Política

QUIM TORRA

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“No sé quin Pedro Sánchez trobarem d’aquí a tres mesos”

“El Parlament ha votat que vol un mediador i penso que ERC i la CUP compliran”

“No podem jugar a votar coses que després no tirarem endavant”

“Culminar el procés depèn inexcusablement de la unitat dels que defensem la independència”

Era el meu deure com a president de la Generalitat posar la pancarta pels drets i llibertats al balcó L’endemà del pressupost de la Generalitat jo diré la data de les eleccions catalanes Per què Iceta va filtrar que hi havia un relator sobre la taula és una qüestió per plantejar-se
Si vols culminar la independència no t’alies en el govern amb un partit que no la vol No dic que Puigdemont hagi de ser el candidat. Dic que és el líder indiscutible El procés de negociació també haurà de continuar mentre Catalunya estigui en eleccions
Ja vaig dir que no aniré a una llista electoral i intento complir el que vaig dient Si es vol avançar cap a la independència, Junts per Catalunya i ERC hauran d’entendre’s sempre No hi havia cap motiu per cancel·lar el MWC. Vam estar en contacte amb l’OMS i els serveis sanitaris

El president Quim Torra ens rep per l’entrevista al saló Torres García del Palau de la Generalitat en ple bullici per les conseqüències de la polèmica cancel·lació del Mobile World Congress.

Primer m’agradaria preguntar-li com està la seva dona.
La Carola està bé, recuperant-se i intentant reprendre la vida normal i l’agenda. Estem bé i contents de com evoluciona.
Se sent en el focus d’atenció? Ha perdut intimitat?
Són coses complicades de gestionar. Quan no tenies aquesta notorietat, es podien viure en la intimitat, amb la família i els amics. I ara la notícia s’escampa, t’arriben missatges de tot arreu i intentes fer el possible per preservar aquesta intimitat. Vull agrair al personal sanitari i als mitjans públics la delicadesa amb què ho han tractat.
S’ha penedit d’acceptar la presidència de la Generalitat?
Mai. Sempre vaig dir que ser president és el màxim honor que he tingut. Em sento molt orgullós de presidir aquest país.
I d’haver penjat la pancarta dels presos, se n’ha penedit?
Mai, tampoc. Crec que en la lluita per la llibertat d’expressió cal anar a totes. I m’hauria penedit de no fer-ho.
El portaveu d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, es preguntava si havia valgut la pena.
Crec que no hi ha batalles petites per la lluita pels drets i les llibertats del país. I es va produir una circumstància que va ser la de posar la pancarta perquè creia que era el meu deure com a president en vista d’aquesta situació d’injustícia, de negació de drets. Vam decidir fer aquesta proclama des del lloc més simbòlic del país, que és la seva presidència.
Però passats uns dies es va despenjar.
Van venir uns mossos a retirar-la.
El que ha provocat és que la legislatura és a mans del Suprem.
Està en mans del poble de Catalunya. I, això, ho hem de tenir molt clar. L’únic que ha de decidir qui és el president de la Generalitat és el poble de Catalunya. I m’he fet meva una frase de Josep Carner que diu que la voluntat popular és la primera institució republicana. I, si això falla, falla gairebé tot.
Si el Suprem l’inhabilita amb sentència ferma hem sentit el seu advocat, Gonzalo Boye, dient que vostè ho assumiria.
Primer voldria qüestionar la premissa major. Si jo estic assumint que vaig complir el meu deure, que era una ordre impossible de complir, extralimitada per un organisme administratiu que no tenia cap capacitat per ordenar-me res i que era impossible de fer complir arreu, jo li he de dir que tinc presentat un recurs de cassació amb 12 motius de vulneració de drets fonamentals. I no només això, sinó amb una qüestió prejudicial que plantegem perquè abans que decideixi el Suprem vagi al Tribunal de Justícia de la UE.
Confia que no l’inhabilitaran?
Confio que no m’inhabilitaran, la qual cosa no vol dir que alhora pensi, arran de tots els fets que es van succeint, que la legislatura estigui esgotada.
Ha anunciat pressupost i eleccions. Digui’m només si seran abans o després de l’estiu.
Si jo ho digués ara faria tot el contrari del que pretenc, que és preservar de qualsevol altra influència que pogués venir, i d’electoralismes i partidismes, el que ara són els dos reptes importants que ens queden: aprovar un pressupost i explorar la via de la negociació. Pervertiríem aquest fet, perquè entraríem en una campanya descarnada. Si ens hem de concentrar en aquests dos temes, haig de dir que, l’endemà de l’aprovació del pressupost, diré la data.
Dirà la data o convocarà?
Diré la data.
Podria decidir allargar la legislatura fins que jurídicament...
Decidiré el que sigui millor per al país. Que no és res que no hagi fet durant tot aquest temps.
No és molt complicat allargar una legislatura que vostè ha dit que ha arribat al cap del carrer?
Ho seria si no tinguéssim aquests dos reptes importants que li he dit. Aquest país necessita un pressupost, per responsabilitat calia tramitar-lo. Aquests 3.000 milions són importantíssims.
L’acord del 4 de gener sembla que el té com una espina clavada. Acusa ERC en general de deslleialtat o Torrent en particular?
No vull entrar en retrets ni mirar enrere. Soc un defensor a ultrança de les institucions catalanes, del govern de la Generalitat i del Parlament, que és on jo sempre he dit que hi ha la sobirania del poble de Catalunya. Per tant em costa d’entendre que una votació que es tira endavant al Parlament per la majoria no sigui respectada. És com la resolució que es va aprovar fa 10 dies demanant un mediador internacional. És que no podem jugar a votar coses que després no tirarem endavant. O les votes o no les votes. Però si votes sí assumeixes les conseqüències. I jo, com a president, m’he d’atendre al que es vota al Parlament.
Qui ha de ser el cap de llista de l’espai que vostè representa?
Doncs el qui l’espai decideixi. És la gent qui s’agrupa al voltant dels partits polítics o coalicions qui lliurement voten i decideixen qui ha de ser la persona escollida. També és cert que en l’espai en què jo em moc,i represento, hi ha un líder indiscutible, que és el president Puigdemont.
Ha de ser ell?
No li dic pas això. Dic que ell és el líder d’aquest espai, ell és el president de l’1-O i de la declaració d’independència. I ho he dit sempre, res em faria més feliç que un dia fondre’ns en una abraçada, el dia que ell pogués entrar al Palau.
Podria ser que a vostè li interessés convocar les eleccions a la tardor perquè aquest espai tingués temps d’organitzar-se?
Mai prendré una decisió per motiu partidista, em trairia a mi mateix.
Qui l’acabarà aprovant, el pressupost?
Jo sempre havia considerat la CUP el nostre soci preferent, però va decidir no participar en el que podien ser aquestes negociacions i, en canvi, els comuns van decidir que sí.
Descarta que la CUP s’hi acabi sumant?
Tant de bo els votés. Mà estesa a negociar-los. Perquè en tot el que jo he pogut impulsar i tirar endavant he buscat la màxima unitat i la participació de tothom. Fins i tot vaig buscar-la per la reunió que vaig tenir amb Pedro Sánchez. És impossible pensar que un partit pugui resoldre l’equació de la independència de Catalunya. Es tracta d’unir tot l’espai del moviment independentista i per això vaig voler anar a aquella entrevista amb els màxims suports, havent consensuat quines línies estratègiques havia de defensar, que era l’exercici del dret a l’autodeterminació i la fi de la repressió a través de l’amnistia i la no-judicialització.
És evident que si es vol avançar cap a la independència vostès i Esquerra s’hauran d’entendre.
Sempre.
Les discrepàncies que estem veient ho complicaran?
Confio que no, intento no ficar-me en els retrets sinó mirar endavant, ara mateix per responsabilitat hem de seguir, jo no seré ara el que trencaré la unitat, tampoc seré el que em doblegaré davant la repressió i hem de respectar la voluntat popular. Hi ha uns grans consensos. La ciutadania dona suport a la independència i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Aquests grans consensos, els té molt assumits. A vegades són els partits polítics els que demostren una incapacitat per posar-se d’acord.
Pere Aragonès diu que no pactaran amb el PSC però sentim a parlar de la possibilitat que l’aritmètica situï un tripartit. Vostè el veu? El tem?
Crec que si s’ha de culminar el procés d’independència això depèn inexcusablement de la unitat dels qui defensem la independència. Això va costar uns anys d’entendre però en els darrers va quedar claríssim. L’1 d’octubre va ser possible per aquests factors, perquè hi havia una unitat en el govern i un objectiu molt clar, que era el referèndum. I també un suport molt clar de la CUP i, per tant, de tot el moviment. Però sobretot perquè va ser tota la ciutadania, a través de les institucions, la que va acompanyar el procés. O es produeix aquesta tempesta perfecta o el procés per a la independència és impossible.
Rufián deia que també pot ser que JxCat i el PSC s’entenguin com ha passat a la Diputació.
No. És absolutament impossible. Si vols culminar un procés d’independència no t’alies al govern amb un partit que no la vol. Ni li demanes el suport.
A Espanya hi haurà pressupost? La situació a Catalunya el condiciona?
Què va passar fa un any? Estàvem en un procés de negociació en què la part del govern espanyol havia acceptat la figura d’un relator. Després, al cap d’una setmana va haver-hi aquella explosió dels tres partits de la ultradreta espanyola, i la manifestació de Colón, més la revolta d’una part del PSOE, i qui es va aixecar de la taula de negociació va ser el PSOE.
Es van posar noms sobre la taula d’aquesta figura del relator?
Un en concret no, però sí la figura, la idea que era necessari que algú acompanyés aquest procés. No vam ser nosaltres qui va filtrar que hi havia la figura d’un relator sobre la taula. I per què ho va filtrar el senyor Iceta potser també seria una altra qüestió per plantejar-se. En qualsevol cas, això va acabar portant que el PSOE s’aixequés i que finalment no es votés el pressupost. Com a JxCat serà molt difícil votar aquest pressupost quan ja hem votat que no a la investidura.
En funció de la data en què vostè situï les eleccions, deixi’m ser malpensat, Esquerra ho té més complicat d’aprovar un pressupost a Madrid.
El que m’interessa és el procés de negociació. I fins i tot blindar-lo d’eleccions. Si aquest és un diàleg honest i real que vol abordar el conflicte, o sigui, el dret de l’autodeterminació, la sobirania, Catalunya com a subjecte polític, el procés de negociació també haurà de continuar mentre Catalunya estigui en un procés d’eleccions. Per tant, a l’altra banda entenem que també hauria de continuar.
Iglesias serà a la mesa perquè Sánchez li ho ha demanat, i per la part catalana?
Lògicament, el vicepresident. Busco aquesta força de la unitat, amb la resta d’actors polítics independentistes, partits, grups parlamentaris, les entitats i el Consell per la República. Vull anar a aquesta mesa amb els acords més amplis possibles, també sobre la composició, etc.
El mediador és una condició ‘sine qua non’? Li passa pel cap aixecar-se de la taula si no hi és?
No, el que em passa pel cap és complir el que el Parlament va votar, votació que es va produir gràcies a la CUP, ERC i JxCat. Si decideix pels antecedents i per les garanties que es necessita la figura del mediador internacional, ho plantejaré.
Hem sentit càrrecs d’ERC dient que el mediador no pot ser una condició que encalli el diàleg. Però i si no n’hi ha?
Això no és el que es va votar al Parlament. De moment som on som; que el Parlament ha votat que cal un mediador, i penso que tant la CUP com ERC compliran amb allò que han votat.
Vostè va dir que tornarem a debatre si convé aquest tema al Parlament. Ho farà perquè es ratifiqui l’acord?
Jo aniré a la reunió amb el president Sánchez, de govern a govern, en què plantejarem allò que la taula d’actors polítics independentistes hagi decidit. Estic segur que haurà decidit que nosaltres volem que hi hagi un mediador internacional. En funció de la resposta del govern espanyol, ho tornaré a traslladar tant a aquesta taula com al Parlament. Insisteixo que la clau de volta és el respecte de la voluntat popular, perquè, si no, també posaríem en dubte l’1-O i la declaració d’independència.
Per treure el mediador, el Parlament ho hauria de votar.
Si fos el cas, però volem abordar el conflicte amb honestedat i rigor. Dic amb humor que no anem a fer-nos una foto amb ponsèties, anem a treballar amb tota la seriositat i tota la responsabilitat perquè el tema és molt greu perquè continuem tenint gent a la presó, el president i membres del govern a l’exili i es continua represaliant.
Ha de ser internacional forçosament? Acceptarien un mediador del PNB o el BNG?
Ens sembla molt millor una figura que hagi tingut experiència en processos de negociació, en conflictes polítics, perquè ens aporti aquesta experiència. Per tant, aquesta figura, la veiem a escala internacional.
Hi ha qui diu que JxCat o Torra s’entossudeixen en la figura d’un mediador perquè volen fer descarrilar el diàleg.
No, de cap de les maneres. Justament jo vaig anar fa un any a La Moncloa amb el senyor Sánchez amb la voluntat de saber quina era la seva proposta. Nosaltres vam fer fora el senyor Rajoy, vam votar aquella moció de censura per donar una oportunitat al diàleg. I d’aquella reunió a La Moncloa vam sortir dient que hi ha un conflicte polític que s’ha de resoldre políticament. A Pedralbes, el pas següent és que buscaríem una solució en el marc de la seguretat jurídica i arribem a consensuar el mediador. Però s’aixequen de la taula. I després passa el que passa en totes les campanyes electorals, que de sobte descobrim un Sánchez que diu que la fiscalia depèn d’ell, que vol portar el president Puigdemont, etc. Tenint en compte que també va votar el 155, hom es pot preguntar davant de quin senyor Pedro Sánchez estem. Jo m’he trobat amb diversos: el que no m’agafava el telèfon i el que ara em truca; el que va votar el 155 i el que diu que això és un conflicte polític. Que ningú pretengui que parlem de Rodalies, sent importantíssim, en una taula en què s’ha de parlar del conflicte polític.
En privat ha canviat d’actitud?
Sí, però és que també l’hi havia vist, però després va canviar i ha tornat a canviar. No sé ben bé amb quin senyor Pedro Sánchez ens trobarem d’aquí a tres mesos. Si, com he sentit dir a algun dels ministres, condicionen el diàleg a l’aprovació del pressupost, anem malament.
Què ha canviat de no sentir-se concernit per la mesa pactada pel PSOE-ERC a voler-la liderar?
No ens oferia prou garanties perquè ens abstinguéssim. El nostre grup a Madrid va votar que no per tots els antecedents. Haurem de veure si efectivament la seva voluntat és la de negociar el dret d’autodeterminació. Però també li dic que en la reunió que vam tenir al Palau li vaig tornar a preguntar –perquè nosaltres plantejarem un referèndum– quina serà la proposta espanyola. I ell no em va dir res, jo continuo sense saber quina és. Li vaig preguntar així: de què es tracta, d’una reforma de l’Estatut, d’una reforma de la Constitució, d’una llei de finançament? Espero que en aquesta primera reunió finalment la coneguem. Sí que em va dir que havíem de parlar de molts temes, i quan es va acabar la reunió vaig veure que hi havia un paper sobre la taula que deia que hi havia 44 punts sobre els quals discutir, dels quals n’hi ha tres, tres, que fan referència al diàleg entre Catalunya i Espanya però sense concretar res.
Hi posa un termini, a aquesta concreció?
Quan diem que hem d’establir garanties, calendaris, és perquè justament ens ajuden a anar concretant les coses.
Hi haurà reunió bilateral abans, després, paral·lela?
En el Consell Executiu de la setmana passada vam dir que és important que el govern en aquest punt també vagi unit. Una cosa és la mesa de negociació i una altra és la comissió bilateral. Tothom hi està d’acord, tots vam encarregar al conseller Bosch, que és el president de la comissió, que ja demanés als diferents consellers els punts que volien que es poguessin tractar a banda dels 44 que el senyor Sánchez em va fer arribar.
Segons vostè, no es tracta de discutir Rodalies, inversions...
A la mesa de negociació, no, en absolut.
Un dels perills és que es vulgui guanyar temps en aquests temes i que no avanci la solució?
Venim d’on venim. Fixi’s que fins i tot intento no malpensar de quines poden ser les intencions del govern espanyol en el futur, però sí que tenim un històric del que ha anat passant i, per tant, nosaltres volem que aquesta negociació sigui amb garanties, amb calendari, etc. i que sobretot, pel que fa referència a la taula de governs, s’abordi el conflicte.
Aquesta legislatura havia d’anar de la restitució a la constitució, però no acabarà així.
Amb el debat constituent, ens trobarem que a l’abril o maig es començaran a debatre propostes. Podríem tenir un embrió del que podria ser un projecte de Constitució, amb l’esperança que els partits ho puguin aprofitar i incloure als programes electorals.
Hem sentit menystenir la seva gestió. S’ha sentit ferit?
Jo no vaig tenir ni 100 dies de gràcia. De fet, no vaig tenir ni 100 segons. Si vols ser conseqüent amb la teva aspiració d’independència de Catalunya, i treballes perquè aquesta sigui possible, aquests menyspreus, atacs o difamacions t’arribaran des del minut menys 1.
Els desacords entre independentistes han desorientat molta gent.
Segur. A mi tampoc no m’han agradat moltes decisions, fins i tot arribar a l’última que vaig prendre. Jo assumeixo el càrrec sentint-me hereu del govern del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, i fins on ells havien arribat jo creia que havíem de persistir i d’arribar també com ells fins al final. Per tant, entenc que hi hagi molta gent que s’hagi pogut sentir així i es pregunti: com és possible? Per tenir el president a l’exili, el vicepresident a la presó, represaliats o inhabilitats, com és possible que ens costi tant trobar aquesta estratègia comuna?
Si finalment no fos inhabilitat continuaria en política activa?
No, penso que jo sempre he estat en la política activa i, de fet, crec que qualsevol ciutadà que es manifesta a la Meridiana està fent política activa, o que ajuda la caixa solidària o continua a les parades de llaços grocs o participa en els debats constituents o en les manifestacions. Ara bé, si em pregunta a àmbit institucional, no, no en faré.
No tindria ganes d’anar a una llista?
No, ja vaig dir que no hi aniré i intento complir el que he anat dient; vaig venir a prestar un servei al país durant el temps que fos president i després arribarà el torn d’una altra persona.
Què li agradaria fer quan deixi la presidència?
Jo continuaria fent política i ajudant el meu país a culminar el procés d’independència. Mare meva les coses que faré!
Qui deixarà d’estar inhabilitat els pròximes dies és el president Mas. Quin paper creu que ha de tenir?
És un valor dins el món independentista, és el president del 9-N, que ens va ajudar a arribar a l’1-O. És una persona amb conviccions fermes i arrelades al país i farà el que hagi de fer.
El Mobile Congres no es farà però tothom insisteix que no hi ha cap motiu sanitari. Hi ha hagut precipitació? No podia haver fet alguna cosa més el govern?
Hem viscut un procés de sobreinformació i intoxicació i s’ha produït una concatenació de baixes que han acabat provocant la cancel·lació. Quan una de les grans companyies es dona de baixa per assegurar que, als seus treballadors, no els pugui passar res ja es crea un cercle viciós i unes falses reputacions com si la resta no protegís els seus treballadors. En aquest cas, i si arribés a passar un contagi, a aquests directius que prenen la decisió, se’ls acaba la carrera.
Hi ha hagut precipitació, doncs.
No hi havia cap motiu per cancel·lar-ho. Això, ho hem dit sempre. Des del primer moment vàrem estar en contacte amb l’OMS, amb els experts sanitaris del país. Hem anat traslladant sempre al senyor Hoffman que els experts sanitaris fossin els que ens diguessin com hem d’actuar. Hi ha hagut un front institucional molt unit i tots hem actuat amb molta correcció. Ara ve també el moment d’avaluar, de pensar que, davant un tema realment tan dolorós, poguéssim convertir-ho en una oportunitat. Catalunya segurament es juga els seus anys que venen si és capaç també de liderar la revolució tecnològica com va ser capaç de liderar la revolució industrial. I aquesta idea de futur que penso que també han traslladat els responsables tant de GSMA, com de Fira, com les institucions, aquesta idea de compromís, no només amb el Mobile per l’any que ve, no, de realment convertir Barcelona i Catalunya en un país que respon en l’era digital amb tots els reptes que això suposa. Jo he convocat per a demà una reunió amb actors econòmics, socials, tecnològics. Fem la mirada llarga de quin país volem. Com diu molt bé el conseller Puigneró, Catalunya serà digital o no serà.

Ve de la plana anterior

Ve de la plana anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MERITXELL BUDÓ
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“La legislatura no s’acaba fins al desembre del 2021”

barcelona
LA CRÒNICA

Un sopar de fa mig segle

Professor d’història de la Universitat de Barcelona (UB)

Denuncien Trump per la dispersió violenta de les protestes

Washington

El govern de Sánchez insta ERC i Cs a no vetar-se i a votar junts el pressupost

madrid

L’Estat es queda enrere en la reobertura de fronteres a la UE

Brussel·les

Quinze dies per recuperar poc a poc l’autonomia

madrid

El sobiranisme torna a sortir al carrer pels presos

barcelona

Torna l’escalf a la porta del Puig de les Basses

FIGUERES

La inhabilitació de Mas no afecta el sou d’expresident

barcelona