Política

Procés sobiranista

El primer acte “il·legal”

Pocs actes polítics, per no dir cap, de cap campanya electoral, no s’havien organitzat fins ahir a la imponent Tarraco Arena Plaça (TAP), de Tarragona. Ningú no es volia arriscar a omplir només mig recinte, que hauria estat considerat un fracàs per al partit de torn. Però els que organitzaven l’acte d’ahir, d’inici de la campanya del sí al referèndum, sabien del cert que la societat catalana respondria de forma massiva un altre cop, com ho ha fet tossudament sempre. Més de 9.000 persones van omplir el recinte i més d’un miler es van haver de quedar a les portes, desbordant totes les expectatives.

La que havia estat plaça de toros de Tarragona, i que ara ha passat a ser l’espai polivalent cobert més gran de la demarcació, no és una plaça fàcil per a l’independentisme. Prou ho saben bé tots els que ahir es van fer un fart de cridar “Ballesteros, dimissió”, contra l’alcalde socialista de la ciutat que s’ha negat a donar cap facilitat per al referèndum de l’1 d’octubre. Ahir al vespre, a l’arena del mig de l’amfiteatre de la TAP –que en els darrers anys, l’octubre de cada dos anys, ocupen les colles castelleres, en el Concurs de Castells de Tarragona–, s’hi van situar els representants de totes les forces que, de forma unitària, convocaven l’acte. Allà, sobre l’arena, hi havia un munt de “querellats i querellades” als quals el president Carles Puigdemont donava la benvinguda i els quals rebien les ovacions més fortes dels assistents. La mateixa presidenta de l’AMI es va presentar abans de començar el seu parlament com “Neus Lloveras, una querellada”: “Bé, una querellada més”, destacant que s’havia quedat “molt curta” en les declaracions que havia fet durant la diada de l’Onze de Setembre quan es queixava del retrocés cap a temps del franquisme.

“Havies presentat mai un acte il·legal com aquest?”, preguntava Oriol Grau a Txe Arana, els dos actors que conduïen la vetllada. “És el meu primer acte il·legal i espero que sigui l’últim”, li contestava l’actriu. Un acte que malgrat que durant tot el dia es va aguantar del fil de les especulacions sobre si finalment seria vetat per la maquinària de l’Estat, es van convertir en el primer gran pas per al sí a la república catalana.

Una cinquantena d’autocars plens –la majoria provinents d’arreu de les comarques de Tarragona però també de la resta del país– van fer cap a la TAP. I el territori va tenir el seu protagonisme, quan representants de totes quatre demarcacions van pujar a l’escenari a fer sentir les seves reclamacions. La primera, la cantautora Montse Castellà, una de les veus més reivindicatives de les Terres de l’Ebre, que finalment va decidir posar-se una samarreta que ja n’ha passat per unes quantes, de mobilitzacions ciutadanes: la blava amb el nus símbol del moviment antitransvasista. Durant el dia, Castellà havia preguntat per les xarxes socials quina li aconsellaven que lluís per aquest acte: si la guanyadora, o les altres dues amb els lemes “Soc d’allà baix!” i “Soc ebrenc”. No en va, el de l’Ebre és un dels territoris amb pitjors infraestructures i serveis, i això és el que va reclamar la representant del sud.

Hi va haver molts parlaments, però molt curts, i molts aplaudiments i moltíssims clams (sobretot els de “Votarem” i “Independència”, a més dels molts que es van sentir contra l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros). I tampoc no hi van faltar els cants. A més dels que ja estaven previstos, amb els grups Buhos, Paula Valls, Eric Vinaixa i Seguirem, el públic també en va entonar alguns. Des de l’inicial Els Segadors, fins al que es pregunta “On estan les paperetes? Les paperetes on estan?”, que la setmana passada van improvisar desenes de persones davant del setmanari El Vallenc, a Valls, mentre la Guàrdia Civil hi buscava material per al referèndum. I les paperetes estaran l’1-O “repartides per tot el país”, va destacar Oriol Grau, enmig de l’eufòria del públic. Més cançons: la mateixa Marta Pascal (PDeCAT) va animar els assistents a cantar la cançó de Lluís Llach (també present a l’acte) La gallineta. La gallina que diu que no i que visca la revolució. El d’ahir va sortir un acte rodó. Amb una assistència multitudinària, amb moltes raons i molta força pel sí, i sense cap tallada de llum. Pocs minuts abans de les deu de la nit acabava aquesta primera tongada. Oriol Grau, tarragoní, deia que sí, que era el final de l’acte, “però el principi de tot”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Campo retocarà la pena de sedició al dictat de Podem

madrid

La fiscalia es querella contra el cap de l’oficina de Puigdemont

barcelona

Casado exigeix la fi del diàleg i ho bloqueja tot

madrid

El Tribunal de Comptes no embargarà per l’1-O

barcelona

Bèlgica refusa retornar la tercera euroordre per la immunitat

Brussel·les

Discrepància i discreció

Barcelona

Forcadell i Bassa surten per treballar i fer voluntariat

Barcelona

Programes i agendes alterats

TÒQUIO
Euskadi
Crisi laboral i ecològica

El PNB, en el punt de mira

BILBAO