Política

Huawei demanda el Canadà per la detenció de l’hereva de la companyia

La directora financera xinesa denuncia que li van violar drets constitucionals

Pequín acusa d’espionatge dos canadencs que reté des del desembre

La tensió diplomàtica a tres bandes entre la Xina, el Canadà i els EUA desfermada pel cas Huawei ha escalat un graó més. La directora financera del gegant asiàtic, Meng Wanzhou, va demandar el govern d’Ottawa per la seva detenció el passat 1 de desembre, argumentant una violació de drets constitucionals.

Meng, filla del fundador de l’empresa tecnològica, va denunciar que va ser interrogada “en un esforç premeditat i deliberat” per treure-li informació comprometedora abans de fer-li saber que estava sota custòdia policial.

Tot i que tenia una ordre de detenció en contra seva, el relat de Meng assegura que els agents policials van treure-li tots els dispositius electrònics i van exigir-li les contrasenyes per poder-hi accedir i trobar proves que poguessin incriminar-la abans de dir-li que estava detinguda.

La considerada hereva de l’imperi Huawei està en llibertat condicional després d’haver pagat més de 6,1 milions d’euros de fiança i veure’s obligada a portar un dispositiu GPS per tenir controlada la seva posició.

El Canadà la va detenir a petició dels EUA, que l’acusen de tretze delictes de frau i violació de les sancions imposades a l’Iran. La setmana passada, el govern de Trudeau va aprovar-ne l’extradició perquè afronti els delictes de què l’acusa un tribunal federal a Nova York. Demà, Meng s’ha de presentar a un tribunal de Vancouver per començar el trasllat.

Amb les accions judicials, Ottawa es va situar enmig d’una batalla legal entre Washington i Pequín de la qual no ha sortit indemne.

“Secrets d’estat robats”

L’anunci d’extradició de Meng als EUA ha despertat reaccions a la Xina, que ahir va acusar dos canadencs (l’exdiplomàtic Michael Kovrig i l’empresari Michael Spavor) de robar “secrets d’estat”. Els dos estan detinguts des de desembre per haver violat “greument” lleis xineses i encaren un procés judicial que encara no se sap quan començarà. De la mateixa manera que al desembre la detenció de Meng va comportar la “represàlia” de l’arrest d’almenys tretze canadencs, segons xifres del govern d’Ottawa (entre ells Kovrig i Spavor), ara també coincideix el procés d’extradició de l’hereva de l’imperi als EUA amb l’acusació formal de robatori i espionatge.

Les conseqüències també arribaran a Washington. Segons el New York Times, aquest setmana Huawei demandarà els EUA per haver prohibit que organismes federals utilitzin els seus productes. La Casa Blanca veu Huawei com una amenaça a la “seguretat nacional” per l’estret lligam amb el govern xinès, raó nuclear de la pugna entre Washington i l’empresa de telecomunicacions.

Mentre la tensió diplomàtica escala, en paral·lel la relació comercial entre els EUA i la Xina sembla que va pel bon camí. La Casa Blanca confia a segellar un acord en la guerra aranzelària l’última setmana de març.

LA XIFRA

13
canadencs,
almenys, va detenir la Xina al desembre en represàlia per l’arrest de Meng, segons Ottawa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estat espanyol

El rei emèrit anava pel carrer a Suïssa amb 1,9 milions

parís

Iglesias lloa els Jordis com a “demòcrates” tot i la presó

madrid

Cs i el PP, sols en l’atac a l’oficina de Puigdemont

barcelona

L’Assemblea xinesa ratifica la llei de seguretat de Hong Kong

Tòquio

Decret de Trump contra les xarxes

washington

França avança cap al final de les restriccions

París

Guanyem i el PSC proposen altres inversions a Girona

girona

L’OMS insta a evitar les retallades a Europa

GINEBRA (SUÏSSA)

Anglaterra i Escòcia rastregen els contagis

LONDRES/EDIMBURG