Política

Justícia impulsarà una llei integral de memòria històrica

Obligarà a retirar simbologia franquista de l’espai públic

La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dedicats a militars colpistes i dirigents de la dictadura tot i l’oposició dels ajuntaments

El Departament de Justícia treballa en un projecte de llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Serà una nova llei integral que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat tot i que els consistoris s’hi oposin. “La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”, ha explicat la consellera, Ester Capella, que aquest dimecres al matí ha comparegut per primera vegada davant la Comissió de Justícia del Parlament.

La nova llei pretén harmonitzar el corpus legal existent i vol donar resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Per això ha agraït la feina dels anteriors responsables de memòria i dels exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó. La voluntat del Departament de Justícia és que la nova llei incorpori les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’administració local.

La nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició. La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats.

D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria.

A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat treballa amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Per a fer-ho possible, Justícia i Salut col·laboren en un programa d’identificació genètica, que consisteix en el creuament de les mostres d’ADN de les restes mortals localitzades a les fosses i les dels familiars vius de les persones desaparegudes.

D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Maragall capgira l’oferta de la candidatura única: “Deixo la porta oberta que vingui a la llista qui coincideixi amb ERC”

Barcelona

El Homrani demana “transparència” al govern espanyol sobre l’arribada de menors no acompanyats

Lleida / Balaguer

El PP insisteix amb un nou 155 “sense complexos” que inclogui TV3 i l’escola catalana

Saragossa
Festa de la Rosa

Iceta als independentistes: “Menys romeries a Waterloo i més cap, que és el que no tenen”

Gavà

Unes 1.500 persones encerclen la presó del Puig de les Basses per reclamar que “cap presa política caigui en l’oblit”

Figueres
JORDI PUIGNERÓ
CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

“Hem d’aprofitar que a internet no depenem de l’Estat”

barcelona

ERC posarà la banya en un referèndum avalat pel món

barcelona
EN CLAU PERSONAL

El conseller dels 3.000

barcelona
CARME FREIXA
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE MICROPOBLES DE CATALUNYA

“Els micropobles ja hem assumit la República”

Barcelona