Política

El govern entra en crisi

JxCat, el PDeCAT i ERC s’enroquen davant l’anunci per sorpresa del president Torra en què proposa referèndum o plebiscitàries aquest mandat

Es fa miques un acord de mínims que s’havia de donar a conèixer dilluns

L’èxit de la mobilització els obliga a refer una unitat que la campanya electoral obstaculitza

El govern va entrar en convulsió dijous després de la compareixença del president Quim Torra, i l’únic motiu que s’albira per refer la unitat o allargar tant com sigui possible aquest mandat és l’èxit de la manifestació d’ahir.

L’anunci per sorpresa del president en què apostava per un referèndum o unes eleccions plebiscitàries aquest mandat sense que ho sabessin ni els consellers ni els grups que donen suport al govern va provocar un terrabastall a ERC. Alhora, la gestió del conseller Miquel Buch al capdavant dels Mossos d’Esquadra durant el dispositiu policial dels darrers dies, amb reiterades peticions de dimissió des de les files republicanes, suposa un nou obstacle entre uns socis de govern que d’aquí a tres setmanes, per acabar de reblar el clau, s’enfronten a les urnes del 10-N.

La unitat feble del govern va acabar del tot esquerdada amb la proposta d’un full de ruta per a aquest mandat que es basava en el vot del ciutadà. Un vot que es concretava a través de tres fórmules: un referèndum acordat, un referèndum unilateral o eleccions plebiscitàries. Fonts de presidència assenyalaven que el més factible serien uns nous comicis. Juntament amb l’exercici del vot, Torra apel·lava també a la feina que es pot fer des del Consell per la República i els treballs del Debat Constituent.

La notícia, però, va ser una galleda d’aigua freda per als membres del govern i els partits independentistes. Segons va poder saber aquest diari, JxCat, ERC i la CUP tenien pràcticament enllestit un acord de mínims que s’havia de fer públic demà passat i s’havia de registrar al Parlament per ser votat en el ple de dimecres. Es tractava d’un acord nacional al voltant de l’amnistia, els drets civils i polítics i l’exercici del dret d’autodeterminació, en paraules del mateix president Torra, segons avançava ell mateix des de l’hemicicle de la cambra davant les cares de sorpresa dels diputats independentistes. Ells en coneixien el contingut, però aquell no era pas el tempo acordat.

A partir d’aquí, van començar reunions, trobades i rotllanes entre els partits. Els republicans expressaven de manera oficial la contrarietat, els diputats de JxCat, tot i un cert desconcert entre alguns dels seus membres, perquè no tenien constància de l’anunci, feien pinya amb el president Torra. “És el president i té a les seves mans el botó de les eleccions”, assenyalaven fonts properes a la direcció del grup. La possibilitat de mantenir l’acord de mínims per dilluns s’allunyava.

Amb aquesta trencadissa, el govern afrontava ahir l’aturada general. Una protesta que es va convertir en una de les mobilitzacions més importants després de l’1-O de fa dos anys. Tanmateix, la gestió del conseller Miquel Buch al capdavant del dispositiu policial continua tensant les relacions en el si de l’executiu. Ahir rebrotaven les peticions de dimissió des dels socis republicans, mentre que des de les files de JxCat i el PDeCAT es donava suport al company de partit.

Refer la unitat, encara que feble, del dia abans del ple de compareixença de Torra, és ara un dels objectius a aconseguir davant la fortalesa que ahir va demostrar el moviment ciutadà. Però no serà gens fàcil. Alguns dels actors tot just ahir reclamaven paciència per poder aixecar el pont dinamitat. Els partits s’acusen ara d’actuar de manera partidista amb la mirada posada en les eleccions espanyoles del 10-N. En joc torna a estar l’hegemonia dins del sobiranisme i poder esgarrapar els vots dins d’un mateix electorat per dur-los al Congrés dels Diputats, i ara en un escenari més complicat, amb un nou actor, la CUP, que per primera vegada es presenta a les eleccions espanyoles.

I amb la probabilitat, ara, d’un possible escenari d’eleccions a Catalunya assenyalat pel president Torra, els republicans, partidaris de posar les urnes, també hauran de buscar les fuites dins de JxCat per aconseguir l’hegemonia a la Generalitat, i més quan la continuació del mandat també depèn de l’aprovació d’uns pressupostos que lidera ERC. Fins ara els comuns semblaven un dels socis preferits, però en el ple de dijous van ser els primers a reclamar la dimissió de Torra, la qual cosa no afavoreix un escenari de pacte.

La setmana que ve, que inclou la celebració d’un ple al Parlament, serà una nova oportunitat perquè JxCat, el PDeCAT, ERC i la CUP intentin impulsar aquest acord nacional al qual feia referència Torra i fer-ho sota les advertències del Constitucional. Sense acord, l’únic repte que els queda és aguantar i trobar el millor moment per convocar eleccions.

LES DATES

23.10.19
Pròxim ple
, en el qual els grups encara són a temps de presentar un text en resposta a la sentència i mobilització.
10.10.19
Eleccions
al Congrés dels Diputats, que per primer cop enfrontaran JxCat, ERC i la CUP en la campanya.

La junta electoral suspèn el vídeo de Pedro Sánchez

La Junta Electoral Central (JEC) va decretar ahir la “suspensió temporal”, mentre duri el procés electoral del 10-N, de la difusió del vídeo protagonitzat per ministres del govern de Pedro Sánchez en el qual defensen les “fortaleses” de la democràcia a l’Estat espanyol. L’àrbitre electoral considera que el vídeo de la campanya Spain, everybody’s land afecta els principis de neutralitat i d’igualtat perquè ha estat “organitzat i finançat amb recursos públics”, s’ha començat a emetre “en el curs d’un procés electoral” i “tots els seus protagonistes són ministres del govern en funcions”, i alhora també són “candidats a les eleccions del 10-N” o “destacats líders” socialistes. A més, diu que el “missatge positiu de la realitat espanyola” del vídeo es pot associar al PSOE. La JEC conclou en el seu escrit que “el vídeo denunciat vulnera l’article 50.2” de la llei electoral. Hi apareixen els ministres Carmen Calvo, Josep Borrell, Fernando Grande-Marlaska, Isabel Celaá, Nadia Calviño, Luis Planas, Teresa Ribera, José Guirao i Pedro Duque, i s’emmarca en la campanya #EverybodysLand en defensa del sistema democràtic espanyol, en anglès, francès, alemany i rus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els CDR tallen algunes de les principals artèries Barcelona

Barcelona

Calvo veu com una “prova de foc” per a la UE el “bon funcionament” de l’euroordre de Puigdemont

Barcelona

Ocupen el departament de Treball per protestar contra l’externalització dels serveis públics

Barcelona

Adif atura el servei d’alta velocitat entre Girona i Figueres durant més d’una hora per una falsa alarma

Barcelona

Arxiven el recurs de la fiscalia per l’absolució dels sis regidors de Badalona que van treballar el 12-O

Badalona

L’Audiència de Girona deixa en llibertat un dels joves empresonats pels aldarulls

Girona

Bassa demana la nul·litat de la sentència perquè li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament

Barcelona

Patrimoni Nacional autoritza l’exhumació de persones enterrades al Valle de los Caídos

Barcelona

El vot exterior dona un diputat al PP a Biscaia

Bilbao