ERC, el PNB i el PSOE d’aquesta setmana, el retorn de competències sembla a la cantonada, no?
Sona la música que s’està preparant un decret o una llei per definir com l’Estat espanyol gestionarà aquesta nova normalitat. Hem d’estar alerta que no sigui un nou intent de recentralització. Ho veurem en els propers dies.
Advertia l’exdiputat republicà Joan Tardà aquesta setmana que el que pot venir al darrere d’un govern progressista a Madrid, si es deixa caure, pot ser molt pitjor.
Aquesta música també és la de sempre. Però insisteixo: el govern PSOE-Podemos s’ha atrevit a anar molt més enllà que el PP, i ha recentralitzat les competències.
Dirigents d’ERC també han parlat sovint d’un possible proper govern en una nova legislatura on hi hagi ERC, JxCat, els comuns, la CUP... S’hi sentirien còmodes?
Per fer què? Amb quin objectiu? Si l’objectiu és treballar per anar cap a la independència, per ser un estat, a JxCat estem per la unitat. Mai hem defugit un treball plegats. Però amb un objectiu concret.
La desescalada ens porta també a una certa normalitat judicial. La setmana vinent torna el judici a Trapero i al Congrés es debatrà el suplicatori de Laura Borràs. N’han parlat amb ERC? Quan la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, parla de tolerància zero amb la corrupció, interpreten algun sentit de vot?
Desconec què farà ERC. Nosaltres sí que tenim clar que sempre que hi ha hagut un membre d’ERC que ha estat patint la repressió, des de JxCat sempre li hem donat suport.
Posaria la mà al foc per Laura Borràs?
Sempre dic, i que se m’entengui bé, que només posaria la mà al foc per mi i quan estic desperta, que és quan sé què faig. Confio que tot es resolgui positivament.
Si ERC vota a favor del suplicatori, això afectarà les relacions amb vostès?
Confio que com ha fet sempre JxCat amb membres d’ERC que han patit la repressió, ara un membre de JxCat com ella també rebi el suport d’Esquerra.
En plena crisi vostè i el president Torra van fer una afirmació contundent: que si Catalunya fos un estat haurien gestionat millor la crisi i hi hauria hagut menys morts. Si Catalunya fos un estat, hauria passat res diferent amb la decisió de Nissan de tancar les plantes a Catalunya?
No li ho sé dir. No vull cap confrontació amb el govern de Madrid, en aquest tema. Ens cal treballar plegats. Ara cal anar junts, totes les administracions. I anar a l’una amb el govern espanyol per donar resposta a aquestes 25.000 famílies que estan afectades i poden perdre la feina.
Hi van, a l’una, els dos governs? Hi anaven per evitar-ho?
Em consta que s’havien fet reunions, que s’hi havia treballat. Els dos governs s’estan reunint, els ministres i els consellers. I volem i estem treballant plegats per tenir interlocució directa amb Nissan al Japó.
La consellera Chacón va reconèixer obertament que se sentia menystinguda, que no se l’escoltaven. Li passa el mateix al govern espanyol?
Em fa l’efecte que això que li ha passat al govern català, els enganys de què ha estat objecte, també li va passar al govern espanyol, que també va intentar evitar el tancament de Nissan. Hem estat víctimes dels mateixos enganys de l’empresa,


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alay presenta el seu llibre a Girona

GIRONA

Garrotada del Suprem a Trump per les declaracions de renda

Washington

Sánchez planteja suprimir la inviolabilitat del rei

MADRID

Sànchez, Rull i Turull insten el TC a resoldre el seu cas

barcelona
El Parlament vol rescindir l’acord amb Ferrovial

El Parlament vol rescindir l’acord amb Ferrovial

Barcelona

JxCat rebutja l’esmena d’ERC i refreda la taula de diàleg

Barcelona
Coronavirus

Detecten un possible brot a partir d’un positiu a Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt

Paschal Donohoe serà el nou president de l’Eurogrup

Brussel·les

JxCat demana “reprende” el camí cap a la independència i xoca amb l’oposició

Barcelona