Política

Gènova, la ciutat partida

La capital de la Ligúria commemora avui l’aniversari de l’ensorrament del pont Morandi, que unia l’est i l’oest

La fiscalia atribueix el sinistre, que va causar 43 morts, a la falta de manteniment

Alguns familiars de les víctimes es neguen a assistir a la cerimònia

“El pont donava senyals que podia ensorrar-se”, assegura un veí

El pont Morandi va ser aixecat en l’època de l’eufòria constructora dels cinquanta i els seixanta, que va omplir Itàlia d’infraestructures de dubtosa estabilitat. A Gènova se l’anomenava “il ponte di Brooklyn”, mig amb ironia i mig amb orgull, per una certa similitud amb el cèlebre pont nord-americà. Perennement en obres, que semblaven petits pedaços per a un malalt gegant, el seu estat de degradació era ben visible des de baix, i a la ciutat era vox populi que era un monstre perillós. Avui fa un any, mentre era ple de cotxes que iniciaven les vacances de Ferragosto sota un xàfec estiuenc, es va esfondrar i va deixar un rastre de 43 morts i 16 ferits.

El viaducte conduïa a l’entrada de l’autopista A-10, que uneix Itàlia amb França. Situat a la part oest de Gènova, entre els barris de Sampierdarena i Cornigliano, era indispensable per moure’s per la ciutat i s’alçava sobre una zona habitada. Des de fa un any, Gènova ha quedat dividida en dues parts.

Pasquale Ranieri va ser un dels obrers que del 1963 al 1967 van construir el viaducte Polcevera, el nom oficial del pont Morandi. Avui, és un dels molts veïns que han hagut de deixar casa seva perquè l’esfondrament els la va fer malbé. Ranieri, de mirada franca i mans fortes que delaten que ha treballat de valent, parla en italià barrejat amb un genovès molt genuí. Explica que feia temps que la construcció donava senyals que estava en mal estat. “La capa d’asfalt era tota llisa, sí, però a sota es veia que estava malament”, diu, ell que la va construir.

“De tant en tant queien trossos de dalt a baix, al mig del carrer. Avisàvem que era perillós i ens deien que no passava res”, explica, mig indignat, mig resignat. “Posaven una placa d’acer per tapar el forat i prou”, hi afegeix. “Algun cop ens queien a la teulada de casa. Els de les autopistes ens pagaven la reparació i se’n desentenien. Els repetíem que el pont donava molts senyals que es podia enfonsar, però ens deien que no ens preocupéssim, que estava vigilat les 24 hores del dia”, explica. I sentencia: “Quan van començar a posar-s’hi una mica seriosament, ja era massa tard.”

Aquesta és també la teoria de la fiscalia que porta el cas: el pont va caure per falta de manteniment. “Era com un cotxe que havia arribat a l’últim estadi i que no havia passat mai cap revisió”, diu el fiscal Francesco Cozzi, que hi afegeix: “Si hagués sabut el que he anat descobrint aquests dotze mesos, no hi hauria passat mai, per aquell pont.” L’última tasca de manteniment important, segons els pèrits, havia estat 25 anys enrere.

Hi ha 71 persones investigades i dues societats. Són, d’una banda, dirigents i tècnics d’Autopistes d’Itàlia (ASPI) i Spea, del grup de la família Benetton, que havien de gestionar i fer la manutenció del pont. I, de l’altra, dirigents i funcionaris del Ministeri de les Infraestructures, que havien de controlar els gestors. Des d’Autopistes d’Itàlia asseguren que el pont va caure per “defectes de construcció”, no pas de manteniment. La NASA ha fet un informe independent en què assegura que, analitzant les dades del satèl·lit, es pot veure que el pont es movia des del 2015.

El 28 de juny passat, a dos quarts de deu del matí, mil quilos d’explosiu van fer col·lapsar l’estructura que quedava dreta. La demolició va ser seguida en directe per molts italians. Una sirena va retrunyir per tota la ciutat i els ocells van deixar de volar uns minuts abans de l’explosió controlada de dinamita. Més de 4.500 tones es van desplomar i van formar un núvol de pols marró immens. Des de moltes cases de Gènova se sentien aplaudiments: el pont trencat, partit per la meitat, visible des de gairebé tota la ciutat i també per tots els viatgers de l’autopista, era una ferida oberta.

Fa uns dies es va demolir l’últim pilar que havia quedat dret. Gènova podia finalment començar a girar full, a renéixer. Mentre s’espera que la justícia estableixi responsabilitats, la construcció del nou pont ha començat, i la intenció, segons el govern italià, és que estigui enllestit la primavera vinent.

Avui diverses autoritats assistiran a l’homenatge en memòria de les víctimes de l’ensorrament del viaducte. A les deu hi haurà una missa a l’esplanada on s’està construint el nou pont, i a dos quarts i un minut de dotze del migdia, el moment exacte en què va caure el viaducte, es farà un minut de silenci.

Alguns familiars de les víctimes han rebutjat assistir a la cerimònia. “No hi anirem, ens sembla una passarel·la de cara a la galeria”, deien els parents dels quatre nois de Torre del Greco, a prop de Nàpols, que van morir al pont mentre anaven de vacances a Espanya. Quan es van fer els funerals d’estat, també van rebutjar assistir-hi perquè no volien formar part de cap instrumentalització política. “Els recordarem amb els amics i la família”, deien. “El que haurien de fer els polítics és pressionar perquè se sàpiga la veritat i hi pugui haver justícia”, hi afegien.

Ajornada la moció contra Conte

El ple del Senat va ajornar ahir sense data la moció de confiança contra el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i va aprovar que comparegui a la cambra alta el dia 20 d’agost tal com havia demanat. La votació es va fer després que el líder de la ultradretana Lliga, Matteo Salvini, ministre de l’Interior i vice-primer ministre, proposés votar la retallada de 345 parlamentaris (de 945 a 600) que defensa el Moviment 5 Estrelles (M5E) i, després, celebrar eleccions a la tardor.

El Moviment 5 Estrelles havia acusat la Lliga d’intentar forçar eleccions anticipades perquè no volia reduir el nombre actual d’escons a la Cambra dels Diputats i al Senat, un argument que Salvini va intentar desactivar ahir proposant als seus socis de govern tirar endavant aquesta reforma i anar a eleccions a la tardor. Els grillini van criticar la incoherència de Salvini, a qui van suggerir que retiri la moció contra Conte perquè el govern italià tiri endavant. La Lliga, però, no ho ha acceptat i ara la moció a Conte ha quedat en suspens.

El líder ultradretà vol així evitar també una hipotètica aliança entre el M5S i el Partit Demòcrata (PD), de centreesquerra, que, si s’unissin al Parlament, tal com demana l’ex-primer ministre Matteo Renzi, podrien evitar les eleccions i la victòria que preveuen les enquestes de Salvini i els conservadors Força Itàlia i Germans d’Itàlia. La direcció del PD, però, no veu gens clara aquesta jugada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cuixart fa una crida a desobeir “les lleis injustes quan calgui”

Prada de Conflent

Mor de forma sobtada l’alcalde de Maspujols

Maspujols

Carrizosa suggereix a Sánchez el “remei polític” del 155 si Torra opta per la confrontació

barcelona

Calvo confirma que Espanya acollirà quinze dels migrants de l’Open Arms

Madrid

Joan Carles I se sotmetrà a una operació de cor aquest dissabte

madrid

Els comuns demanen els plans de contingència a les empreses públiques per saber com afectarà “la retallada d’Aragonès”

Barcelona

Interior proposarà l’enduriment del Codi Penal contra els lladres reincidents

Barcelona

Ricomà recorda a JxCat que l’estratègia de la confrontació “no s’ha pogut mantenir”

Tarragona

L’Estat només ha invertit un 10,5% al país des del 2015

barcelona