Política

Economia nega que fomenti l’externalització de serveis

La CUP i els comuns s’oposen a l’anomenada “llei Aragonès” perquè diuen que obre la porta a futures privatitzacions

Govern i grans sindicats defensen un document en què fa mesos que treballen

Impulsada inicialment el 2016, i després d’haver-se hagut d’abandonar prematurament arran de l’empresonament dels polítics catalans (el conseller Raül Romeva en va ser el promotor) i l’aplicació de l’article 155 que intervenia la Generalitat i dissolia el Parlament, la tramitació de l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones ha obert els últims dies la caixa dels trons perquè alguns sectors consideren que pot facilitar la privatització de serveis socials bàsics, un extrem que des del govern ahir es va negar en rodó. “La llei no regula serveis, sinó la contractació pública, i en cap punt incita, fomenta o anima a l’externalització, que continuarà sent una decisió, com ara, de cada administració“, indicavane amb rotunditat des del Departament d’Economia. Les mateixes fonts recordaven que la llei pretén ser un fre al monopoli de les grans empreses que solen guanyar els concursos per prestar aquests serveis, tot deixant-los de fer dependre gairebé en exclusiva del preu com a element decisiu per introduir-hi en almenys un 60% de la valoració criteris objectius de qualitat, que els facin més accessibles a empreses petites especialitzades. A més, la llei vol permetre a l’administració resoldre un contracte abans d’hora si hi ha informes negatius que ho avalin arran d’enquestes d’insatisfacció dels usuaris.

Batejada en canvi com a “llei Aragonès” pels partits i sindicats que s’hi han manifestat en contra els últims dies, des de Catalunya en Comú Podem es demana la paralització del text “davant del risc que obri la porta a la mercantilització dels serveis públics”, segons explicava la líder parlamentària Jéssica Albiach, malgrat que en la fase prèvia el seu grup no hi va presentar cap esmena a la totalitat, tot i que després sí que en va presentar una vintena de parcials per ampliar-ne precisament el radi d’acció a més àmbits. “La llei en tramitació recull més de 150 serveis d’educació, de salut i de dependència, entre els quals hi ha, per exemple, l’educació infantil de 3 a 6 anys, l’atenció primària en salut o els serveis socials municipals o comarcals, que en funció de quina és la voluntat del govern de torn podrien quedar en mans de les empreses”, va advertir Albiach, davant la possibilitat futura que se’n pugui fer un mal ús.

Pel que fa a la CUP, la diputada Maria Sirvent explicava a aquest diari que el seu grup demanarà la retirada del text, al qual s’han manifestat contraris des del principi, “perquè hi ha la voluntat d’obrir una nova onada de privatitzacions”, assegura. “Volem que es retiri la llei i que es reguli mitjançant la iniciativa legislativa o un altre tipus de regulació que no prengui com a base aquesta llei”, va dir Sirvent, que assenyalava instruments com ara “convenis, cooperació vertical i horitzontal i concertació, i blindar qui no en vulgui treure cap benefici”.

El projecte de llei, aprovat pel govern el 29 d’agost passat, va tornar a iniciar la tramitació parlamentària al novembre, després que el ple hi donés llum verd sense votació, en no presentar-se cap esmena a la totalitat. La intenció inicial era que pogués ser aprovat a final del 2018, si bé el retard és evident, ja que fonts parlamentàries remarcaven ahir que encara s’està en ple debat en ponència, que s’ha allargat per donar veu al màxim de compareixences, i no esperen que s’aprovi en el ple fins ben entrada la tardor. En aquest sentit, la resta de grups continuen participant activament en les reunions, i el govern confia que donin suport a la llei. El PSC, per exemple, es veia capaç ahir de limitar en el mateix redactat final tota temptació que dugui a externalitzar més.

“Ofensiva política”

Albert Castellanos, secretari general de Vicepresidència i Economia, explicava a aquest diari que les crítiques dels dos grups responen “a una ofensiva motivada per un objectiu estrictament tàctic” i destacava que la falta d’esmenes a la totalitat “validava la resta”, al seu entendre. “Amb aquest projecte de llei estem donant instruments a les administracions per valorar els concursos d’aquests serveis per factors que no siguin exclusivament el del preu, que és el que es prioritzava fins sl moment”, recordava Castellanos. La norma, defensa, “dona instruments a les administracions per valorar altres factors que no siguin els preus i per fiscalitzar els contractes que no es compleixen”. En relació amb l’oposició dels dos partits, Castellanos considera que estan traslladant el debat “del com es contracta, que és el que preveu la llei, al què es contracta, que no s’inclou”. Segons ell, la tramitació continuarà endavant en el termini previst. “No tenim cap motiu per retirar-la”, va dir. És previst que el text entri a la comissió d’Economia a principi de juliol i la intenció del govern és “tramitar-la tan ràpidament com puguem, perquè aquesta era la nostra voluntat”. “Valorarem les posicions dels diferents grups, com sempre hem fet”, deia.

LES FRASES

Volem que es retiri la llei i que es reguli mitjançant la iniciativa legislativa o un altre tipus de regulacions
Maria Sirvent
Diputada de la cup
La crítica a la llei respon a una ofensiva motivada per un objectiu estrictament tàctic
Albert Castellanos
Secretari General economia
Aquesta llei no posarà fi al capitalisme, però tampoc provocarà privatitzacions
Toni Mora
Secretari política territ. ccoo

Entitats i la UGT i CCOO, a favor

Una trentena de representants d’entitats socials, entre les quals hi ha sindicats com ara la Ustec, la CGT, la COS i la Intersindical-CSC, a més d’entitats educatives com ara diverses AMPA i la mateixa federació catalana que les engloba (la Fapac), s’han mostrat contraris a la tramitació de la llei i s’han alineat amb les forces que donen suport a la seva retirada. En canvi, sindicats majoritaris com ara CCOO i la UGT i entitats com per exemple la Confederació i la patronal del Tercer Sector Social la veuen amb bons ulls. Per Toni Mora, secretari de política territorial i acció social de CCOO, es tracta d’una “llei important i amb una intencionalitat positiva, que és fiscalitzar una situació que tenim ara i garantir unes condicions que no sempre es compleixen”. “Som conscients que aquesta llei no posarà fi al capitalisme però tampoc provocarà una onada de privatitzacions. És una oportunitat per fer més transparent la contractació pública i aconseguir una homologació de condicions entre empreses privades i públiques”, destacava. Per José Antonio Pasadas, secretari de polítiques sectorials de la UGT, la reacció dels partits que ara la rebutgen “és una sorpresa”. “S’estava prioritzant el preu en les adjudicacions i aquesta llei hi posa fi”, valora. Fonts parlamentàries recordaven ahir que totes les entitats que han volgut han fet les seves aportacions al tràmit en comissió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El TSJC insta un jutjat a investigar si Ortega va incomplir la inhabilitació pel 9-N

Barcelona

El Govern garantirà l’assistència al Barça-Madrid el 18-D i la mobilització del Tsunami als afores del Camp Nou

Barcelona

Albiach avisa als republicans que no tenir pressa és una “irresponsabilitat”

Barcelona

ERC i PSOE asseguren que “avancen en la definició d’instruments per canalitzar el conflicte”

Barcelona

JxCat retira la moció sobre autodeterminació del ple d’aquesta setmana

Barcelona

Garicano diu que un acord PSOE-ERC seria “perillosíssim per a Espanya”

Brussel·les

Calvo defensa que cal un “acord raonable” amb ERC per investir Sánchez “com més aviat millor”

Madrid

Un 71% dels ciutadans a Espanya pensa que l’estat no va en la bona direcció, segons una enquesta europea

Brussel·les

ERC i el PSOE celebren la seva tercera reunió pública a la seu de l’AMB

Barcelona