Política

JORDI ARMADANS

DIRECTOR DE FUNDIPAU

“La mobilització pacífica és la via per avançar”

El director de Fundipau , Jordi Armadans, va participar ahir a L’illa de Robinson, d’El Punt Avui TV

Va declarar al Suprem el 25 d’abril. Com ho va viure?
Vaig deixar constància un cop més que es poden tenir valoracions diferents sobre el procés i el projecte polític de la independència i de com es van fer les coses, però el que no es pot fer és negar els fets i tergiversar la realitat, inventant un escenari de violència. Satisfet de poder haver expressat algunes coses, tot i que no deixa de ser un judici complex amb una certa tensió amb el que pots dir o deixar de dir.
Va parlar de la iniciativa En Peu de Pau.
Qualsevol analista sense implicació en el procés pot valorar que són set anys de mobilitzacions massives en escenaris diferents i mai hi ha aparegut una dinàmica de conflictivitat, de violència, de tensió o d’incidents. Pensem que és un valor en positiu, el caràcter pacífic de les mobilitzacions. I la iniciativa En Peu de Pau el que va voler és tenir en compte els esdeveniments que passaven, destacar-los; és la via necessària per avançar.
Els votants donen una versió diferent del relat dels policies sobre l’1-0
S’ha de recordar que hi havia vora 2.000 col·legis i en molt pocs hi va haver incidents. Només n’hi va haver on la policia va actuar d’una manera no lògica en termes de seguretat. La major part de la gent que va participar l’1-0 té una experiència totalment positiva. En el judici vaig voler deixar clar que havia passat per cinc col·legis i en cap d’ells hi va haver incidents. Ho va dir per trencar la percepció que a tot arreu hi va haver una batalla campal. El judici és una foto fixa molt concreta i des d’una perspectiva ideològica molt concreta.
Dos dels punts clau del judici són la violència i la vulneració dels drets fonamentals.
Per mi és molt inquietant. Aquest judici pot afectar en el futur molts ciutadans. És inquietant que fets que han passat des del 1978, amb la visió d’ara, com ara qualsevol protesta, mobilització, poder-la lligar a una rebel·lió violenta o un alçament tumultuari podrien ser jutjats d’una manera molt més severa; estem parlant de la insubmissió, l’objecció de consciència, l’objecció fiscal, l’aturament dels desnonaments Amb aquesta visió tan exagerada, més enllà del dret, clarament política, és un perill per a la mobilització de la ciutadania i la reivindicació social. La desobediència civil ha estat històricament una eina perquè les societats avencessin. No ha fet retrocedir drets i democràcia, sinó que ha permès de guanyar drets i democràcia. És una eina que la ciutadania pot fer servir per fer aflorar conflictes oblidats i invisibilitzats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Constitucional abordarà el 16 de juny els recursos dels presos independentistes

Madrid

Marlaska destitueix Pérez de los Cobos

Madrid

Albiach creu que es podrà reprendre la taula de diàleg abans de l’estiu

Barcelona

L’Audiència Nacional retira a Pablo Iglesias la condició de perjudicat en el cas Villarejo

madrid

El líder dels estudiants de Hong Kong reclama a la UE que imposi sancions a la Xina per la nova llei de seguretat

Brussel·les

Paluzie i Baños, designats candidats provisionals a les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC

barcelona

Sense plens (presencials)

barcelona

Sánchez s’obre a accelerar la mobilitat i la desescalada

BARCELONA

La ultradreta alemanya entra en una guerra de desgast intern

Berlín