Política

Macron obté tot el poder per impulsar les seves reformes

El president francès veu avalat el projecte socioliberal amb una victòria rotunda en la segona volta de les eleccions legislatives

El triomf es veu condicionat per una abstenció rècord del 57%

Per convicció o per incompareixença, els francesos van posar ahir una catifa vermella a la teràpia de xoc reformista d’Emmanuel Macron. En la segona volta de les eleccions legislatives, el moviment del president francès, La República en Marxa (LRM), va obtenir novament una victòria aclaparadora, irremeiablement associada a una abstenció sense precedents, que condiciona la volada del triomf, d’altra banda inapel·lable.

L’Assemblée Nationale serà, com el Palau de l’Elisi, territori Macron, amb prop de 361 diputats (sobre 577). Els Republicans seran el primer partit de l’oposició, amb uns 126 escons, seguits de molt lluny pel Partit Socialista (uns 46 diputats), que confirma la seva descomposició, avui convertit en una comparsa sense rumb. El secretari general del partit, Jean-Christophe Cambadélis, va dimitir ipso facto i va deixar pas a una gestora de crisi. Els aplaudiments d’agraïment a Hollande a la mítica seu del partit a la rue Solférino (avui en venda) quan va passar el relleu presidencial a Macron semblen avui una ironia macabra.

Èxit sobiranista cors

Al darrere van quedar la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, amb uns 26 escons, i l’ultradretà Front National de Marine Le Pen, que en va aconseguir vuit. Els dos líders van ser escollits, així com Manuel Valls, que va frenar el descens cap a la irrellevància després de guanyar per un ajustat 50,3% un candidat insubmís a l’Essonne, el seu feu. D’altra banda, els sobiranistes corsos van fer història accedint a l’Assemblée Nationale per primera vegada, amb tres diputats.

El triomf de Macron, el polític de moda a Europa, suposa l’esfondrament d’un sistema i d’una manera de fer instaurada al poder de França des de fa dècades. Els barons dels grans partits tradicionals, acostumats a alternar-se al poder i a observar-se des de les bancades respectives, deixen pas a una nova generació de diputats en què l’increment de la presència femenina (40%) és la millor notícia. Molts d’aquests nous electes seran novells, sense experiència política, amb els avantatges i els inconvenients que això suposa. Un grup d’homes i dones fidels a un Macron que, després de viure com a ministre les esbatussades entre el govern d’Hollande i el grup de diputats socialistes rebels, lliga curt els seus col·laboradors. El resultat, finalment menys absolut del que s’havia projectat, és en gran mesura fruit d’un índex de participació en mínims històrics, que parla més del desencís dels francesos que no pas de la Macronmania que es podria extreure d’una anàlisi a simple vista.

“Vaga general cívica”, deia Mélenchon per referir-se a l’alta abstenció, d’un 56,6%. Un missatge de desencís causat també per altres factors (fatiga electoral, resultat previsible...), però que apel·la a la voluntat d’unitat nacional esgrimida pel cap d’estat en el seu discurs de victòria.

Atzars del sistema majoritari de dues voltes, però també de la poca mobilització dels electors del mateix Mélenchon i del Front National. Paradoxalment, que el triomf de Macron fos menys desenfrenat del que s’havia projectat durant la campanya suposa una bona notícia per al govern, que veu com l’argument d’una acumulació de poder excessiva, que ha copat totes les anàlisis en l’última setmana, es desinfla. A la pràctica, el president i LRM tindran una àmplia majoria absoluta, però l’oposició seguirà tenint veu. Minsa, això sí.

Sense el contrapès de l’Assemblée, a Macron se li obren les portes per accelerar encara més l’agenda reformista amb què va arribar a l’Elisi al maig. Després d’un mes de prova, que ha servit perquè els francesos saludessin la millorada imatge del seu president, depauperada amb Hollande, la tournée de Macron toca la fi. És el moment de governar.

LES FRASES

Fa un any, ningú hauria imaginat una renovació política com aquesta
Édouard Philippe
PRIMER MINISTRE FRANCÈS
L’Assemblée no té legitimitat per fer el cop d’estat social que prepara el govern
Jean-Luc Mélenchon
LÍDER DE LA FRANÇA INSUBMISA

Tres escons per a LRM i un per al FN a la Catalunya del Nord

albert lladó romero

A la Catalunya del Nord, els comicis d’ahir eren una tercera volta de les presidencials. Si més no, així ho deien els finalistes, ja que a les quatre circumscripcions el duel es lliurava entre un candidat de La República en Marxa i un del Front National. Al final, tres dels quatre diputats seran del partit del president, Emmanuel Macron, amb l’excepció de Louis Aliot, vicepresident de la formació d’extrema dreta i company sentimental de Marine Le Pen. Després d’una primera volta molt igualada, Aliot es va imposar ahir per un marge mínim, amb el 50,6% dels vots, i va confirmar així l’arrelament del partit frontista al territori. Per la seva banda, el company de Macron a l’elitista Escola Nacional d’Administració, Romain Grau, es va imposar a la primera circumscripció per un ampli marge al candidat del FN. Els resultats a la Catalunya del Nord il·lustren a la perfecció el nou panorama que deixen les eleccions legislatives. Començant per l’esfondrament dels partits majoritaris tradicionals, ja que es passa de tres escons socialistes i un de la dreta a la mateixa proporció entre LRM i el FN.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras demana al Suprem sortir de la presó per fer campanya

El recurs davant del Suprem diu que la Constitució empara la “persecució de la independència” de forma pacífica i retreu al magistrat que tingui “prejudicis”

 

Iceta descarta pactes amb ERC i no veu “per enlloc” un altre tripartit

 

Actes en solidaritat amb els presoners i exiliats a Cuixà, Prada i Perpinyà

perpinyà
 

Dastis espera que “derives” com la via unilateral no es repeteixin després del 21-D

 

Ros: “Em penedeixo que s’estigui utilitzant indegudament el 155”

Lleida
 

Rajoy, sobre el 155 si es manté la unilateralitat: “Hauré de prendre decisions si es produeix”

 

Tardà sobre Sixena: “El 21-D fotem-los aquesta vergonya a la cara amb vots a les urnes”

Lleida
 

Junqueras podria ser president des de la presó, segons un informe encarregat per ERC

 

Una enquesta de JxCat dona la victòria a Cs, majoria independentista i situa Puigdemont per davant de Junqueras