Política

Paulino Gracia

Cap de llista de Som Alternativa de Lloret de Mar

“La base de la nostra lluita és la justícia i la classe humil”

“L’esquerra més representativa, Podem, no deia res després de l’1 d’octubre”

“L’equip de govern ha fet una proposta, i vergonyosa”

Paulino Gracia, nascut a Berga (Berguedà) fa 40 anys, està establert a Lloret de Mar des d’en fa setze. És perit judicial informàtic i ara lidera Som Alternativa, que encapçala, al país, l’exdiputat de Catalunya Sí Que Es Pot i exlíder de Podem, Albano-Dante Fachin. Com a independent, el 2011 va ser el número 2 de Ciutadans.

Paulino Gracia Montañez és regidor de Lloret des del 2015. Fa quatre anys, va ser cap de llista d’En Lloret Sí Se Puede, vinculada a Podem. Va ser la vuitena candidatura més votada (614 vots i un 5,95% dels avals dels votants) i va entrar al ple municipal. Ara encapçala Som Alternativa i per al dia 28 és el cap de llista per Girona del Front Republicà al Senat.

Per què ara lidera Som Alternativa? Què ha passat amb En Lloret Sí Se Puede?
Primer de tot, una gran part del grup s’ha anat desmoralitzant a causa de Podem i ha deixat la política. Això la gran majoria. Hi ha una minoria, em sembla que són dues persones, que sí que segueixen a Podem. Jo i quatre persones més vam decidir continuar en el projecte. I, a còpia de treball, som una trentena.
Per què es presenten?
Arran de la ruptura amb Podem, vam decidir que molta gent en els seus municipis tenia el seu projecte de poble, tant social com polític. Per no quedar-nos orfes, vam decidir crear un partit en l’àmbit autonòmic. I veient tot el que ha passat a Catalunya, sobretot arran de l’1 d’octubre, ja vam decidir que no fos només una eina per a les municipals, sinó també a les eleccions al Congrés.
Per què han cregut en Som Alternativa? Digui’m un motiu.
És que n’hi ha tants [somriu]. És que després del que va passar l’1 d’octubre, l’esquerra més representativa, que era Podem, no deia res. Ho vèiem d’una altra manera. Vam fer votacions internes en el partit en què, per exemple, vam dir que, pel fet d’estar en una democràcia, féssim una crida a votar l’1 d’octubre, independentment de votar sí o no. Les esquerres sempre han dut en els seus programes el dret a decidir dels pobles. S’ha cregut que això era fonamental, sempre. Vam començar a tenir greus problemes per això amb la direcció de Madrid i de Catalunya. Aquest en va ser un de gruixut. I l’altre, igual de gruixut, van ser les negociacions amb En Comú Podem i Iniciativa per veure si volíem anar junts en coalició a les autonòmiques, i va sortir per majoria que no. Arran d’això, Madrid va dir que havíem d’anar junts, tant sí com no. A més, la democràcia interna no existia. Era “Madrid ordena i la resta obeeix”.
El 2015, van treure un regidor, i ICV-EUiA, dos. Ara es presenten vostès, ICV-EUiA i, fins i tot, possiblement una llista de Podem. Com ho veu?
Això és perjudicial, és cert. Intento que la nostra quota electoral s’ampliï per l’àmbit dels socialistes [el PSC té 3 regidors de 21]. El paper dels socialistes [actual soci de govern de CiU i ERC] aquests quatre anys ha estat nefast.
Però han ajudat perquè l’equip de govern fos d’11 regidors.
Sí, és clar. És graciós. El que ha passat és que, quan vam sortir escollits, hi va haver reunions per buscar una alternativa [a CiU]. El senyor Fuertes (Millor) va convidar a una reunió una sèrie de grups, però nosaltres i ICV-EUiA ens vam aixecar de la reunió perquè allà no hi fèiem res, per ideologia política i per projecte de poble. Hi havia dos grups, un de 10 i un altre de 8. Vam preferir que dels dos grups, els dos dolents, triar el menys dolent [el grup encapçalat per CiU]. A més, aquest últim estava en minoria i tindria les mans lligades. Al principi, ells proposaven que hi hagués tres càrrecs de confiança, que en quatre anys hauria costat mig milió d’euros al poble. I això va ser un dels condicionants perquè vam votar a la investidura i al cartipàs CiU, perquè van treure aquells càrrecs.
Què proposaran per a Lloret?
Farem molts mítings electorals, sobretot en els barris treballadors. Ens basarem en això. Igual que vam fer el 2015, farem el 2019. A nosaltres s’ha de dir que no ens financen els bancs i, en la campanya, ens gastarem un màxim d’entre 1.100 i 1.200 euros, molt diferent dels altres. N’hi ha que es gasten 60.000 euros.
Què diran en aquests barris?
Direm que ens avalen quatre anys a l’Ajuntament. Saben que la nostra lluita ho és tot, però que la base és la justícia i la classe humil i treballadora. Només s’ha de veure el nostre programa. Proposem la creació de 100 pisos de protecció social i una solució per al sociosanitari [espai de dia i residència per a la gent gran del poble]. L’equip de govern ha fet una sola proposta, i és vergonyosa. També parlem del respecte als animals i el medi ambient. I volem aplicar mesures perquè hi hagi un canvi de debò en el turisme. S’ha d’intentar allargar les temporades, perquè són de tres mesos. S’ha d’anar a erradicar el “tot inclòs” perquè això fa tancar negocis familiars de Lloret de tota la vida, els que produeixen.
Parlava d’una proposta vergonyosa?
Ells proposen que l’Ajuntament cedeixi els terrenys municipals i que una empresa constructora, al cap i a la fi, ho gestioni. Faran una licitació. Qui guanyi s’endurà un contracte per 50 anys. Ho construirà i ho gestionarà. Si realment [el sociosanitari] ha de ser públic, tot hauria de ser públic, amb la gestió inclosa.
El sociosanitari ideal com seria?
El projecte està valorat en uns 5 milions d’euros, la construcció i prou. El dia a dia del manteniment i el personal va a part. La nostra proposta és fer l’edifici en tres anys. I intentaríem treure fons d’Europa, de l’Estat i de la Generalitat. I destinar una partida de l’Ajuntament per a aquelles persones que no ho puguin pagar. Seria com una tarifació social [en funció de la renda dels usuaris].
El sociosanitari el gestiona la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, que vostè ha criticat moltíssim. Per què?
La gestió en general. Tota. Ells no miren pacients, miren clients. Quan en un servei com és el d’urgències de l’Hospital de Blanes hi ha d’haver dos o tres metges, ells en posen un. La gestió de la Corporació és una gestió privada. No mira el benestar de la persona malalta, mira els números. Anualment, la Generalitat els dona entre 108 i 111 milions per gestionar o cobrir els seus serveis. Aquí hi ha un dels grans problemes: la Generalitat no fiscalitza aquesta feina. Tot i això, privatitza part dels serveis, els retalla. D’unitat pediàtrica [d’urgències], no n’hi ha. Se l’han endut a Calella.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra aposta per la “confrontació” i la “ruptura democràtica” amb l’Estat

prada

Òmnium demana clarificar “l’horitzó nacional” abans que es dicti la sentència de l’1-O

Tarragona

La Moncloa evita valorar la nova proposta de coalició de Podem

Madrid

Podem envia al PSOE una nova proposta per a un govern de coalició

Madrid

Maragall aposta per un govern “ampli” que vagi més enllà de la suma ERC i JxCat

barcelona

Cunillera demana “administrar passions” després de la sentència de l'1-O

barcelona

Rull surt de la presó per acompanyar el seu fill a una operació

barcelona

Aragonès explicarà al Parlament que l’ajust “protegeix” els serveis públics davant la “paràlisi” de Sánchez

barcelona
Isona Passola
PRESIDENTA DE L’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

Ens afecta a tots