Política

Els observadors internacionals conclouen que el judici de l’1-O al Suprem va vulnerar de forma “massiva” els Drets Humans

Denuncien que l’Estat s’ha saltat els tractats internacionals que protegeixen la convocatòria de protestes, la llibertat d’expressió i el dret a un judici just

La plataforma International Trial Watch – Catalan Referendum Case ha presentat aquest dijous a Madrid el seu informe final sobre la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, que conclou que el judici va vulnerar de forma “massiva” els Drets Humans. En concret, segons la plataforma, es va infringir el dret al principi de legalitat penal, a la llibertat, a la llibertat d’expressió, a la llibertat ideològica, al dret de reunió pacífica, a la participació política, a més del dret a un procés amb totes les garanties. L’informe s’ha elaborat fruit de la presència al judici de 62 observadors, 34 dels quals internacionals de 17 països diferents.

Segons les conclusions del document, el judici al Suprem va suposar una “violació dels Drets Humans” recollits per tractats i convenis ratificats per l’Estat i que formen part del seu ordenament jurídic intern. “Es tracta d’una resolució clarament ideològica amb pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya”, assegura el document.

Així ho ha apuntat Anaïs Franquesa, representant del Centre Irídia per a la Defensa dels Drets Humans. Franquesa ha afirmat que la sentència “trenca clarament el principi de legalitat penal” que implica que la Llei “no és previsible per als condemnats”. “Crida l’atenció que en 500 pàgines de sentència no s’arribi a descriure què és un ’alçament’”, ha dit Franquesa, que recorda que els magistrats atribueixen als 9 empresonats delictes per aquest “suposat alçament” els dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre del 2017.

“Criminalització” del “dret de protesta”

Segons Franquesa, “el fonament de la condemna” és que un delicte de desobediència “passa a ser sedició per atiar la ciutadania a participar a les mobilitzacions”. La realitat, ha recordat, és que va ser una “mobilització pacífica” emparada en el “dret d’expressió i de manifestació” que no justifica la sentència de presó. “S’està criminalitzant el dret de protesta i violent el dret de reunió”, ha afirmat, i per tant “la sentència vulnera dreta fonamentals que afecten a tota la ciutadania”.

Vulneració del “principi de legalitat”

Belén de las Nieves Caballero (Asociación Libre de Abogadas y Abogados) ha recordat que aquest judici “no afecta només els líders independentistes” sinó “a l’exercici dels drets de reunió pacífica i d’expressió”. Segons Caballero “s’ha atacat un dels principis bàsics de qualsevol Estat de dret que és el principi de legalitat” perquè “s’ha fet quadrar un delicte com el de sedició amb conductes que simplement exercien el dret de manifestació pacífica”. Això, ha dit, afecta qualsevol altre tipus de moviment.

“Dubtes greus sobre la imparcialitat” dels magistrats

El president d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), Robert Sabata, ha denunciat que “s’han produït vulneracions molt clares” sobre el dret a tenir “un procés just”, començant pel fet que el judici “s’hauria d’haver generat a Catalunya” perquè els fets no tenien cap efecte a la resta de l’Estat. El tribunal, ha afirmat, va fer “una interpretació expansiva” de la seva competència i ha vulnerat a més el dret a “segona instància”. “En el fons els jutges no eren tercers, sinó part interessada” i existeixen “greus dubtes sobre la seva imparcialitat”, ha sentenciat abans de recordar també la pressió mediàtica i el fet que el president del Tribunal, Manuel Marchena, evités que es veiessin els vídeos que desmentien els testimonis de les acusacions, fet que va provocar “indefensió material”.

A més, segons Sabata, no només hi havia com a acusació popular “un partit feixista”, sinó que hi va haver un tracte discriminatori dels testimonis de les defenses i els de les acusacions. “Els testimonis de les defenses van ser tallats de manera recorrent pel tribunals i se’ls demanava per la seva ascendència ideològica”, mentre que quan les defenses preguntaven el mateix el tribunal ho tallava.

Cristian Servan (Defender a quien Defiende) ha destacat l’abast de l’informe elaborat per 29 organitzacions internacionals, mentre que l’advocada belga Mireille Jourdan ha denunciat la “criminalització de la protesta” per part del tribunal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat i la CUP podrien fer grup al Congrés sense buscar-ho

madrid
JORDI TURULL
EXCONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA. PRES POLÍTIC

“Benvinguda la proposta de fer un altre referèndum”

barcelona

L’eina que controla els CDR a la presó, la més polèmica

Barcelona

Les promeses impossibles dels dos candidats

Londres
opinió

Més cultura per a les persones i per al país

Diputat i Portaveu Junts x Catalunya de la Comissió de Cultura

Corbyn, el líder esquerrà que divideix els laboristes i uneix els conservadors

londres

El PSC exigeix a Madrenas més mà ferma amb Endesa

Girona
EL RADAR

Malta, un altre test de credibilitat per a la UE

ERC de Llançà vol que dimarts no hi hagi ple

llançà