Política

Un cap de zona d’Unipost diu que “suposaven” que repartirien material de l’1-O i que els van demanar “prioritat”

L’expresident de l’empresa assegura que ni ell ni el director general tenien coneixement de material electoral a les seus de Terrassa i Manresa

Un exresponsable de la zona de part l’Eixample de Barcelona d’Unipost, Rafael Ramírez, ha admès al Tribunal Suprem que els treballadors de l’empresa “suposaven” que repartirien material electoral de l’1-O, tot i que no ho sabien oficialment. Ramírez ha dit que a mitjans de setembre va rebre una “ordre de treball” a la qual els seus superiors li van demanar “prioritat absoluta”, que va entendre que estava relacionat amb material de l’1-O. Segons ell, era “vox populi” que Unipost “anava a repartir el que anava a repartir”. Aquest dimarts també ha declarat l’expresident del consell d’administració de l’empresa, Antón Raventós, que ha dit ni ell ni el director general, Pau Raventós, tenien coneixement del material confiscat per la Guàrdia Civil a Terrassa i Sabadell, i l’exdirector financer, Xavier Barragan, que ha assegurat que es van emetre factures proforma per “error”.

Aquest dimecres, la sessió del judici ha començat amb tres testimonis relacionats amb Unipost i demanats per Vox, que les acusacions han interrogat per buscar proves sobre el presumpte delicte de malversació de fons públics.

En la seva declaració com a testimoni, Ramírez ha explicat que el 18 de setembre es va presentar la Guàrdia Civil a la seva delegació d’Unipost a l’Eixample i que els va lliurar un correu electrònic amb un document Excel que era una “ordre de treball” que deia “l’on, el quan i com fer la feina”. “L’Excel indicava per a la meva delegació el número d’enviaments exactes que rebria, dividit per codis postals”, ha dit. Ramírez ha xifrat en uns 2.000 els certificats o notificacions que corresponien a la seva delegació.

Ramírez ha remarcat que “oficialment” no sabien de què eren els enviaments que havien de fer per a la Generalitat, tot i que “extraoficialment” era “vox populi” que Unipost “anava a repartir el que anava a repartir, no per res, perquè fins a la data era els qui repartíem tots els enviaments de la Generalitat”. “Enteníem, suposàvem, presumptament”, que repartirien material electoral relacionat amb l’1-O, ha respost a preguntes de l’acusació popular exercida per Vox.

A més, ha afegit que els seus superiors li va dir demanar que es donés “màxima prioritat” al material que rebrien, i que no va arribar mai a la seva delegació, tot i que ha reconegut que a la Generalitat “sempre” li donaven prioritat perquè era “un dels millors clients que teníem”. De fet, ha explicat que el dia que els havia d’arribar el material es va presentar la Guàrdia Civil a la seva delegació.

El cap de zona ha dit que “personalment” va identificar aquella ordre de treball amb el repartiment de material electoral, tot i que en el correu només hi posava “un número”. “És una opinió personal”, ha assegurat.

Dins de l’empresa, ha respost a la fiscalia que els treballadors estaven “inquiets”, que hi havia “gent a favor i gent en contra” i que la situació de l’empresa, en concurs de crèdits, era “penosa”. “La filosofia era com ens posàvem en aquest embolic amb la situació que estàvem, perquè érem una empresa que treballava per a tot Espanya i posàvem en risc perdre algun client que no era de Catalunya i algun de Catalunya”, ha dit.

Al Suprem també ha declarat qui va ser el president del consell d’administració de l’empresa, Antón Raventós, cosí del director general, Pau Raventós. El president ha respost a les acusacions desconèixer detalls sobre factures emeses per l’empresa i tampoc que s’acordés amb la Generalitat el repartiment de documentació electoral de l’1-O. Segons ha dit, al consell d’administració es parlava dels “principals clients”, entre els quals hi havia la Generalitat, però “no de campanyes”, i que “no es va comentar que hi hagués un repartiment especial”.

Raventós ha assegurat que va conèixer per la premsa i pel director general de l’entrada de la Guàrdia Civil a Manresa i Terrassa per requisar notificacions electorals, i que no sabia que aquest material estava en aquestes seus de l’empresa. També ha dit que el director general ho va comentar al consell d’administració, però que va assegurar que no sabia que hi havia aquell material dins d’aquelles naus.

El president del consell ha explicat que la Generalitat “acostumava a pagar molt tard” i que hi havia “molts treballs fets que no estaven pagats”.

“Errors” en factures proforma

L’exdirector financer d’Unipost, Xavier Barragan, ha explicat que l’empresa tenia un programa marc amb la Generalitat i que la mitjana de facturació mensual era d’entre 250.000 i 350.000 euros. Barragan ha reconegut que al setembre es van fer “cinc factures proforma” per valor d’1 milió d’euros, però que en desconeix l’origen, que “mai s’han cobrat” i que suposa que es van fer com a “pressupost”. En tot cas, ha assegurat que van ser “errors” que ha atribuït al fet que, amb l’empresa en concurs de creditors, van haver de substituir treballadors que marxaven per externs que tenien “poc coneixement” del funcionament de l’empresa.

També ha dit que en algun moment es va emetre alguna factura que el mateix dia es va anul·lar i es va canviar per una altra proforma. “Entenc que l’objectiu era fer una factura proforma”, ha dit. Barragan ha remarcat que els va passar “amb molts clients pel poc coneixement al departament per fer factures, coneixent com es treballava podia passar”. També ha atribuït a un “error” una factura que sí que es va emetre a la Generalitat. “Es va generar una pujada errònia, que no tocava”, ha explicat, motiu pel qual “s’anul·la” a finals del mes de setembre. A preguntes de les defenses, ha assegurat que no podien facturar sense nota d’entrega i que els serveis que consten a les factures proforma no es va arribar a fer per part d’Unipost.

Barragan ha assegurat que “no existeix traçabilitat” sobre el material que es va trobar a les seus de Terrassa i Manresa. “Van entrar sense albarà d’entrega, no vaig ser capaç de relacionar-ho”, ha dit, tot afegint que això “no és comú” i que li consta que “es va donar ordre de paralitzar els enviaments i no tramitar-los”, perquè així li va dir l’exresponsable de l’operativa de Catalunya i Balears, Francisco Fuentes, que ja va declarar com a testimoni al Suprem. L’exdirector financer ha dit que l’ordre anava dirigida a Fuentes i que creu que la va donar el director general, Pau Raventós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’AMI reivindica l’assemblea d’electes com “l’espai legítim per fer política”

Vilobí d’Onyar

El president del parlament islandès trasllada la seva “preocupació” per la sentència de l’1-O al CoE i a la Unió Interparlamentària

Brussel·les

El sindicat policial SUP demana que s’acusi de terrorisme els detinguts a Catalunya

Els empresaris reclamen un lideratge “sense excuses” a Sánchez i Torra per resoldre el conflicte polític

Barcelona

España Global anul·la un acte amb cònsols a Barcelona

Barcelona

La magistrada no imposa cap mesura cautelar a Boye

El Parlament fixa en dos terços el consens per renovar els presidents i membres del govern de la CCMA i el CAC

Boye defensa a l’Audiència Nacional que “no té res a veure amb el blanqueig de capitals”

Madrid

Torra, a Cs: “Es queixen del tsunami per amagar-se del seu naufragi”