Política

L’Eurocambra dóna llum verda a la Comissió Von der Leyen que començarà el seu mandat la setmana que ve

El plenari aprova el nou executiu per 461 vots a favor, 157 en contra i 89 abstencions

L’Eurocambra ha donat llum verda a la Comissió Europea presidida per l’alemanya Úrsula Von der Leyen i que començarà el seu mandat la setmana que ve. Per 461 vots a favor, 157 en contra i 89 abstencions, el plenari del Parlament Europeu ha aprovat l’equip de 26 comissaris i la presidenta que formaran l’executiu europeu, 12 dones i 15 homes. Així, la cambra també ha donat el seu vistiplau al socialista Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea i vicepresident de la CE. El Regne Unit de moment no tindrà una cadira a l’executiu de Von der Leyen arran de la seva negativa a nominar un candidat en ple període electoral.

La CE va iniciar un procediment d’infracció contra el Regne Unit per aquest fet, deixant clar que ha pres totes les mesures possibles per forçar a Londres i evitar crítiques sobre la seva legitimitat.

El Partit Popular Europeu, els socialistes i els liberals de Renovar havien anunciat que votarien a favor de la Comissió Von der Leyen, mentre el grup dels Verds/ALE ha optat majoritàriament per l’abstenció. Per exemple, els nacionalistes escocesos de l’SNP hi han votat a favor. “Tornarem i comptem amb vostè”, li ha dit l’eurodiputat Alyn Smith, referint-se al Brexit.

L’Esquerra Unitària (GUE/NGL) i els ultres d’Identitat i Democràcia han votat en contra.

L’executiu necessitava una majoria simple amb més vots a favor que en contra per obtenir l’aval de la cambra. Cadascun dels eurocomissaris ja es van sotmetre per separat a un escrutini dels eurodiputats, mentre el plenari del Parlament Europeu va votar al juliol per una estreta majoria a favor de Von der Leyen com a presidenta de la CE.

CE “geopolítica”

“Vull que sigui una Comissió geopolítica”, va defensar Von der Leyen en la roda de premsa sobre repartiment de càrrecs entre els eurocomissaris.

En un discurs sense novetats, Von der Leyen ha presentat el seu equip i programa al plenari del Parlament Europeu aquest dimecres al matí. L’alemanya ha reivindicat com a prioritat la lluita contra el canvi climàtic de manera “inclusiva” i la “digitalització” de l’economia europea.

“Protegir el nostre clima és una qüestió existencial per a Europa i el món”, ha remarcat.

Von der Leyen no ha pogut complir la seva promesa de formar un executiu completament paritari, però aquest dimecres ha promès que els gabinets dels eurocomissaris ho seran.

Tres vicepresidents potents

La CE tindrà tres vicepresidències potents amb Frans Timmermans, Margrethe Vestager i Valdis Dombrovskis.

L’holandès serà el primer vicepresident executiu i liderarà el ’Pacte Verd Europeu’, mentre que la danesa serà la segona vicepresidenta al capdavant de la política digital i, a més, eurocomissària de Competència, la mateixa cartera que té ara.

Com a tercer vicepresident executiu, el letó Dombrovskis liderarà els afers econòmics i també serà comissari de Serveis Financers, en una responsabilitat similar a l’actual.

Borrell, cap d’exteriors

Com a nou Alt Representant, Borrell formarà part de l’executiu de Von der Leyen. Es tracta d’un càrrec que, a més de gestionar la diplomàcia europea i presidir les reunions de ministres d’exteriors, comporta una cadira a la CE com a vicepresident.

Si bé Borrell estarà al capdavant de la diplomàcia europea, fins a tres eurocomissaris tindran carteres amb una destacada dimensió exterior. El diplomàtic hongarès Olivér Várhelvi serà el comissari encarregat de les relacions amb els països veïns de la UE i la seva ampliació, mentre la finesa Jutta Urpilainen serà l’eurocomissaria de Col·laboracions Internacionals, que tindrà la vista especialment posada a l’Àfrica.

Com a responsable de Comerç, Hogan liderarà les negociacions del bloc amb tercers països en aquesta àrea en un moment tens en l’escena internacional per la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina.

Interior i Justícia

La txeca Vera Jourová s’ocuparà de Drets Fonamentals i l’exministre d’Exteriors belga, Didiers Reynders, serà eurocomissari de Justícia. Al capdavant de l’àrea de migracions hi haurà el fins ara portaveu de la CE, Margaritis Schinas, que ocuparà una vicepresidència anomenada ’Promovent la forma de vida europea’. El títol d’aquesta cartera es va canviar fa unes setmanes després de la polèmica generada pel nom inicial ’Protegint la nostra forma de vida europea’.

L’àrea d’Interior ara estarà en mans de la sueca Ylva Johansson.??

Tres vicepresidències per a l’Est

A banda d’aquesta vicepresidència, i mentre les vicepresidències més potents han anat a mans dels països nòrdics, Von der Leyen ha compensat l’Est d’Europa amb dues vicepresidències més no executives. En la seva quarta legislatura com a comissari, l’eslovac, Maroš Šefcovic, serà responsable de les relacions interinstitucionals, la txeca Jourová a la cartera de Valors i Transparència, i la croata Dubravka Suica estarà centrada a mitigar l’impacte de la globalització i les amenaces a la democràcia.

Càrrecs econòmics

Sota vigilància de les vicepresidències i la mateixa Von der Leyen, l’italià Paolo Gentiloni s’ocuparà d’Economia, l’austríac Johannes Hahn gestionarà Pressupostos, el luxemburguès Nicolas Schmit Ocupació i la romanesa Adina Valean de Transports.

Mercat intern quedarà en mans del francès Thierry Breton, que també gestionarà l’àrea d’indústria de la defensa.

Una cartera pels Verds

El jove lituà de 28 anys i únic polític dels Verds en aquesta comissió, Virginijus Sinkevicius, serà l’eurocomissari de medi ambient. Tanmateix, com a responsable del ’Pacte Verd’, Timmermans estarà per sobre d’aquesta cartera.

El polonès Janusz Wojciechowski s’encarregarà d’Agricultura, l’estoniana Jadri Simson d’Energia, la xipriota Stella Kyriakides de Salut, la búlgara Mariya Gabriel d’Innovació i Joventut i la maltesa Helena Dalli d’Igualtat.

PRESSUPOSTOS 2020

L’Eurocambra ha aprovat el pressupost de la Unió Europea per al 2020 que amplia el finançament contra el canvi climàtic, per a la protecció de les fronteres externes i la construcció d’un sistema de satèl·lits europeu. Els comptes, que han tirat endavant amb 543 vots a favor, 136 en contra i 23 abstencions, preveuen 153.600 milions d’euros en pagaments i 168.700 milions d’euros en compromisos, el que representa al voltant d’un 1% del PIB total de la Unió Europea. Gairebé el 50% dels fons aniran destinats a impulsar el creixement i millorar la cohesió econòmica, social i territorial al bloc, mentre el 21% es dedicarà a combatre el canvi climàtic. Precisament aquestes dues partides són les que més creixen respecte el 2019.

Amb uns 14.000 milions d’euros es finançarà la partida de seguretat, l’ajuda humanitària i la nova Guàrdia de Fronteres Europea amb un personal operatiu de 10.000 persones per gestionar les fronteres externes de la UE.

Els comptes del pròxim any tenien poc marge de maniobra ja que s’emmarquen dins del gran pressupost plurianual a sis anys (2014-2020) ja pactat pels estat.

Per contra, el 2020 s’intensificaran les difícils negociacions sobre el pròxim marc financer del 2021-2027 que no comptarà amb les contribucions del Regne Unit, un dels estats amb més protestacions a la caixa europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Calvo afirma que Torra encara és president tot i no ser diputat

Barcelona

L’Audiència Nacional demana més informació a la fiscalia per decidir si investiga 12 ex-alts càrrecs de CDC

Barcelona / Madrid

L’ANC insta a “dir prou a la vulneració de drets”

Barcelona

Concentració a les portes del Parlament

Barcelona

La decisió de la mesa de retirar l’escó a Torra esquerda la majoria independentista

Barcelona

Torra: “En una democràcia, no hi pot haver res per sobre la voluntat democràtica dels ciutadans”

barcelona

El PSOE diu que Sánchez es reunirà “amb qui sigui president de la Generalitat”

Madrid

Roldán manté que Torra “no és president de la Generalitat” perquè ha perdut l’escó

Barcelona

ERC es compromet a “blindar” Torra i diu que s’han de garantir les votacions al Parlament

Barcelona