Política

Equilibris papals a Myanmar

CAUT

Francesc defensa sense citar-la pel nom la minoria musulmana, reprimida per l’exèrcit, per evitar obrir una crisi diplomàtica

Es reuneix amb la premi Nobel de la pau San Suu Kyi, criticada per haver ignorat la sort dels rohingyes

El papa Francesc va instar ahir els líders polítics de Myanmar, a l’ull de l’huracà per la seva repressió als rohingyes, a comprometre’s amb la justícia i el respecte dels drets humans i de “tots els grups ètnics i la seva identitat”.

Va ser la seva manera de defensar els drets de la minoria musulmana de Myanmar –perseguida per l’exèrcit birmà– sense pronunciar, però, el nom del grup –rohingyes– per evitar obrir un conflicte diplomàtic amb les autoritats del país.

Myanmar no reconeix els rohingyes com a ciutadans ni com una comunitat ètnica diferenciada. Més de 620.000 membres d’aquest grup han hagut de fugir al veí Bangladesh per escapar-se de la repressió militar que, segons Washington, comet “crims atroços” destinats a consolidar una “neteja ètnica” al país.

Francesc va pronunciar aquestes paraules a Naypyidaw, la capital birmana, on va ser rebut per Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau i cap del govern de facto del país, que s’ha guanyat crítiques internacionals per haver girat l’esquena als rohingyes i no haver condemnat la repressió sobre aquesta minoria.

“El futur de Myanmar ha de ser la pau, una pau basada en el respecte a la dignitat i als drets de cada membre de la societat; respecte per a cada grup ètnic i la seva identitat, respecte per a l’estat de dret i respecte per a un ordre democràtic que permeti a cada individu i a cada grup –sense cap exclusió– oferir la seva legítima contribució al bé comú”, va dir el pontífex. Els dirigents polítics de Myanmar –majoritàriament budistes– rebutgen el terme rohingya i el seu ús, i es refereixen, en canvi, a aquesta minoria musulmana de l’estat de Rakhine com a immigrants il·legals de Bangladesh.

Des del Vaticà, Francesc ha pronunciat la paraula rohingya en dues ocasions aquest any, però, abans d’emprendre aquesta gira asiàtica, els seus propis assessors li van aconsellar de no fer-ho a Myanmar per por d’encendre una polèmica diplomàtica que acabés pagant la minoria cristiana.

Missa multitudinària

Per contra, l’organització de defensa dels drets humans Amnistia Internacional, que acusa l’exèrcit birmà de “crims contra la humanitat”, ha instat el papa a parlar explícitament dels rohingyes.

Mostra de l’extrema sensibilitat que causa el fet de parlar obertament de la minoria musulmana, un grup radical de monjos budistes va advertir dilluns al pontífex que hi hauria “una resposta” si no s’autocensurava.

Algunes fonts vaticanes asseguren que el viatge de Francesc a Myanmar es va decidir de manera massa precipitada després que s’establissin relacions diplomàtiques plenes al maig, durant una visita de Suu Kyi. El papa es va reunir ahir amb la líder civil i premi Nobel de la pau al palau presidencial de Naypyidaw, capital de Myanmar des del 2006, i després tots dos van fer unes declaracions públiques. San Suu Kyi va dir que hi ha hagut una pèrdua de confiança i d’entesa entre comunitats a l’estat de Rakhine, sense referir-se explícitament als rohingyes.

Durant dècades, l’exèrcit birmà, el cap del qual va rebre Francesc dilluns a Rangun, ha combatut diverses guerrilles de minories ètniques. Els militars neguen les acusacions d’assassinat, violació, tortures i desplaçaments forçats dels rohingyes. L’èxode de la minoria musulmana des de l’estat de Rakhine va començar a finals d’agost, després que militants d’aquesta comunitat ataquessin posts de seguretat i l’exèrcit llancés una contraofensiva.

Avui el papa té previst oficiar una missa a Rangun –més de 150.000 catòlics (dels 700.000 que hi ha al país) s’hi han registrat– i demà, s’espera que es reuneixi amb un grup de refugiats rohingyes a Dacca, capital de Bangladesh.

La pau s’ha de basar en el respecte de la dignitat i els drets de tots els membres de la societat, de tots els grups ètnics
Les diferències religioses no han de ser una font de divisió, sinó una força per a la unitat
Francesc
PAPA

Oxford castiga la dirigent birmana

Redacció

La ciutat anglesa d’Oxford va retirar ahir l’alta condecoració amb què havia distingit Aung San Suu Kyi per la seva lluita per la democratització de Myanmar, pel seu paper en el conflicte dels rohingyes. “Quan Aung San Suu Kyi va rebre el Freedom of the City el 1997, era perquè encarnava els valors de tolerància i d’internacionalisme d’Oxford”, va declarar el consell municipal en un comunicat. “Avui hem pres la decisió inèdita de retirar-li la distinció més important de la ciutat per la seva inacció davant l’opressió de la minoria rohingya”, hi afegeix el text, publicat després que la decisió fos presa per unanimitat. Al setembre, la prestigiosa Universitat d’Oxford ja va despenjar un retrat de la dirigent birmana, antiga estudiant del centre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i En Comú Podem tornen a denunciar que el govern del PSC no convoqui la comissió sobre el Consell Esportiu

L’Hospitalet de Llobregat

La Junta Electoral valida la candidatura de la Falange amb els ultres de l’assalt a Blanquerna

madrid

Fainé i Brufau declararan el 29 d’abril pel presumpte espionatge a Scyr

madrid

Amer rep amb indiferència Pedro Sánchez en la seva visita a la farmacèutica Hipra

amer

Borràs avança que el control al Govern es farà en comissions parlamentàries mentre no hi hagi investidura

Les Borges Blanques

JxCat desmitifica el document d’ERC

Barcelona

Torrent prioritza un acord amb Junts i diu que ERC no contempla governar en solitari

barcelona

La ministra Reyes Maroto serà la vicepresidenta econòmica de Madrid si Gabilondo forma govern

madrid

Cuixart demana a les institucions catalanes que afrontin “els reptes de país inajornables”

barcelona