Política

Acord històric entre la Xina i el Vaticà per nomenar bisbes

Pequín accepta que en les designacions al seu territori intervingui el papa

Roma ho veu com un primer pas per normalitzar les relacions bilaterals, trencades el 1951

El Vaticà i la Xina van firmar, ahir, un acord provisional sobre el nomenament de bisbes, principal motiu de conflicte entre totes dues parts, un pas històric per a dos estats que no tenen relacions diplomàtiques des del 1951.

En virtut de l’acord, el papa ha reconegut set bisbes vius i un de mort nomenats per la Xina i fins ara no admesos “de forma oficial” per la Santa Seu. L’acord va ser firmat a Pequín. Segons el director de l’oficina de premsa vaticana, Greg Burke, la firma “no és el final del procés”, sinó “l’inici” d’un camí cap a la normalització de les delicades relaciones bilaterals. Els detalls del document no es van fer públics, però Burke va explicar que els fidels xinesos podran “tenir bisbes en comunió amb Roma” i, alhora,“reconeguts per les autoritats de la Xina”. Segons alguns mitjans, s’hauria pactat que el govern comunista xinès mantindria la potestat de designar bisbes, però acceptaria que el papa s’hi pogués pronunciar i, en cas que rebutgés algun nomenament, s’obriria un diàleg. El Vaticà no va confirmar aquesta informació, però sí que va manifestar l’esperança que el nou acord “fomenti un diàleg institucional fructífer” amb la Xina. Segons el secretari d’Estat vaticà, el cardenal Pietro Parolin, els bisbes de la Xina estan ara “en comunió amb el sant pare”.

Els vincles diplomàtics entre la Xina i el Vaticà són oficialment inexistents des del 1951 a causa de l’excomunió, per part de Pius XII, de dos bisbes designats per Pequín. Les autoritats xineses van respondre a aquest gest amb l’expulsió del nunci apostòlic, que es va instal·lar a Taiwan.

La Xina, per la seva banda, no reconeix el papa i té la seva pròpia Església Patriòtica Catòlica des del 1957. Per reprendre les relacions, Pequín ha exigit en diverses ocasions al Vaticà que, prèviament, trenqui el seus llaços diplomàtics amb Taiwan i que no “interfereixi” en els afers interns xinesos.

L’Església Patriòtica Catòlica, que no reconeix oficialment el poder de Roma, aplega 5 milions de fidels, però el Vaticà calcula que al país hi ha entre 8 i 12 milions de catòlics, membres d’aquesta església i de la clandestina, fidel al Vaticà i, en ocasions, perseguida pel règim comunista.

L’acord firmat ahir suposa un altre èxit del pontificat de Francesc, un dels actors clau en el procés de desgel entre els EUA i Cuba, el 2014.

LA FRASE

Estan enviant el ramat a la boca del llop. És una traïció increïble
Joseph Zen
EXARQUEBISBE DE Hong Kong, CRÍTIC AMB EL NOU ACORD

Francesc inicia a Lituània una gira pels països bàltics

Mentre es coneixia, ahir, l’històric acord entre la Xina i el Vaticà, el papa arribava a Lituània, primera escala d’una gira bàltica de quatre dies que el durà també a Letònia i Estònia. Des de Lituània, “país que ha patit ideologies totalitàries”, Francesc va alertar que al món “creixen veus que instrumentalitzen la inseguretat o els conflictes”. El papa va llançar aquest avís després de recordar la història de Lituània, que va viure l’ocupació nazi i 50 anys d’invasió soviètica. Per Francesc, l’exemple de diàleg i d’inclusió que ha existit en aquest país pot “convertir-se en pont d’unió entre l’orient i l’occident europeu”. El pontífex es va reunir amb la presidenta lituana i la resta d’autoritats i va anar a resar al santuari Mater Misericordia de Vílnius, un temple molt venerat al país, on hi ha una imatge d’una verge negra que va resistir diversos conflictes. També va aplegar milers de joves a la plaça de la catedral i els va instar a no defallir davant de les dificultats. Demà, té previst viatjar a l’altra gran ciutat del país, Kaunas, per celebrar-hi una missa multitudinària. A Lituània, prop del 80% de la població és catòlica, mentre que a Letònia no arriba al 20% i a Estònia són només uns 5.000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament Europeu investigarà les despeses de Nigel Farage finançades pel milionari Arron Banks

Brussel·les

Olot en Comú vol una regidoria de feminisme

Olot

Torra afirma que la “dignitat” dels presos polítics s’ha imposat “als crits de la ultradreta”

Barcelona

Junts d’Olot impulsarà l’escola de noves oportunitats

Olot

El PSC d’Olot vol ampliar serveis al pavelló de Pla de Llacs

Olot

May ofereix un segon referèndum sobre el Brexit si el parlament aprova el seu “nou acord” de sortida

londres

Podem defensa la llibertat dels diputats per triar la fórmula d’acatament

Madrid

Casado acusa Batet de ser “còmplice” dels independentistes

Madrid

Rufián i Borràs coincideixen a reclamar a la Mesa que no se suspenguin els presos i defensen els seus “drets polítics”

Madrid