Política

Itàlia planta cara abans de la reunió de l’Eurogrup

Espanya no ha concretat quina posició defensarà a la trobada d’aquesta tarda

El candidat a succeir a Merkel qüestiona la insistència alemanya a utilitzar el MEDE

Els ministres d’Economia de l’eurozona es reuneixen de nou aquest dimarts per videoconferència per acordar la resposta econòmica a la crisi provocada pel covid-19, que portarà l’economia europea a la recessió. Itàlia es va oposar categòricament dilluns a la nit a utilitzar el fons europeu de rescat (MEDE), com volen Alemanya i Holanda, i defensa la mutualització del deute amb els ’coronabons’. Al seu torn, Espanya no ha concretat quina posició defensarà a la trobada d’aquesta tarda, si bé els francesos asseguren que el govern de Pedro Sánchez dóna suport a la proposta del president Emmanuel Macron per un fons temporal per finançar les mesures per pal·liar el xoc.

En plena disputa interna a la UE, el candidat a succeir la cancellera Angela Merkel ha qüestionat la seva insistència a utilitzar el MEDE.

Nortbert Röttgen ha defensat que oposar-se als ’coronabons’ “té una sòlida justificació econòmica”, però que Alemanya ha d’oferir alguna cosa més a part del MEDE. “Necessitem un senyal clar que ningú es quedarà sol després d’aquesta crisi”, ha defensat en un missatge a les xarxes socials en espanyol i italià.

La idea dels ‘coronabons’ és que amb l’emissió de deute conjunt a la zona euro els estats amb més dificultats per finançar-se, com Itàlia i Espanya, puguin fer-ho en condicions més favorables per tal de pagar les mesures contra el xoc econòmic del coronavirus.

Negativa d’Itàlia

“El MEDE no, els eurobons segurament sí”, va dir el primer ministre italià Giuseppe Conte en un discurs televisat per explicar la seva posició en la reunió de l’Eurogrup. Roma creu que el MEDE és “una eina totalment inadequada” i defensa que els ’coronabons’ serien una resposta eficaç a l’emergència que estan vivint.

“Quan es defensa el país no es fan càlculs”, va avisar.

Per la seva banda, Espanya no ha donat detalls durant la vigília d’aquesta crucial reunió de l’Eurogrup sobre com afrontarà les negociacions. D’entrada, el govern de Sánchez no s’oposa frontalment al MEDE, però creu que no serà “suficient” a mitjà termini i defensa “un nou mecanisme de mutualització del deute”, sense mencionar els ’coronabons’. Tot i això, Sánchez centra el seu discurs en la creació d’un ’Pla Marshall’ europeu, un programa de recuperació econòmica destinat a pal·liar els efectes econòmics més enllà del xoc inicial.

Intentant trobar una alternativa als ‘coronabons’, França planteja crear un fons temporal per a cinc o deu anys que serveixi per finançar les mesures per recuperar l’economia. Segons ha explicat el ministre de finances francès, Bruno Le Maire, el fons es finançaria amb l’emissió de deute per part de la Comissió Europea que estigui avalat per tots els estats membres.

Disputa amb el nord

Després d’una tensa cimera en què els caps de govern i d’estat de la Unió Europea van ser incapaços d’assolir cap altre acord que el de tornar a passar la pilota als ministres, ara són els titulars d’Economia els que han d’intentar arribar a un acord sobre en quin mecanisme basar la resposta econòmica al covid-19.

En l’Eurogrup d’aquest dimarts, de nou, la resposta a una crisi econòmica torna a enfrontar el nord i el sud d’Europa. El bloc encapçalat per França, Itàlia i Espanya aposta perquè els mecanismes contra aquesta crisi vagin més enllà dels existents i es pugui mutualitzar el deute, ja que és una crisi que afectarà tots els estats europeus.

Però l’eix del sud té davant el bloc liderat per Holanda i Alemanya, que aposta per no buscar mecanismes nous i limitar la resposta al covid-19 a crèdits fent servir el fons europeu de rescat, el MEDE. El bloc del nord, del qual també formen part Àustria, Finlàndia i els bàltics, no vol ni sentir a parlar de mutualitzar el deute perquè implica compartir riscos.

En una carta publicada aquest dilluns en diversos mitjans europeus, especialment del sud d’Europa, el ministre d’Exteriors alemany, Heiko Maas, i el de Finances, Olaf Scholz, aposten per utilitzar el MEDE però sense “innecessàries condicions”, és a dir, sense la vigilància d’una Troika.

En l’escrit, en el qual no fan cap menció als eurobons, els ministres consideren que vincular les ajudes a condicions “equival a una caiguda en la política d’austeritat com l’aplicada després de la crisi financera”.

Després de ser criticats per manca de solidaritat, els Països Baixos -fins ara l’estat més bel·ligerant contra les propostes del sud- proposa crear un fons d’entre 10.000 i 20.000 milions d’euros per fer pagaments directes als estats més afectats per la pandèmia.

Brussel·les proposa préstecs per frenar l’atur

A banda d’encarregar a l’Eurogrup que plantegi propostes econòmiques, els líders dels 27 van encarregar aquesta mateixa tasca a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al del Consell Europeu, Charles Michel.

Després de donar el vistiplau a la suspensió de les regles fiscals perquè els estats puguin gastar més contra la pandèmia i a l’agilització de les ajudes d’estat, ara l’Eurogrup també debatrà sobre el fons temporal de 100.000 milions d’euros proposat per Von der Leyen per donar préstecs als estats amb l’objectiu de mantenir l’ocupació durant la crisi pel coronavirus.

Pel que fa als eurobons, malgrat que els comissaris d’Economia, Paolo Gentiloni, i el de Mercat Interior, Thierry Breton, han proposat un fons de recuperació que emeti deute conjunt, la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, s’ha desmarcat de la proposta de l’italià i el francès.

D’altra banda, l’alemanya aposta per canalitzar el Pla Marshall contra el covid-19 que demana Espanya a través del pressupost per als pròxims set anys de la Unió Europea. Tanmateix, el volum que està actualment sobre la taula és el d’un pressupost retallat fins a poc més de l’1% de la riquesa conjunta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Turquia convertirà de nou la icònica Santa Sofia d’Istanbul en una mesquita

istambul

El govern difon la seva gestió al món

Barcelona

Mauri, reelegit vicepresident d’Òmnium

cornellà de llobregat

Puigdemont obté el control de la marca JxCat i el PDeCAT l’acusa de no tenir bona fe

Barcelona

El TSJC dona per liquidades les penes a Mas, Ortega i Rigau

barcelona

El Parlament insta a reforçar el control públic a les residències

Barcelona

De cent mil en cent mil

MADRID

Madrenas defensa la gestió de govern en “l’any més complex” de la democràcia

GIRONA
GIRONA

Guanyem vol redirigir els diners de la Casa Pastors