Política

Evo comença un exili incert

El president bolivià deposat arriba a Mèxic, que no aclareix quin marge de llibertat li pensa atorgar

El Senat del país sud-americà es disposa a elegir un líder interí que convoqui noves eleccions al gener

Evo Morales ja és a Mèxic. El seu periple aeri des de Bolívia va ser un reflex de les tensions polítiques que hi ha a la regió, amb països que van obrir el seu espai aeri i després el van tancar (el Perú i l’Equador), problemes per carregar combustible, la solidaritat inesperada del Paraguai i el Brasil i la decisió de, finalment, arribar a destinació per aigües internacionals.

El ministre mexicà d’Afers Estrangers, Marcelo Ebrard, ho va resumir en una frase quan el president deposat per un cop d’estat diumenge a Bolívia encara estava volant: “Ha estat com un viatge per la política llatinoamericana i els riscos que s’hi corren.”

Morales va aterrar a Mèxic poc abans del migdia local juntament amb part de la seva família i amb Álvaro García Linera, vicepresident durant els seus 14 anys de govern. Visiblement cansat després d’un viatge de més de 16 hores, vestit amb roba informal, va improvisar una roda de premsa a l’hangar presidencial, on l’esperava Ebrard. “Germà ministre, gràcies per salvar-nos la vida”, li va dir Morales. “Mentre visqui, continuarem en política i continuarà la lluita. Em pensava que havíem posat fi a l’opressió, però apareixen nous grups que no respecten la vida”, hi va afegir tot explicant que una turba havia saquejat casa seva i la de la seva germana a Cochabamba, al centre del país.

El destí polític de Morales és per ara incert. El govern mexicà no ha dit on viurà, al·legant qüestions de seguretat, i no queda clar quina llibertat li atorgarà per fer declaracions que puguin impactar en la crisi del seu país.

De moment, Morales està asilat. El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, li va oferir protecció, convençut que la vida del líder indígena corria perill. Després del cop, Morales es va refugiar al Chapare, una zona cocalera al centre del país on va iniciar la seva carrera política com a líder sindical. Des d’allà va enviar la seva renúncia al Congrés i es va amagar dels grups opositors més violents.

Camp de batalla a La Paz

Al capdavant de les protestes hi ha l’expresident Carlos Mesa, el candidat que aspirava a guanyar Morales a les eleccions d’octubre. Però, contra la sortida política a la crisi que proposa Mesa, n’hi ha una altra de més radical, liderada per un dirigent de Santa Cruz de la Sierra, a l’oest ric del país, que es fa dir macho Camacho. Camacho és un empresari poderós d’ultradreta que ha demanat un govern militar de transició, una solució extrema que Mesa pretén evitar. Però els terminis polítics s’esgoten.

La ciutat de La Paz es va convertir la nit de dilluns en un camp de batalla que va enfrontar els opositors que van aconseguir deposar Morales i els grups afins a l’expresident, que van començar a baixar des d’El Alto, la ciutat que envolta la capital. La policia, desbordada, va demanar ajuda a les forces armades, que, des del seu “suggeriment” a Morales perquè renunciés al càrrec, s’havien quedat a les casernes. Les patrulles conjuntes aviat van convertir La Paz en una ciutat fantasma, amb el transport públic paralitzat i els comerços tancats. El país mira el Senat, el poder que ha d’elegir la persona que ha d’ocupar el càrrec fins a la celebració d’eleccions, presumiblement el 22 de gener. La desbandada dels legisladors del Moviment al Socialisme (MAS), una majoria que respon a Morales, i els problemes per traslladar-se pel país, feien perillar ahir el quòrum perquè el Parlament pogués iniciar la sessió.

La urgència del Congrés és acceptar la renúncia de Morales i omplir com més aviat millor el buit de poder sorgit amb el cop després de la sortida de tota la cadena de successió presidencial. La principal candidata per al càrrec és Jeanine Áñez, vicepresidenta segona del Senat i membre d’un petit partit opositor de dreta.

“Espero que puguem aconseguir el quòrum, no podem estar en el desgovern”, va dir Áñez. El pas de les hores ha posat en evidència el paper de les forces armades en la crisi. El ministre mexicà Ebrard va revelar que l’avió que havia d’enlairar-se durant la seva escala a Lima cap al Chapare bolivià només ho va poder fer quan va tenir l’autorització “definitiva” de l’exèrcit.

LES FRASES

Germà ministre [d’Afers Estrangers mexicà], gràcies per salvar-me la vida
Mentre visqui, continuaré en política i continuarà la lluita
Evo Morales
PRESIDENT DEPOSAT DE BOLÍVIA

Odissea aèria per aterrar a Mèxic

Redacció

El ministre d’Afers Estrangers mexicà va explicar els problemes que va haver d’esquivar l’avió que traslladava Evo Morales a l’exili. El primer va arribar a Lima, on l’aparell va carregar combustible en espera d’autorització per entrar a l’espai aeri bolivià. En ple vol, els van anul·lar el permís acabat de concedir i van haver de tornar a la capital peruana a esperar-ne un de nou. El pla de tornada era repetir escala al Perú, però a última hora el govern de Vizcarra els va negar l’aterratge. Van recórrer llavors al Paraguai, que va autoritzar ràpidament una escala. Un altre problema va sorgir quan els militars bolivians van prohibir que Morales sobrevolés el seu territori. Aleshores la diplomàcia mexicana i la brasilera “van obtenir el permís per poder volar sobre la línia fronterera entre Bolívia i el Brasil”. Després van haver de rodejar l’Equador, que també va tancar el seu espai aeri. L’odissea va acabar quan l’avió va entrar en aigües internacionals i va aterrar a Mèxic des del Pacífic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ponsatí cita Rajoy i Sánchez

barcelona

Torra veu buida la trucada de Sánchez que ERC s’atribueix

barcelona / madrid

La fiscalia proposa ara la llibertat per a tres dels set CDR

Madrid

Boris Johnson s’encamina cap a la majoria absoluta

Londres

La UE intenta esquivar les traves que posa Trump

Brussel·les

El Parlament vol fora el decret digital

BARCELONA

El PSC vol ser al mig dels blocs amb un congrés de gir unionista

barcelona
Moren 70 soldats nigerins en un atac terrorista contra un quarter
NIger

Moren 70 soldats nigerins en un atac terrorista contra un quarter

UNIÓ EUROPEA

El BCE rebaixa a un 1,1% la previsió de creixement de la zona euro per al 2020