Política

El Tribunal Internacional de la Haia reconeix els crims de Myanmar contra els rohingyes

Exigeix protegir-los del presumpte genocidi

La decisió podria obrir camí perquè s’investigui la responsabilitat de l’exèrcit en les matances del 2017

El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va exigir ahir a Birmània que posi fi a la violència contra la minoria musulmana rohingya, en una significativa decisió legal que podria obrir camí perquè s’investigui en el futur la responsabilitat de l’exèrcit d’aquest país, que va protagonitzar les terribles massacres contra aquesta comunitat el 2017. La Cort Internacional de Justícia (CIJ) va ordenar a Myanmar l’aplicació de mesures cautelars per protegir la minoria rohingya d’un suposat genocidi. L’alt tribunal de l’ONU va decidir, per unanimitat, obligar Myanmar a prendre “totes les mesures al seu abast” per prevenir crims contra els rohingyes al seu territori, entre els quals, assassinats.

L’exèrcit de Myanmar també ha d’evitar altres delictes que es puguin cometre contra la minoria musulmana, com ara que els seus membres siguin víctimes de “danys mentals o corporals” o la imposició de mesures “que previnguin el naixement” de rohingyes. Així mateix, tant l’exèrcit com “grups armats irregulars” no podran cometre actes que suposin la comissió de delicte de genocidi o d’intent de genocidi. Les mesures “han de ser efectives”, segons va dir el president de tribunal, Abdulqawi Ahmed Yusuf, que va llegir la decisió, i les autoritats de Myanmar hauran de “preservar les evidències relacionades amb les al·legacions” de genocidi, les quals s’estudiaran quan es jutgi el fons de l’assumpte.

Finalment, els magistrats van exigir al país asiàtic que lliuri d’aquí a quatre mesos un informe al tribunal amb les mesures preses per complir amb l’ordre donada a conèixer ahir. Un cop lliurat aquest primer informe, Myanmar haurà de lliurar-ne un altre cada sis mesos amb un seguiment del compliment d’aquestes mesures fins que els jutges es pronunciïn sobre el fons de el cas.

L’alt tribunal de l’ONU es va alinear així de manera gairebé total amb la posició de país denunciant, Gàmbia, que va presentar les seves al·legacions basant-se en un informe de l’ONU que alertava d’accions en l’actuació de l’exèrcit de Myanmar des de l’agost del 2017 que podrien definir-se com un “intent de genocidi”.

Els representants de Myanmar van dir en defensa seva que les operacions de les seves forces militars formaven part d’una lluita contra grups armats que van atacar comissaries de policia.

La premi Nobel de la pau i líder de facto de Myanmar, Aung San Suu Kyi, va acudir a la Haia el desembre passat per defensar l’exèrcit i va assegurar que el sistema de justícia militar del seu país processarà els sospitosos dels abusos.

En els centres de refugiats, on viuen uns 745.000 rohingyes que van fugir de l’esclat de la violència a Birmània l’agost del 2017, la decisió va arribar com una possibilitat que els crims contra la seva ètnia s’aturin immediatament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

EL TC admet el recurs del PP contra el decret d’accés a l’habitatge de la Generalitat

barcelona

Les juntes de tractament acorden que el tercer grau dels presos polítics sigui efectiu aquest cap de setmana

Barcelona

El TC admet a tràmit el recurs de Puigdemont i Comín contra la decisió del Suprem de mantenir les ordres de detenció

Madrid

El TSJC cita Torra a declarar com a investigat el 29 de juliol en la segona causa per desobediència

Barcelona

Calvo diu que la Casa Reial “prendrà les seves decisions” sobre Joan Carles I i defensa Felip VI

Madrid

Calvo: “Els espanyols mereixien veure’ns junts acomiadar amb honor als morts per coronavirus”

Madrid

Amnistia Internacional i Òmnium reclamen a Espanya que es comprometi davant l’ONU a “reformar” el delicte de sedició

Brussel·les

Torrent defensa la querella contra Roldán: “Era el màxim responsable del CNI en el moment de l’atac”

Barcelona

Torrent i Maragall es querellaran contra l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán per espionatge polític

Barcelona