Política

La comissió del 17-A posa els ulls en el CNI

Cita la directora de l’ens i demana les compareixences de membres d’Interior

El president de la comissió i Barcelona i Alcanar reclamen transparència després de noves informacions de Público que reiteren que el CNI ja vigilava els terroristes

Conillera demana confiança en totes les forces de seguretat

Continua la polèmica i la indignació per les darreres informacions de Público, que ahir apuntaven un cop més que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) disposava d’informació i vigilava la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils fins i tot pocs dies abans que es produís la mort de setze persones i un centenar de ferits a les Rambles. Un atemptat que, a més a més, va acabar amb vuit membres de la cèl·lula morts, la majoria abatuts per agents dels Mossos –dos havien mort el 16 d’agost en l’explosió al xalet d’Alcanar on manipulaven els explosius, entre ells l’imam Es-Satty.

Als membres del govern encapçalats per Quim Torra, ahir es va afegir a demanar explicacions precisament l’Ajuntament d’Alcanar, on va tenir lloc l’explosió del xalet pocs dies abans de l’atemptat a les Rambles.

La comissió parlamentària de la cambra catalana que investiga els fets ha redoblat esforços arran de les noves informacions i el president de l’ens, Jordi Monell, es feia seves les informacions del diari per denunciar la falta de transparència dels organismes de l’Estat que no van voler assistir a la comissió just fa una setmana. Per aquest motiu, des del Parlament s’ha tornat a citar els quinze compareixents que van rebutjar la compareixença, i se n’ha ampliat el nombre amb una nova petició perquè també hi assisteixi la nova directora del CNI, Pilar Esteban. La pròxima sessió tindrà lloc el dia 23 de juliol, i també hi participarà el periodista de Público i responsable de la informació, Carlos Bayo.

I és que, segons Munell, i a l’espera de les noves notícies que aporta aquest mitjà, es constata que l’imam Abdelbaki Es-Satty era un confident del CNI, una informació que, tot just fa dues setmanes, l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto no va voler certificar durant la seva compareixença en la comissió parlamentària.

Nieto ho nega

L’exsecretari de Seguretat ha estat, de moment, l’únic membre dels aparells de l’Estat que va acceptar comparèixer en la comissió. Ho va fer per videoconferència, i durant la seva intervenció va negar aquesta relació. Sí que va explicar que des que els cossos de seguretat es van adonar que darrere moltes cèl·lules terroristes hi ha grups dedicats al crim organitzat, treballen i intenten entrar en contacte amb persones que han comès aquests delictes per tal d’obrir camí en l’interior dels grups terroristes.

Confident? Informador?

Aquest seria un dels motius pels quals membres del CNI, de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional van visitar fins a dues vegades Es-Satty durant la seva estada a la presó de Castelló per un delicte relacionat amb el tràfic de droga. Aquesta és, de moment, l’única informació verificada. Es desconeix, però, si el llavors imam de Ripoll s’hauria convertit en un informador del centre d’intel·ligència i si alguna vegada va arribar a passar informació o va entrar en contacte amb les forces de seguretat. També se sap que, en haver complert la pena, un jutge es va negar a expulsar-lo al seu país d’origen pel seu arrelament. Més enllà de totes les llacunes, la presidència de la comissió es preguntava per què els cossos de seguretat de l’Estat no van traspassar aquesta informació sobre els contactes amb l’imam als Mossos.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils estan pendents de judici, encara sense data, a l’Audiencia Nacional, que té decretat secret de sumari de quatre de les peces. Les darreres informacions publicades han afegit més dubtes encara sobre la informació de què es disposa, i més quan el PP, Cs i el PSOE es van negar en la legislatura passada a crear una comissió d’investigació al Congrés. Ahir el diputat del PSC José Zaragoza va justificar que el grup socialista s’hi oposés perquè, apuntava, el Congrés té “un nombre limitat de comissions” que poden estar en marxa i “el sistema parlamentari té moltes maneres d’esclarir les coses”, com per exemple “la comissió de secrets oficials, on el CNI compareix quan se li ho demana”. En tot cas, va afirmar que la seva formació està a favor “que s’aclareixin les coses” perquè “si no, al final s’entra al món de les especulacions” que genera la falta d’informació.

Cunillera vol respecte

La posició del govern espanyol respecte d’aquest tema es va poder escoltar ahir per primera vegada de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. Aquesta dirigent va demanar “respecte” per les víctimes de l’atemptat terrorista del 17-A, per la ciutadania i pels cossos de seguretat, i reclamava que es deixés treballar el cos judicial. Cunillera també va garantir que el govern espanyol en donarà explicacions al Congrés, “tal com ha estat fent en tot aquest temps”. En declaracions als mitjans durant una visita a la rehabilitació de la basílica Just i Pastor de Barcelona, Cunillera va afegir que si algú té una dada o aportació sobre els atemptats del 17-A, “que la faci”. La delegada va recordar que els cossos de seguretat treballen incansablement en tasques preventives pel que fa al terrorisme, i va demanar als partits que els deixin “fer bé” la seva feina, amb la “discreció necessària”.

La nova informació que ahir aportava el diari Público té a veure amb el seguiment de la cèl·lula terrorista a través dels mòbils. Una informació que, segons el diari, prové d’un dels informes reservats que el CNI va facilitar a l’equip d’investigació dels tres cossos policials i de la fiscalia. Sempre segons Bayo, els serveis secrets haurien escoltat i anotat les converses entre els terroristes a través dels mòbils cinc dies abans dels atacs. En l’informe es relata, per exemple, el viatge d’Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub a París entre l’11 i el 12 d’agost del 2017 i, sempre segons el mitjà digital, no només explica el seguiment als dos futurs membres de la cèl·lula gihadista de Ripoll i de les trucades telefòniques i recerques a internet que van fer amb aquests terminals, sinó també del contingut de les converses que van mantenir entre ells.

El diari digital publica diverses captures fotogràfiques de parts del suposat informe del CNI on es donen detalls del seguiment que es va fer als dos joves a París, cinc dies abans dels atacs. No obstant això, en el sumari judicial ja consta la reconstrucció dels moviments dels sospitosos i dels seus viatges que els Mossos d’Esquadra van poder documentar després de l’atemptat, en recuperar el contingut de les targetes dels seus mòbils, d’una càmera de fotos, així com imatges del seu vehicle en passar per peatges o a centres comercials.

Demano respecte per les víctimes, per la ciutadania i per totes les forces de seguretat
Teresa Cunillera
delegada del govern
Cada dia és més preocupant, és imprescindible destapar el que anem sabent
Roger Torrent
president del parlament

La investigació al jutjat, secreta

M. Piulachs

La investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils –amb setze assassinats a les Rambles el 17-A, més els set terroristes morts a Alcanar, Cambrils i Subirats– continua oberta a l’Audiencia Nacional, i a un mes de complir-se dos anys dels fets, es mantenen sota secret de sumari quatre peces, una d’elles sobre les relacions que va mantenir l’imam Abdelbaki es-Satty, en saber-se que va contactar-hi la policia espanyola i el CNI quan era a la presó de Castelló, i els intents de fer-lo confident. A banda, hi ha les comissions rogatòries a altres països per veure els seus possibles vincles a l’estranger.

La darrera notícia de la causa és del 4 de juliol passat, quan el jutge de l’Audiencia Nacional José Luis Calama va acordar la pròrroga de seva la presó preventiva dos anys més, el màxim permès. Són: Mohamed Houli Chmlal, Driss Oukabir i Said Ben Iazza, que estan processats per delictes d’integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d’explosius, i per estralls en grau de temptativa, els dos primers, i de col·laboració en organització terrorista en el cas de Ben Iazza, que és qui segons la instrucció va facilitar el material per fer explosius i el seu transport. El febrer passat la secció segona de l’Audiencia va rebutjar els recursos, i va deixar en mans del tribunal que els jutjarà la imputació per possibles delictes d’assassinat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La crema d’una barricada a Bruc-Diputació provoca una càrrega policial des de la Gran Via

barcelona

Investiguen dues veïnes de Reus per abocar fems i deixalles a les portes dels jutjats

Reus

L’exconsellera Clara Ponsatí en llibertat i amb passaport

barcelona

Cunillera no anirà a la comissió d’investigació del 17-A perquè no hi té cap “obligació jurídica”

barcelona

Sánchez recorda a ERC que PSOE i Podem són els únics que aposten pel diàleg però matisa que ha de ser “dins la legalitat”

Madrid

ERC manté el ‘no’ a Sánchez però garanteix continuar les converses

Madrid

La CUP emplaça JxCat, ERC i comuns a rebutjar el preacord del PSOE i Podem

Barcelona

L’advocat de Ponsatí alerta que la sedició es va abolir a Escòcia “fa molts anys”

Brussel·les

Londres rebutja nomenar un comissari abans de les eleccions

Brussel·les