Política

Ni sostenible ni cohesionat

L’emergència climàtica i la fragmentació de l’ordre mundial centren a partir d’avui els debats de l’elit global a Davos

Trump, en ple ‘impeachment’, i Greta Thunberg intervenen en el primer dia de la trobada

Tot és a punt perquè comenci oficialment avui a Davos la cinquantena edició del Fòrum Econòmic Mundial (FEM), que aquest any estarà centrat en el canvi climàtic i la fragmentació del l’ordre mundial. Dos personatges situats als antípodes, com són el president Donald Trump –immers de ple en el procés d’impeachment al Senat dels EUA – i l’activista sueca pel medi ambient Greta Thunberg, personatge del 2019 per la revista Time, inauguraran avui la cimera amb sengles intervencions.

En aquesta localitat dels Alps suïssos s’aplegarà des d’avui i fins divendres l’elit empresarial global, que estarà representada per 1.700 executius de tot el món, inclosos vuit dels deu consellers delegats de les companyies amb més valor al mercat.

Aquesta concentració d’executius és única i es repeteix cada començament d’any en la reunió anual que organitza el FEM, que aquest any ha adaptat el seu discurs a la urgència climàtica i social criticant les conseqüències del capitalisme ortodox orientat només a la rendibilitat. “Molts s’adonen ara que aquesta forma de capitalisme ja no és sostenible”, observa el fundador del FEM i creador del Fòrum de Davos, Klaus Schwab, que va atribuir a l’efecte Greta que les actituds comencin a canviar. Entre els participants a la reunió hi haurà activistes socials que, fins i tot, reclamen que aquesta trobada de Davos sigui l’última perquè consideren que forma part del sistema que perpetua les desigualtats. “La classe de multimilionaris ha de ser abolida. Les elits econòmiques no tenen les solucions als problemes que afrontem perquè ells són els causants d’aquests problemes”, ha dit l’activista i feminista kenyana Njoki Njehu, participant en el fòrum.

Njehu denunciarà “la hipocresia des de dins del fòrum” i emfasitzarà que “les desigualtats no es resoldran des dels freds carrers de Davos, sinó des dels carrers de Santiago i de Delhi, on la gent protesta activament”, explica l’organització.

Revolució tecnològica

L’adolescent sueca exigirà a les grans empreses, bancs, institucions i governs que aturin “de seguida” totes les inversions i contribucions relacionades amb les energies fòssils. “Aquest és el mínim esforç que es necessita per començar una transició sostenible ràpidament”, ha dit Thunberg. L’activista obrirà un debat sobre com evitar un “apocalipsi climàtic”.

A més d’aquesta emergència, a la reunió internacional també es parlarà de les perspectives del comerç i del creixement globals, de les companyies tecnològiques i del futur del multilateralisme i de l’ordre geopolític. Entre la cinquantena de caps d’estat i de govern a Davos hi haurà la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez. Macron no hi anirà, mentre que el primer ministre britànic, Boris Johnson, hi enviarà en el seu lloc el responsable d’Economia, Sajid Javid. Quant a l’altre gran tema del fòrum, la desigualtat econòmica, està fora de control, segons un informe que va publicar ahir Oxfam coincidint amb l’inici de la cimera i que es basa en les dades que indiquen que 2.153 multimilionaris tenen més riquesa que 4.600 milions de persones al món. En aquest context, es denuncia que gairebé la meitat de la població ha de sobreviure amb 5,5 dòlars al dia, o menys. Aquesta evolució, que fins ara ha implicat una distribució extremadament desigual dels fruits del creixement econòmic, ofereix poques esperances que la pobresa pugui ser mai erradicada.

En el seu informe, Oxfam assenyala que la desigualtat econòmica “està construïda sobre la desigualtat de gènere”, raó per la qual la majoria de persones a la base de la piràmide social són dones. Les dones solen fer les feines més precàries i més mal pagades o, simplement, no remunerades: dones i nenes dediquen 12.500 milions d’hores diàries a aquesta finalitat; però, tot i aquest treball, són invisibles en els mercats laborals. Si es comptabilitzés el valor de tot aquest treball, es calcula que representaria un valor afegit de 10,8 bilions de dòlars a l’economia o la tercera part de la dimensió de la indústria tecnològica mundial.

LES XIFRES

60.000
dòlars anuals
(uns 54.000 euros) és la quota bàsica que paguen els ‘membres’ del Fòrum Econòmic Mundial.
5,5
dòlars al dia
(4,9 euros) o menys és la quantitat amb què ha de sobreviure gairebé el 50% de la població del món.

Rebaixa del creixement mundial

Redacció

En la presentació del seu nou informe, ahir a Davos, el Fons Monetari Internacional (FMI) va rebaixar lleugerament les previsions de creixement de l’economia global al 3,3% el 2020 i al 3,4% el 2021, a causa sobretot d’una desacceleració més gran del que s’esperava a l’Índia i a l’impacte del malestar social creixent.

A la zona de l’euro, el PIB creixerà un 1,3% aquest any (una dècima menys que en la previsió de l’octubre passat) i un 1,4% l’any vinent, un repunt que l’organisme atribueix a la millora de la demanda externa. Per a Espanya, el Fons retalla en dues dècimes el creixement per al 2020, fins a un 1,6%, a causa de la pronunciada desacceleració del consum intern i de les exportacions, i augura que aquesta taxa es mantindrà el 2021. L’FMI veu encara el perill de noves tensions comercials entre els EUA i la UE, cosa que tindria efectes negatius sobre l’economia europea. Amb tot, va evitar pronunciar-se sobre la possibilitat d’una recessió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El dia que va començar tot

barcelona

Errors de càlcul mutus

Periodista

Deu anys després la remor persisteix

president i vicepresidents d’Òmnium Cultural

Som una nació, som un subjecte polític

Presidenta del Parlament (2010-2015) i portaveu política de Demòcrates

D’on veníem i on anem

Catedràtic d’Economia, Universitat de Barcelona

Fem l’estat al marge de l’estat repressor que ens margina

Advocada

L’inici de la repressió judicial

Professor de Sociologia a la UAB i periodista

Ara fa deu anys

Enginyer

La sentència a l’últim Estatut

Consultora de projectes institucionals