Política

David Pàmpols

NÚMERO 3 de la llista dEL PSC A LLEIDA

“Per solucionar el bloqueig, hem d’aprendre a escoltar”

Aquest arquitecte i urbanista té estudi professional propi a Lleida. Llicenciat a la UPC amb notable alt, és també professor associat a la UdL. S’estrena en política com a independent

Des de fora, Units per Avançar es veu com un artefacte estrany.
Ara és poca cosa més que la voluntat de ser. Va arrencar el juliol passat, i pràcticament es troba a les beceroles en el plantejament d’aquestes eleccions. Units buscava gent i em van venir a preguntar si estava disposat a anar com a candidat pel PSC.
Unió va acabar amb una escissió i en concurs de creditors.
Units per Avançar no és Unió, tot i moure’s en el mateix espectre ideològic. És un partit nou, amb la vocació de ser gent que abans no hem estat en política i que ens hem trobat abans d’hora amb unes eleccions.
Quin és el punt de trobada amb el PSC? A molts els va sorprendre la inclusió de Ramon Espadaler a la llista.
A mi em sorprèn que sorprengui perquè Unió i el PSC havien coincidit en altres àmbits. Ara, l’èmfasi és la voluntat de no ser en cap dels dos fronts, de pacte i la fe convençuda que hi ha solucions.
Abans de ser candidat, tenia alguna inquietud política?
Les d’una persona normal amb interès pel món polític, però mai hi havia tingut cap vinculació, ni afiliació a un partit.
I què és el que ha fet que es decidís a fer un salt tan gran?
El context que vivim, o almenys com jo el percebo els darrers anys i mesos, crec que demana que gent que mai havíem estat en política fem un pas endavant, tots assumim un cert compromís amb la ciutadania. Em sento afortunat perquè m’ho han demanat. Aleshores, vaig creure que podia mirar d’aportar solucions, diàleg i centralitat a un context que està molt confrontat.
Què aporta Units per Avançar al PSC?
Algunes coses que el PSC també té: centralitat, catalanisme, voluntat de diàleg i un afany per evidenciar que hi ha recorregut per solucionar molts dels conflictes. Una mostra és el mateix pacte d’Units amb el PSC: un esforç –que m’imagino que no és fàcil per part de cap dels dos partits– de renunciar a qüestions ideològiques, perquè entenem que en aquest moment toca sacrificar-ne una part per aquelles coses que tenim en comú per sumar esforços. Els moments excepcionals requereixen fets igualment excepcionals.
Diuen que no tots els camins estan esgotats i que volen superar el bloqueig. Com?
No sé si és tant qüestió d’una solució com de l’actitud enfront dels camins. Entre els dos fronts hem sentit retrets de falta de diàleg. Si volem solucionar el bloqueig, hem d’aprendre a escoltar. Si tots ens centréssim en els punts de contacte, podríem començar a enfilar solucions.
Escoltar. Però no diu cap solució i es parteix de dues situacions completament diferents: la de poder de l’Estat, que deixa en inferioritat l’altra banda.
Escoltar a mi no em sembla poca cosa, perquè vol dir estar disposat a intentar assumir els arguments de l’altra banda. No se soluciona res per les vies de la imposició, cal una aproximació. Contra la legalitat no hi podem anar, però sempre hi ha la via de l’acord polític.
Quin és l’objectiu electoral del PSC?
Fer Miquel Iceta president de la Generalitat. I a Lleida, tenir uns resultats suficientment bons per aconseguir-ho. Tot passa per tornar a recuperar la cohesió social, tancar ferides sagnants. Veiem tantes amenaces en les derives que han portat a l’independentisme a un camí que és equivocat com en la temptació de la revenja i de passar factura a l’altre costat.
I no té la sensació que l’ànim de revenja s’està imposant i pot passar factura al PSC pel seu suport al 155?
Puc entendre que algú tingui aquesta sensació, però el que em preocupa és que les urnes la validin. Si fos així, tindríem un país dividit. Les solucions arriben des de la moderació.
Se sent solidari amb el govern destituït, a la presó i a l’exili?
No desitjo la presó ni l’exili a ningú i em puc solidaritzar amb el seu patiment. El meu parer personal és que hi ha una falta de proporcionalitat en la resposta. Quan prens decisions, també en política, les has d’assumir, però no veig que la presó sigui la manera. En aquest context, és una mesura extraordinària i desafortunada.
Quines són les cinc prioritats per a Lleida del seu programa?
Les mateixes que a escala nacional. Són unes eleccions crucials i excepcionals i, per tant, les mesures programàtiques estan orientades a un objectiu. Ens agradaria parlar sobre política social, agrària, econòmica... Són les preocupacions del meu entorn, però hem de posar les bases per parlar d’altres coses. És inaudit que l’eix de programa sigui tornar a la normalitat, però és que s’ha perdut.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras demana al Suprem sortir de la presó per fer campanya

El recurs davant del Suprem diu que la Constitució empara la “persecució de la independència” de forma pacífica i retreu al magistrat que tingui “prejudicis”

 

Iceta descarta pactes amb ERC i no veu “per enlloc” un altre tripartit

 

Actes en solidaritat amb els presoners i exiliats a Cuixà, Prada i Perpinyà

perpinyà
 

Dastis espera que “derives” com la via unilateral no es repeteixin després del 21-D

 

Ros: “Em penedeixo que s’estigui utilitzant indegudament el 155”

Lleida
 

Rajoy, sobre el 155 si es manté la unilateralitat: “Hauré de prendre decisions si es produeix”

 

Tardà sobre Sixena: “El 21-D fotem-los aquesta vergonya a la cara amb vots a les urnes”

Lleida
 

Junqueras podria ser president des de la presó, segons un informe encarregat per ERC

 

Una enquesta de JxCat dona la victòria a Cs, majoria independentista i situa Puigdemont per davant de Junqueras