Política

Estats Units

El centenari de la ‘prohibition’

El dia que la Constitució va prohibir l’alcohol

esmena ·

El 17 de gener del 1920, el Congrés dels EUA va aprovar la llei seca, que prohibia fabricar-lo, vendre’l i importar-lo

La mesura va motivar l’auge del crim i les màfies

Desenes de comtats encara mantenen el vet

Hi ha 150 comtats secs, la majoria en estats del sud, on viuen 18 milions de persones

El nom d’Al Capone, o de tants altres històrics mafiosos nord-americans de principi del segle XX, no seria res sense l’alcohol. Sense la manca d’alcohol, per ser exactes. Fa exactament cent anys s’aplicava per primera vegada la llei seca, la prohibició de fabricar, vendre o transportar licors i begudes espirituoses, una era daurada per al mercat negre i el crim organitzat.

A principi dels “meravellosos anys vint” del segle passat, el Congrés dels EUA modificava la Constitució per afegir-hi una esmena, la número 18, que donava pas a un període de sequera a les aixetes, però de pluja de diners per a uns delinqüents que van beure d’aquesta decisió: passadissos secrets, connexions laberíntiques, bars clandestins i destil·lacions casolanes van forjar una era de criminalitat i corrupció única.

Just el contrari del que es volia aconseguir amb la prohibició, fruit del triomf de la moralitat cristiana d’una societat que temia que l’alcohol fos el camí cap al pecat, que duria a una societat en què la violència i la corrupció política s’expandirien encara més. Amagava també molts ingredients xenòfobs i discriminatoris: per alguns, era la solució per a evitar que “immigrants i pobres” s’emborratxessin i suposessin un “perill social”.

Broadwalk Empire (HBO), la meravellosa creació televisiva capitanejada pel personatge interpretat per Steve Buscemi, un polític corrupte i gàngster a parts iguals a l’Atlantic City de 1920, és l’exemple més brillant de com la llei seca no va fer cap efecte.

Al contrari: va potenciar tot allò que volia combatre. Les manifestacions al carrer exigint la venda d’alcohol, amb cartells de “Volem cervesa”, van guanyar força. La pressió va augmentar just després de la Gran Depressió del 1929: les arques de govern necessitaven les taxes per omplir-se. El clam era tan fort que Franklin Roosevelt va fer campanya electoral per a les eleccions de 1932 prometent que acabaria amb la llei seca. Va guanyar i va complir: un any després, l’esmena 21 de la Constitució derogava la prohibició. La política fallida en la prohibició de l’alcohol de fa un segle fa pensar que potser, en el subconscient nord-americà, va servir d’exemple per no cometre el mateix error amb drogues com arala marihuana, fet que explicaria en part l’onada de legalització del cànnabis a tot el país.

Cent anys després, però, encara hi ha llocs dels Estats Units on està prohibit, d’una manera o altra, vendre, transportar o consumir alcohol. Un estudi de l’Associació Nacional de Control de Begudes Alcohòliques (Nabca) recull que, a finals del 2017, encara hi havia 150 comtats secs, la majoria en estats del sud: més de 18 milions de nord-americans viuen en municipis on no poden beure alcohol. Paradoxes clàssiques nord-americanes, un dels més restrictius és Tennessee, llar d’un dels whiskies més famosos: Jack Daniel’s.

A banda de les raons religioses, els qui defensen les restriccions apunten a la mortalitat associada a l’alcohol. Una anàlisi de l’Institut Nacional sobre l’Abús de l’Alcohol va resoldre que, en les últimes dues dècades, les morts per alcoholisme s’han duplicat. Gairebé un 3% dels 2,8 milions de morts el 2017 als Estats Units tenien alguna relació amb el consum d’alcohol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem ratifica la suspensió de Junqueras com a eurodiputat

Barcelona

Més de 200 citats pels talls viaris contra la sentència

barcelona

Torra refreda el calendari de Sánchez

Barcelona

Les “tensions” de Trapero i De los Cobos van ser abans de l’1-O

barcelona

Contra el “separatisme”

París

La prefectura permet l’acte de Puigdemont a Perpinyà el dia 29

perpinyà
política

Neix la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics

Citat a declarar per desordres públics per la protesta del 6-D

Girona

Ribó no sabia qui pagava el viatge de la Champions

Barcelona