Política

Alcalde sense ser guanyador

Pactes de tota mena van enlairar fins a l’alcaldia candidats de forces que no es van imposar el 26-M

Moltes de les aliances no van tenir en compte vets ‘a priori’ entre les forces independentistes i les partidàries del 155

JxCat és la força amb més alcaldies, seguida d’ERC i del PSC, a més distància

La falta de majories absolutes consolidades va provocar sorpreses d’última hora durant la jornada de constitució dels ajuntaments de dissabte. Alguns dels pactes per desbancar les forces més votades s’havien anat gestant a partir del 26-M. La majoria van acabar fructificant la darrera setmana, però n’hi va haver alguns que no es van fer públics fins als últims minuts previs als plens. Acords de tots colors i aliances forjades amb sintonies que només s’entenen en clau local van fer que en nou de les 43 capitals de comarca catalanes l’alcalde escollit no hagi estat el cap de llista de la formació més votada. Pel que fa als 23 municipis amb més de 50.000 habitants, en set l’escollit tampoc va ser el més votat.

Al conjunt de Catalunya, JxCat és el partit que més alcaldies ha obtingut, amb unes 370, tot i que es tracta d’una seixantena menys respecte a les que va aconseguir l’antiga Convergència ara fa quatre anys. El salt més important ha anat a càrrec d’ERC, que ha sumat 359 alcaldies, un centenar més que el 2015. A molta més distància els segueix el PSC, amb 89, una trentena menys respecte a fa quatre anys, però amb victòries remarcables amb majories absolutes als municipis del cinturó roig metropolità. La més destacada, per àmplia, és la de Santa Coloma de Gramenet, que dissabte va proclamar alcaldessa Núria Parlon, la candidata que percentualment ha aconseguit més suports a Catalunya. També destaquen les alcaldies de Badalona i Castelldefels, on els candidats socialistes Àlex Pastor i Maria Miranda van aconseguir la vara d’alcalde tot i que en els dos casos el PP va ser la força més votada, cosa que va deixar els populars amb una sola alcaldia a Catalunya, la de Pontons. La CUP encapçala ara el govern en dinou municipis catalans i els comuns, en una dotzena.

En tres de les quatre capitals de demarcació catalanes es va escollir alcalde el candidat de la força que havia quedat segona el 26-M, tot i que en els tres casos la diferència era per un marge molt estret de vots. Les aliances han estat fonamentals per aconseguir majories absolutes que han capgirat els designis de les urnes. Barcelona, el cas més comentat de la jornada de dissabte, escollia Ada Colau amb els vots de la seva formació, els del PSC i els tres vots “gratuïts” del partit encapçalat per Manuel Valls.

A Tarragona i Lleida, el que ha passat és molt semblant. En els dos casos es va imposar el PSC per un marge molt estret de vots i en tots dos la segona força havia estat ERC, que, amb el mateix nombre de representants que els socialistes, ha accedit a l’alcaldia després de pactes que li han assegurat la majoria absoluta. A Tarragona, Pau Ricomà es va convertir dissabte en el primer alcalde republicà en vuitanta anys sumant els suports de JxCat, els comuns i la CUP, i va trencar amb dotze anys de govern del socialista Josep Fèlix Ballesteros. A Lleida, Miquel Pueyo (ERC) va posar fi a quatre dècades de domini del PSC a la Paeria amb els vots de JxCat i el Comú. El PSC va perdre també l’alcaldia de Vilanova i la Geltrú tot i ser la força més votada, si bé a molt poca distància d’ERC, que va acabar configurant un pacte majoritari amb el suport de JxCat i la CUP que va fer alcaldessa la republicana Olga Arnau.

La suma de forces d’ERC i JxCat també es va imposar a les capitals de l’Alt Urgell i el Pallars Jussà. En el primer cas, Compromís per la Seu va passar a l’oposició de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell arran d’un pacte entre postconvergents i republicans per repartir-se l’alcaldia de manera proporcional. A Tremp, ERC i JxCat sumen set regidors, per sobre dels sis de Compromís per Tremp. En aquest cas, es va escollir com a alcaldessa la republicana Maria Pilar Cases.

En altres municipis, les aliances han estat més transversals perquè no ha estat possible un acord entre forces sobiranistes, i el PSC s’ha acabat convertint en soci d’ERC o de JxCat per deixar fora de combat la candidatura més votada. La sorpresa va saltar a última hora a Sant Cugat, on una aliança entre ERC, el PSC i la CUP va deixar fora de l’alcaldia JxCat, la llista més votada i hereva de 32 anys de govern convergent al municipi.

Quant a les comarques gironines, a Figueres també es va desbancar el cap de la llista més votada. A la capital de l’Alt Empordà, es va materialitzar un acord a quatre bandes entre ERC (cinc regidors), el PSC (quatre), Guanyem (un) i Canviem (un), que sumen la majoria absoluta i deixen a l’oposició el fins ara alcalde, Jordi Masquef, de Junts, la força més votada, amb vuit regidors. La primera alcaldessa republicana figuerenca, Agnès Lladó, va argumentar l’acord “de quatre sensibilitats diferents” al·ludint a la necessitat de sortir de la “inèrcia” i de la “crisi social”, i tant ERC com el PSC, liderat per Pere Casellas, assumeixen les contradiccions que els suposarà haver de governar junts.

A la capital de la Selva, les protestes pel pacte entre JxCat i el PSC que deixava fora de l’alcaldia ERC, que havia estat la força més votada, van obligar a ajornar el ple durant deu hores, un període de temps que va servir per capgirar la decisió. Finalment, es va arribar a un pacte entre JxCat, ERC i Independents que farà que l’alcaldia de Santa Coloma de Farners sigui per a la candidata de JxCat, Susagna Riera, durant els primers dos anys i per al republicà Joan Martí els altres dos.

Al Baix Empordà, a Palafrugell, la força més votada va ser el PSC, que lidera l’històric dirigent socialista Juli Fernàndez i que va empatar a set regidors amb ERC. Un pacte entre els set regidors republicans, més el suport dels tres regidors de Som Gent del Poble i els dos de Junts, va donar la majoria absoluta necessària per investir alcalde el candidat republicà, Josep Piferrer. L’acord preveu que Joan Vigas, de Som Gent del Poble, sigui alcalde a partir del juny del 2022. També al Baix Empordà, la sorpresa més destacada ha tingut lloc a Castell-Platja d’Aro, on el triomf curt de l’històric Joan Giraut (Junts) no ha impedit a Maurici Jiménez (PSC) pactar amb ERC (tres regidors) i els comuns (un) per pispar-li l’alcaldia.

El cas de Cassà de la Selva, el tercer municipi més important de la comarca del Gironès, és paradigmàtic per il·lustrar diferències mínimes en el vot i com de dividit pot estar un poble. La nit del 26-M, ERC va superar per tres vots Junts. Fa quatre anys, els republicans hi havien guanyat per cinc vots. En aquest mandat, l’empat a vuit regidors l’ha desfet l’únic regidor del PSC a favor de Junts. Robert Mundet, de Junts, va ser investit alcalde dissabte i va deixar el fins ara alcalde, Martí Vallès, d’ERC, a l’oposició.

A Tossa de Mar, l’alcaldessa és Imma Colom (Junts) gràcies a un pacte a tres bandes entre Junts (tres regidors), Endavant Tossa (tres) i ERC (dos), que sumen vuit regidors de tretze. Una majoria absoluta suficient per fer fora de l’alcaldia la candidata més votada, Gisela Saladrich, de Tossa Unida, que, amb quatre regidors, passa a l’oposició.

LES FRASES

No és la manera com ens hauria agradat arribar a l’alcaldia
Ada Colau
Alcaldessa de Barcelona
El nostre compromís és governar, escoltar i parlar amb tothom
Àlex Pastor
Alcalde de Badalona (PSC)
Sumem quatre sensibilitats diferents per la necessitat de sortir de la inèrcia i la crisi social
Agnès Lladó
Alcaldessa de Figueres (ERC)
Com a paer en cap, em poso al servei de tota la ciutadania de Cervera
Ramon Augé
Alcalde de cervera (jxCat)

Gir de guió a les capitals de la Segarra i l’Urgell

Ni a Cervera ni a Tàrrega governaran els caps de les llistes més votades el 26-M. Si a la capital de la Segarra la llista més votada va ser ERC, qui dissabte va aixecar la vara d’alcalde va ser el candidat de JxCat, Ramon Augé, que va obtenir tres representants en les eleccions però que va bastir un pacte amb el PSC i la formació independent SIF que suma set regidors i supera ERC, que va ser la força més votada, amb quatre representants. Augé va justificar el pacte destacant la diferència entre la política “local” i la “global”, però no va poder evitar que en el ple se sentissin les protestes d’un grup de veïns que portaven samarretes en què es llegia “STOP 155”.

A la capital de l’Urgell va passar el contrari. La força més votada, JxCat, amb set representants, va quedar sense l’alcaldia perquè un pacte encapçalat per ERC va servir per proclamar alcaldessa la republicana Maria Alba Pijuan, que va tenir el suport dels tres regidors de la CUP i dels dos del PSC i va assolir així una còmoda majoria absoluta de deu regidors dels disset que formen el ple. D’aquesta manera, la fins ara alcaldessa i presidenta en funcions de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, de JxCat, va perdre el càrrec. La nova alcaldessa és la primera d’una força d’esquerres a la capital de l’Urgell. Pijuan relleva el cap de llista d’ERC, Òscar Amenós, que va renunciar dijous a encapçalar la formació per motius personals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Moncloa evita valorar la relació d’Es-Satty i el CNI

Barcelona
XAVI PAZ
ALCALDE DE MOLINS DE REI (PSC)

“Jo no soc 155”

Molins de Rei

Pendents d’un acord PSOE-Podem

barcelona

Comissió d’investigació de l’1-O al Parlament

Barcelona

Alliberen larves de gripau d’esperons a la llacuna de l’Edar de Palau-saverdera

PALAU SAVERDERA

Johnson fa créixer l’ansietat

Londres

Holanda rebaixa la seva responsabilitat a Srebrenica

L’HAIA

Protestes pels pactes amb el PSC als consells comarcals

barcelona

Iglesias cedeix al vet per facilitar el govern de coalició

barcelona