Política

La gestió sanitària de Johnson trenca el Regne Unit

Escòcia i Gal·les veuen precipitada la desescalada i vigilen l’entrada d’anglesos

Polèmica pel retorn escolar al juny

La Covid-19 sembla que ha accelerat el que es va començar a gestar amb el Brexit, considerat un nacionalisme anglès: el trencament del Regne Unit. El motiu és la gestió que fa Boris Johnson de la crisi de la pandèmia. Els governs d’Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord (les altres tres nacions que juntament amb Anglaterra integren el país) han aprofitat que tenen les competències de sanitat transferides per distanciar-se’n.

Es queixen que el primer ministre va iniciar la desescalada massa aviat i ha posat en risc la salut pública. Davant la relaxació de les mesures de Johnson, Escòcia i Gal·les han situat la policia a la frontera invisible amb Anglaterra per evitar que els anglesos hi vagin de vacances, com va succeir a Escòcia al començament del tancament. La frontera amb Irlanda del Nord és per mar.

El ministre principal gal·lès, el laborista Mark Drakeford, i la seva homòloga escocesa, la nacionalista Nicola Sturgeon, van acusar Johnson de confondre els ciutadans en el seu missatge televisat del 10 de maig, en què va anunciar l’estratègia de desconfinament, i de no haver-los dit que es dirigia només als anglesos. Així mateix, han mantingut mesures més estrictes per als ciutadans i han col·locat cartells a la frontera en què informen que només poden creuar-la aquells que facin viatges essencials.

“No crec que [els anglesos] tinguin cap dret a la frontera”, va declarar Drakeford, mentre que Sturgeon es queixava que Johnson “ha deixat clar que només parla en nom d’Anglaterra”. Tampoc van acceptar el nou eslògan del govern toryEstigues alerta– i van mantenir el de Queda’t a casa, en considerar que el risc de contagi encara és massa elevat. Hi ha una mitjana de 400 morts diàries en el conjunt del país.

Un altre punt de discrepància amb el govern britànic és la reobertura de les escoles primàries l’1 de juny anunciat per Johnson. Gal·les ha dit que no les obrirà encara i Escòcia i Irlanda del Nord ja han descartar la tornada a les aules fins al curs vinent. Johnson també s’ha trobat amb una forta oposició a Anglaterra, ja que 1.500 escoles de divuit municipis (la majoria laboristes, però no tots) s’han rebel·lat i han dit que no obriran.

Mestres, pares i metges creuen que Johnson va massa ràpid. Els sondejos perceben l’enuig: un 39% dels anglesos donen suport al pla de desescalada de Johnson, contra un 84% a favor del de Sturgeon a Escòcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rovira apel·la a la “responsabilitat” de Torra perquè convoqui eleccions

Barcelona

El Consell per la República convoca l’assemblea de representants fundacional el 31 d’octubre

Barcelona

Brussel·les tindrà en compte el cas de Puigdemont en la revisió de l’aplicació de les euroordres a Bèlgica i Alemanya

Brussel·les

Omella demana a la Moncloa que “aparqui” la sortida dels monjos del Valle de los Caídos

Barcelona

Xipre veta les sancions de la UE contra el règim de Lukaixenko fins que faci el mateix amb Turquia

Brussel·les

JxCat aposta per pactar el calendari electoral si s’inhabilita Torra i assegura que “hi ha marge d’acord”

Barcelona

Pesarrodona declara davant del jutge que no va tenir res a veure en l’organització de l’1-O i que era un “ciutadà més”

Manresa

Els quatre acusats per tallar la Ronda de Dalt el 8N defensen que exercien el dret a vaga

Barcelona

El govern espanyol i Madrid acorden la creació d’un ‘Grup Covid-19’ per coordinar les actuacions contra la pandèmia

Madrid