Política

MARINA ROIG

ADVOCADA DE JORDI CUIXART

“Insistirem a exhibir més vídeos durant la celebració del judici”

La defensa de Jordi Cuixart considera que Manuel Marchena aplica massa restriccions en els interrogatoris als testimonis de l’acusació

Els advocats recorden que el Consell d’Europa va demanar una investigació de les càrregues policials que l’Estat no ha fet

Entenc que s’està fent una interpretació restrictiva de la llei d’enjudiciament Demà farem al comissari Castellví les mateixes preguntes que teníem preparades
Es pot dir que les defenses hem aconseguir un nivell de coordinació raonable
Fer constar les protestes és imprescindible per presentar després al·legacions No donem per fet que es desinfli cap acusació, queda molt judici
Sempre dic que després del judici vull tornar a la vida normal, també familiar

La seva és una de les cares de la defensa del judici a l’1-O que ja ens resulten familiars després de la quarta setmana de judici.

Aquesta també deu ser una popularitat que convé gestionar.
Sí, perquè el fet de sortir cada dia a la televisió et dona un grau d’exposició elevat. Fa un any i mig que la meva vida professional se centra en aquest tema. Abans tenia la vida d’una advocada penalista a Barcelona com qualsevol altra.
I a partir d’ara com serà, aquesta vida?
No sé si canviarà forçosament. Sempre dic que vull tornar a una vida normal, també en l’àmbit familiar. Tenir diversitat de clients i no dedicar-me en exclusiva a un cas.
Gràcies a vostè fins ara s’ha pogut exhibir a la sala del Tribunal Suprem el primer vídeo de violència explícita dels cossos de seguretat espanyols. El primer i per ara l’últim perquè el president de la sala, Manuel Marchena, n’ha restringit de manera severa les exhibicions.
Sí. Amb aquest vídeo no volíem només reflectir la violència policial negada per l’expresident del govern, sinó veure l’actuació exemplar de la ciutadania, en tant que nosaltres portem la defensa de Jordi Cuixart. Intentarem durant els pròxims interrogatoris que es vegin més vídeos, tot i que és una batalla que no tinc clar que puguem guanyar. En qualsevol cas, el president de la sala insisteix que hi haurà un tràmit documental en què es veuran els vídeos i més tard o més d’hora confio que ho podrem fer. Però, que d’aquí a un mes i mig la sala vegi un vídeo sense tenir el testimoni a davant per veure la seva reacció, no és el mateix.
Marchena també ha endurit les exigències per permetre preguntes que la defensa pot fer als testimonis convocats per les acusacions. Això entra al terreny de la vulneració dels drets dels acusats?
Entenc que s’està fent una interpretació de la llei d’enjudiciament criminal absolutament restrictiva tenint en compte que parlem d’un article d’una llei que data de l’any 1882 i que no s’ha reformat, tot i que des d’aleshores hi ha hagut diferents constitucions i s’han signat tractats internacionals en què es dona prioritat per damunt de tot al dret a la defensa. Per tant crec que aquestes imposicions en els interrogatoris més enllà de les qüestions que prèviament els hagin pogut plantejat les acusacions sí que suposen una limitació dels drets.
Aquests darrers dies hem vist que s’estrenava Àlex Solà, que, juntament amb vostè i Benet Salellas, forma l’equip encarregat de la defensa de Jordi Cuixart. En el cas de Solà, Marchena també s’esforça a marcar-lo molt de prop.
Ens trobem que en els interrogatoris de les acusacions es permet als testimonis esplaiar-se, també en les preguntes. No sé si es veu prou bé a la televisió, però quan aquests interrogatoris surten del que haurien de ser, les defenses fem cares i gestos fins que el president decideix tallar la fiscalia. A vegades és el mateix tribunal el que decideix intervenir-hi, és clar, però creiem que hi ha més permissivitat amb l’acusació que amb la defensa.
Veiem que tot sovint vostès protesten i com el president de la sala diu que consta i que en pren nota. Per als que no som experts juristes, què significa realment això? Quin valor efectiu té una protesta, si és que en té algun?
Sí, en té, sobretot si existeix la possibilitat d’acudir a una segona instància. En aquest cas no hi ha segona instància però sí que es pot recórrer al Tribunal Constitucional. Aleshores és imprescindible haver deixat constància de la protesta per poder fer les al·legacions corresponents.
En les primeres jornades del judici hi havia la sensació general, més o menys compartida, que Marchena actuava de manera força correcta. Ara que hem acabat la quarta setmana es pot mantenir el mateix?
Formalment es manté aquesta idea però és evident que estem encotillats i les defenses entenem que no tenim prou marge de maniobra. Pel que fa als visionaments dels vídeos, per exemple, no comparteixo els criteris de la sala perquè a vegades és imprescindible que el testimoni els vegi per fer notar la seva contradicció. El tribunal hauria de ser més generós.
De marge de maniobra no n’hi ha gens pel que fa al feixuc trasllat diari dels presos i les maratonianes sessions del judici. Tot plegat debilita les possibilitats de preparar bé la seva defensa?
Sí. Podríem entendre que, amb el volum de testimonis previst que hi ha, les sessions ho siguin, de maratonianes, però és evident que el calendari del judici està condicionat per les eleccions. És clar que com més aviat acabi el judici més aviat ells tindran la possibilitat de tornar a casa però això no pot ser a costa de vulnerar el seus drets. Per a ells, ens consta, no seria cap problema que el judici durés tres o quatre setmanes més per poder-se defensar com cal. El judici hauria de durar tot el temps necessari.
Un judici amb presses és un judici just?
Es fa molt complicat, sincerament, portar una defensa amb presses. Sobretot si les raons de les presses són que tenim unes eleccions al davant. Hem batallat per tenir al dia el calendari del judici, per saber qui interrogarem més enllà de la setmana següent, i ens està costant molt obtenir-ho.
En les primeres jornades del judici va semblar que mancava coordinació entre les diferents defenses. És cert o això ja formava part de l’estratègia conjunta?
En un procediment amb tants advocats com aquest la coordinació no és senzilla perquè cadascú té la seva manera de treballar i de veure les coses. Els advocats hem buscat aquesta coordinació de bon principi i crec que des del punt de vista operatiu l’hem aconseguit de manera raonable.
Des de la seva perspectiva de defensora dels drets civils i també des de la seva condició de dona, què li sembla la presència de Vox a la sala amb toga?
Un esperpent. Vam demanar la seva expulsió del procediment durant la instrucció. Crec que des d’un punt de vista jurídic i processal no estan aportant res i crec que s’està veient clarament que el seu únic objectiu és utilitzar el procediment com a plataforma electoral, tenint en compte que els plantejaments del seu programa són contraris al que es reconeix a la Constitució i als tractats internacionals.
En la intervenció inicial, el seu representat, Jordi Cuixart, va posar l’accent en la desobediència civil. Es desinfla l’acusació de rebel·lió i sedició o és massa aviat per descartar-ho?
És aviat. Tot just hem començat la part rellevant dels testimonis. Queda molt judici. Nosaltres no donem per fet que es desinfli res, però sí que estem convençuts que la nostra versió dels fets és la que s’ajusta a la realitat.
En total desfilaran a la vora de cinc-cents testimonis, que han de guardar els justificants dels desplaçaments per poder reclamar després que se’ls abonin. És cert que fins al final no se sabrà qui els ha de pagar?
Teòricament els testimonis han de ser rescabalats pel Ministeri de Justícia, hi tenen dret. Però si hi hagués una hipotètica condemna caldria veure què reclamaria el Ministeri.
En cas d’una hipotètica condemna, doncs, podria passar que, a més, els presos polítics haguessin de compensar cinc-centes persones?
Normalment les costes inclouen els honoraris dels advocats i procuradors i dels pèrits. No s’hi sol incloure el tema dels desplaçaments, però és cert que un volum de cinc-centes persones no és habitual. Ja veurem què decideix al final el tribunal.
La lletrada secretària judicial Montserrat del Toro va oferir una declaració plena de contradiccions.
Cal tenir en compte que hauran de venir a declarar els guàrdies civils que eren presents en el registre, també altres testimonis proposats per la defensa que també hi eren. Repeteixo que queda molt judici.
Aquesta setmana hem pogut escoltar també Sebastián Trapote, excomissari de la Policía Nacional a Catalunya, i Ángel Gozalo, excap de la Guàrdia Civil també a Catalunya, que van alinear-se perfectament amb la tesi de la rebel·lió.
Van venir amb la lliçó molt ben apresa i això ha marcat el seu testimoni. Pensem que hi ha molts policies espanyols i guàrdies civils implicats en els diferents procediments oberts i jo crec que la declaració dels excomandaments anava en la línia de fer una defensa preventiva d’aquests procediments. Per exemple, el coordinador policial, Diego Pérez de los Cobos, ostenta la condició d’investigat en un procediment a Lleida. No se l’ha citat però la querella està admesa a tràmit. En qualsevol cas, es tracta d’intentar aclarir qui va ordenar les càrregues policials i per tant aquestes declaracions s’han de valorar des de la seva perspectiva de defensa.
Gozalo va matisar-ho. Va parlar de llenguatge prebèl·lic però va admetre que ell no va veure tanta organització entre la resistència passiva de la gent, ni tampoc muralles humanes.
Hi ha un discurs, una línia argumental, que consisteix a parlar de violència genèricament. Quan intentes fer aterrar aquests testimonis als fets és quan apareix la realitat. Aleshores alguns es mantenen fidels a aquest discurs més genèric i d’altres es relaxen i surt la veritat. Que la gent feia cadenes amb els braços, que s’asseia a terra, és una cosa que no té res a veure amb l’agressivitat.
D’aquestes declaracions dels comandaments dels cossos estatals se’n desprèn una reflexió que és la següent. Més enllà de la indefensió dels acusats, es detecta també la indefensió patida pels ciutadans. Ells insisteixen molt a veure comportaments violents de la gent però no han obert ni un sol expedient per investigar comportaments indeguts dels seus agents.
Quan es van veure aquelles imatges de les càrregues arreu del món, el Consell d’Europa va manar a l’Estat espanyol que es fes una investigació. No s’ha fet. També s’ha de recordar que es va desatendre la resolució de les Nacions Unides en què es reclamava la tutela dels drets de Jordi Sànchez en la seva condició de diputat. Tampoc s’ha fet.
En casos en què no es fa cas del Consell d’Europa hi ha mecanismes sancionadors previstos?
En principi no perquè es tracta d’informes que provenen d’organitzacions pels drets humans, del Consell d’Europa, com dèiem, o dels relators de les Nacions Unides, que no tenen caràcter vinculant més enllà de la vinculació moral que cada estat tingui.
En la seva intervenció Jordi Cuixart va pronunciar aquella frase que ja és famosa en el sentit que la seva prioritat ja no és sortir de la presó sinó denunciar la vulneració de drets per part de l’Estat espanyol. Això facilita les coses o al revés?
Aparentment una declaració com aquesta ens pot donar més tranquil·litat, als advocats, però personalment a mi el que em dona és més responsabilitat. Quan tens un client que posa els drets de la col·lectivitat davant els seus drets individuals el que provoca és que t’esforcis més. No només per Jordi Cuixart, insisteixo, sinó també per la ciutadania, perquè sempre hem dit que aquest procediment pot marcar un abans i un després per al dret a la protesta. Pot sortir molt mal parada, la societat. Aquesta és la nostra responsabilitat.
En l’última jornada d’aquesta setmana, la de dijous, van passar dues coses molt destacables. La primera és que el president de la sala va decidir tallar per la meitat la declaració del testimoni Manel Castellví, excomissari d’informació dels Mossos d’Esquadra, fet que vol dir que fins demà, dilluns, les defenses no el podran interrogar. La segona cosa és que, responent a preguntes de la fiscalia, Castellví va explicar que els Mossos van advertir el govern de la Generalitat dels problemes d’ordre públic que es podrien donar.
A aquest testimoni, se’l va veure molt nerviós. Quan la fiscalia interroga imposa un relat i des del principi estem veient que, si entres en aquest relat, la sensació que dones és que l’estàs assumint. Potser aquest és un dels problemes de l’interrogatori que vam veure dijous. Però aquesta mateixa persona va testificar en la fase d’instrucció i el contingut no difereix gaire. Demà li farem les mateixes preguntes que teníem preparades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de manifestants surten a “netejar els carrers d’injustícia”

Barcelona

La Moncloa assegura que actuarà contra el Parlament “quan hi hagi decisions adoptades al ple”

Madrid

El govern es queixa per la presència d’antiavalots del CNP l’Hospital Santa Tecla per identificar ferits

Barcelona

Torra proposa obrir una comissió d’investigació per estudiar les protestes i l’actuació policial

Barcelona

El Suprem tomba un últim recurs dels Franco per evitar l’exhumació del dictador

Madrid

Torrent assumeix “totes les conseqüències” per defensar que al Parlament es pugui parlar de tot: “La lluita paga la pena”

Barcelona

Sánchez: “Si Torra vol parlar, primer que parli amb els catalans que no són independentistes”

Madrid

Torra insisteix en trucar Sánchez per “dialogar sense condicions i proposar solucions polítiques”

Barcelona

CatECP veu la resolució com “l’últim intent” de l’independentisme per fer veure que estan units

Barcelona