Política

Setge del Suprem a les banderes no oficials

L’alt tribunal veda les estelades o els símbols LGTBI en edificis públics

Nova línia vermella traçada pel Tribunal Suprem en relació amb la utilització de símbols. L’alt tribunal no vol veure ni una estelada, ni cap més bandera LGTBI de l’arc de Sant Martí ni cap cartell d’acollida de refugiats als balcons dels ajuntaments, segons es desprèn d’una sentència que anul·la un acord del ple de l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife que el 30 de setembre de 2016 reconeixia la bandera nacional de les Canàries (set estels verds) com un dels símbols del poble canari. Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, el Suprem disposa que “l’ús, fins i tot ocasional, de banderes no oficials a l’exterior dels edificis i espais públics no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure d’objectivitat i neutralitat de les administracions públiques”.

El xoc entre la justícia espanyola i la llibertat d’expressió ja ha viscut moments àlgids en qüestió de símbols, com ara la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, per la pancarta a favor dels presos polítics amb el llaç groc a la façana de Sant Jaume, pendent de ratificació per part del mateix tribunal. Justament, Torra va piular ahir que “cap tribunal, ni cap Estat” pot prohibir una bandera de llibertat.

Segons la sentència, la “incompatibilitat” amb el marc legal es manté encara que les banderes “no oficials” no substitueixin, sinó que concorrin, “amb la bandera d’Espanya i les altres legal o estatutàriament instituïdes”.

L’acord canari fixava que la bandera s’hissés en un lloc destacat del consistori el 22 d’octubre de 2016. Els magistrats anul·len aquella decisió perquè la dels set estels “no és la bandera oficial” i, per tant, “no s’hi pot atribuir la representativitat del poble canari”.

El Suprem es pronuncia a instància d’un recurs de l’Advocacia de l’Estat en contra d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries que el novembre del 2017 va donar la raó a l’Ajuntament. Segons el Suprem, l’acord és “nul de ple dret” perquè les administracions “no poden legalment exhibir altres banderes que no siguin les oficials”.

Paral·lelament, el jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha donat un mes a l’Ajuntament de Reus per col·locar la bandera espanyola “en un lloc d’honor” del consistori. El jutge ha estimat el recurs presentat el 2018 per l’exportaveu municipal de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez, que demanava que a la façana hi onegés la rojigualda, la senyera i la bandera de Reus. La resolució, però, només parla de l’espanyola. El consistori ja ha anunciat que presentarà recurs al TSJC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els alcaldes de grans ciutats demanen al govern espanyol que rectifiqui l’acord amb la FEMP i es neguen a cedir els romanents

barcelona

Detenen un magistrat del TC per presumpta violència de gènere

Madrid

La Generalitat es personarà al cas del 3%

Barcelona

Els alcaldes de grans ciutats es neguen a cedir el romanent

Barcelona
En directe

Els consellers de Treball i d’Educació informen sobre les targetes moneder

Barcelona

L’opositora bielorussa Svetlana Tikhanósvkaya es refugia a Lituània

Moscú

Treuen Trump d’una roda de premsa per un tiroteig al costat de la Casa Blanca

Washington

El ‘referèndum’ d’Urkullu

GIRONA / Vimbodí i Poblet

El Parlament omet en el BOP els acords sobre el rei

Barcelona