Política

Irromp la Crida per la República

El moviment engega amb força a Manresa, amb la unitat i la transversalitat per bandera, i fixa el 19 de gener per constituir-se

Torra: “El crèdit de Sánchez s’ha acabat”

Un nou actor de primera magnitud ha irromput en el panorama polític català, amb l’únic objectiu de dur a la pràctica el mandat de l’1-O: la independència de Catalunya. La Crida Nacional per la República va esclatar ahir amb força en una convenció fundacional a Manresa que va congregar unes 5.000 persones que van deixar petit el pavelló del Nou Congost. Un miler més es van haver de quedar fora, en una carpa habilitada just a l’entrada, per seguir un acte en què es van presentar les línies polítiques i organitzatives, i les crides a la unitat i a la llibertat van ser constants. “Fa un any vam decidir que continuaríem lluitant fossin quines fossin les condicions i circumstàncies; per això neix la Crida”, proclamava des de l’exili el president impulsor del nou moviment, Carles Puigdemont, que reivindicava que no és excloent sinó integrador de sensibilitats, i apel·lava fins i tot la gent que no ha participat mai en política però s’hi sent ara empesa.

Secunden Puigdemont com a trio d’impulsors de la Crida el president Quim Torra i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez. “Ara ja no és referèndum o referèndum, és llibertat o llibertat, perquè no hi ha retorn enrere”, proclamava Torra, que aprofitava per recordar al seu homòleg Pedro Sánchez, entre crits de “Ni un pas enrere!”, que “se li ha acabat el crèdit polític”, després que dugui al TC la reprovació al Rei, i no hi hagi hagut canvis significatius pel que fa a la repressió i el diàleg sobre l’autodeterminació. “Així no”, li retreia, abans de reclamar una mobilització “com la de l’1-O i el 3-O” per enfrontar-se a hipotètiques sentències condemnatòries en el judici al procés.

En un escrit des de la propera presó de Lledoners, Jordi Sànchez incidia en els valors fundacionals de la Crida, que “neix per sumar, i no contra ningú”. “L’excepcionalitat del moment actual ens exigeix transcendir l’àmbit dels partits”, subratllava, si bé negava que vinguin a substituir-los i encoratjava a “superar diferències i rivalitats polítiques i personals”, que segons ell són les causants que després de l’1-O les coses no es fessin “prou bé”.

En espera que els esborranys de ponència política i organitzativa que ahir es van presentar es votin, juntament amb una primera direcció, en la convenció constituent que es farà el 19 de gener, després d’un període d’esmenes que tot just ara comença, la Crida es defineix com una “eina política que si convé es podrà presentar a eleccions”, en paraules del delegat a Madrid Ferran Mascarell. La proposta és que el moviment s’articuli al voltant de tres grans figures: l’assemblea nacional, que formaran tots els fundadors; el consell de representants (fins a 160, en nom de territoris, sectorials i en principi tres corrents ideològics interns: liberal, socialdemòcrata i d’esquerres) i un govern que formaran un president, un secretari general i 19 integrants més.

El mateix Mascarell i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, desbrossaven les línies generals de la ponència política, que fins al gener es vol estendre amb tot un seguit d’actes de presentació al territori. D’entrada, aposten pel diàleg com a “via preferent” però sense renunciar a “cap via pacífica i no violenta”, i s’entén la mobilització com a necessària per “seguir marcant els temps”. “La nostra desobediència serà pacífica, persistent, programada, i obligarem l’Estat a seure a negociar”, apunten. També es fa palesa la necessitat de no renunciar tampoc entretant a cap espai de govern, sigui a la Generalitat, sigui a l’àmbit local.

Amb una base propera als 10.000 fundadors, a partir dels 50.000 adherits en un primer manifest fet públic al juliol, la Crida neix amb l’objectiu de dissoldre’s tan aviat com es faci efectiva la República, i per això no demana a ningú que en el camí renunciï a la seva militància política per formar-ne part. Ans al contrari, habilitarà espais de debat ideològic per fer compatibles totes les sensibilitats. “No es tracta d’uniformitzar, sinó de posar en valor la diversitat per prioritzar el que compartim; l’excés de rivalitat amenaça el projecte independentista”, subratllava Artadi. Per això ahir es va voler simbolitzar amb la participació conjunta de l’economista liberal Xavier Sala i Martín i l’anticapitalista Ramón Cotarelo. Fins i tot van ser a l’acte militants d’ERC, com ara l’exdiputada Àngels Cabasés i l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, qui, per cert, va aprofitar per reclamar una llista unitària en les eleccions europees.

Cridem a la mobilització política perquè no ens hem rendit ni ens rendirem, amb màxima unitat
Carles Puigdemont
president impulsor de la crida
No demanem renúncies, no venim a substituir partits; venim a unir persones i a sumar voluntats
Jordi Sànchez
coimpulsor de la crida


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El teletreball i els afectats per un ERTO queden fora del permís retribuït pel confinament

Madrid

Vergés nega que hi hagi col·lapse a les UCI

Barcelona

Torra celebra que Sánchez hagi escoltat el govern

Barcelona

La fiscalia suïssa examina els viatges de Joan Carles de Borbó al golf Pèrsic

madrid

Torra exigeix a Sánchez mesures socials i econòmiques “a l’alçada de la crisi”

Barcelona

El Iemen entra en el sisè any de guerra més debilitat que mai

sanà

El govern suspèn les obres en curs contractades per la Generalitat

Barcelona
anàlisi

Gantz canvia de bàndol

Test al projecte europeu

Brussel·les