Política

Suprema tupinada

Batet es doblega al desig de Marchena i salva el Suprem d’un possible revés a Estrasburg assumint ella la suspensió dels diputats pel 384 bis de la Lecrim, i no pel reglament

Junqueras, Sànchez, Turull i Rull no cobraran i han de dir si deixen l’acta o la guarden

El PSOE s’alia a la mesa amb el PP i Cs, i Podem s’hi oposa

El líder d’ERC ja preveia dir adeu, però JxCat perd tres caps de llista

El jutge Manuel Marchena era identificat com l’home que permetia al PP controlar la sala del Suprem per darrere, en un whatsapp d’Ignacio Cosidó, però ahir el magistrat del Suprem va controlar per la porta del davant el Congrés, fins al punt de forçar Meritxell Batet a assumir la suspendre dels quatre diputats presos d’ERC i JxCat per la via del 384 bis de la Lecrim i salvar-lo d’una eventual condemna al Tribunal d’Estrasburg. Després de guanyar 24 hores al rellotge, Batet va reunir la mesa per segona vegada i, ja amb l’informe als lletrats que ella havia encarregat a la mà i en el qual els experts avalaven la “suspensió automàtica” d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ella el va assumir del tot en aliança amb el PP i Ciutadans –només Podem s’hi va oposar–, fins i tot en la raresa de deixar a la mesa l’aplicació de la llei d’enjudiciament criminal i no el reglament de la cambra. “És el més prudent i el més garantista”, sosté Batet.

La tupinada dictada pel Suprem i assumida per la presidenta del Congrés i dirigent del PSC en l’últim dia de campanya electoral del 26 de maig és una voladura descontrolada de les urnes del 28 d’abril i de la tretzena legislatura espanyola, començant per la sessió d’investidura. Ara per ara, ningú sap si Pedro Sánchez tindrà l’opció de ser investit amb una majoria absoluta més barata que la de tots els predecessors a La Moncloa i en tindrà prou amb 174 escons i no amb els 176 preceptius. Tot i ser un cop de fermesa contra l’independentisme que alcaldes i barons del PSOE poden rendibilitzar demà a les urnes, Batet va desvincular la suspensió de cap càlcul polític. “En cap cas una decisió d’aquestes característiques ha de tenir un caràcter polític i discrecional”, va esgrimir.

Article per a terroristes

Qui en discrepava a la mesa és Gerardo Pisarello, secretari primer per En Comú, que junt amb la vicepresidenta primera, Gloria Elizo (Podem), s’oposen a la suspensió per raons de “precipitació” i d’invasió del poder judicial. “Si el jutge Marchena hagués volgut la suspensió automàtica, ho havia de dir, i si no ho ha dit és perquè no té seguretat sobre la solidesa jurídica de la seva decisió”, va dir Pisarello. Aplicant la via del 384 bis, pensat per a “bandes armades o individus terroristes o rebels”, la mesa del Congrés actua com a jutge quan tenia a l’abast l’article 21 del seu reglament, que preveu la suspensió en cas de presó preventiva.

Tot i que Batet es va estrenar a la mesa de majoria progressista aliant-se amb el PP i Cs, això no li va estalviar els retrets de les dretes. “S’han perdut diversos dies innecessàriament, perquè la suspensió era automàtica”, etzibava la vicepresidenta tercera pel PP, Ana Pastor. Cs va anar encara més enllà i va reclamar la retroactivitat al 28 d’abril, i Vox exigia invalidar les actes per fer veure que els presos mai han trepitjat el Congrés.

Quatre hores de ple i prou

Les quatre hores del ple constitutiu del Congrés –més breu en el cas de Romeva al Senat– amb Junqueras, Sànchez, Turull i Rull a l’hemicicle fent un acatament com a presos polítics i saludant el president Sánchez i parlant amb ell, unes imatges que ja són per a la història, és tot el que la democràcia espanyola ha permès als electes jutjats pel procés.

Amb data precisament del 21 de maig, que és la del seu primer i únic ple, la mesa del Congrés suspèn els presos, de tal manera que Junqueras, Sànchez, Turull i Rull ja no cobraran el sou de diputat. Tampoc no podran assistir al ple, votar-hi, participar en les comissions parlamentàries o sol·licitar dades i documents a les administracions públiques. Com que no hi ha precedents i com que la figura del diputat substitut que el jutge instructor Pablo Llarena es va inventar per al Parlament no existeix al Congrés, Batet ha encarregat un nou informe als lletrats de la cambra per delimitar l’abast de la suspensió i què passa en cada cas.

El dilema per als suspesos és ara decidir si deixen l’acta de diputat i corre la llista o conserven l’acta. Del pas d’aferrar-se a l’acta o no en depèn que el Congrés tingui 350 diputats actius o 346 per primera vegada en democràcia. El 384 bis de la Lecrim deixa clar que la suspensió és “mentre duri la situació de presó”, així que és una incògnita si podrien tenir la condició de diputat si són alliberats al final del judici.

Desigual a ERC i JxCat

A ERC i a JxCat, el dramatisme és desigual. Si bé Junqueras ja preveia dir adeu aviat perquè aspira a ser eurodiputat, JxCat –amb 7 escons– perd d’una tacada i sense cap condemna els caps de llista de Barcelona, Tarragona i Lleida. “Ens han suspès a Espanya però no ho podran fer a Europa”, advertia Junqueras a Twitter. “El gest era nomenar catalans per presidir cambres perquè suspenguin els representants dels catalans”, constata el 130è president i cap de llista de JxCat a les europees, Carles Puigdemont.

L’eventual recurs al TC o a Estrasburg contra la suspensió ja no podrà anar contra el Suprem perquè Marchena és el seu autor intel·lectual però no el seu executor. En el seu informe, els lletrats es permeten recordar-li que si volia que s’apliqués l’article 21 del reglament calia un suplicatori que ell no vol.

En cap cas una decisió d’aquestes característiques ha de tenir un caràcter polític i discrecional
Meritxell Batet
presidenta del congrés
S’han perdut diversos dies innecessàriament, perquè la suspensió era automàtica
Ana Pastor
vicepresidenta del congrés
Si Marchena volia la suspensió, ho havia de dir; no ho fa perquè no té seguretat sobre la solidesa jurídica
ss
Gerardo Pisarello
secretari primer de la mesa

Romeva es manté per ara senador

Que el Senat no és el Congrés en rang d’importància es veu fins i tot a l’hora d’executar una mesura tan extrema com la suspensió d’un electe. Mentre Meritxell Batet s’ha vist obligada a convocar una primera reunió de la mesa del Congrés, dijous, i una segona reunió, ahir, per consumar una expulsió dels quatre diputats presos sobre la base de l’informe dels lletrats, Manuel Cruz no s’ha vist forçat per l’oposició a convocar cap reunió de la mesa del Senat ni ha vist cap urgència a l’hora de decidir el futur de Raül Romeva com a senador republicà.

En detectar l’anomalia d’uns diputats presos que ja són suspesos i un senador que es manté com a senador de ple dret, el PP va registrar ahir un escrit per forçar Cruz a emular la pressa de Batet. El portaveu popular al Senat, Ignacio Cosidó, va denunciar l’“absoluta passivitat” de Cruz, de qui lamentava que “es desconeix on és” mentre el Congrés aparta els presos. “La inacció del president del Senat respecte al cas de Romeva és una clara actitud a favor del seu partit, però Cruz podria estar incorrent en prevaricació pel fet d’incomplir la llei d’enjudiciament criminal.” La mesa del Senat no es reunirà fins dimecres, així que Romeva continua sent senador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

200 persones tallen el trànsit a la Imperial Tàrraco i cremen articles de la Constitució

Tarragona

Borràs diu que dimecres anirà a veure Felip VI per “no estalviar-li una mala estona”

Barcelona

El govern francès promet concessions per frenar les protestes

París

Batet insta els que defensen la Constitució a “integrar-hi als que es puguin sentir allunyats o exclosos”

Madrid

Merkel visita Auschwitz: “Sento una profunda vergonya pels crims comesos aquí pels alemanys”

Barcelona

Iglesias: “Si hi ha d’haver investidura al gener, que sigui al gener”

Madrid

Càrregues policials a la manifestació antifeixista contra l’acte de SCC a Girona

Girona

Cremen exemplars de la Constitució davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona

Barcelona

Unes 1.500 persones es manifesten per la Constitució a Barcelona amb PP i Vox i sense Cs

Barcelona