Política

Un Regne Unit debilitat obre avui les converses formals per deixar la UE

Pressions a la ‘premier’ May perquè negociï un acord que permeti a Londres mantenir l’accés al mercat únic

La sortida està fixada per al març del 2019

Gairebé un any després que els britànics decidissin en referèndum marxar de la Unió Europea (UE), comencen avui a Brussel·les les negociacions pel Brexit, una partida crucial per a les futures generacions, no només del Regne Unit, sinó de tot el bloc comunitari.

Per a Londres, la cita no podia arribar en pitjor moment, amb una primera ministra, Theresa May, qüestionada sobre la seva capacitat per continuar en el càrrec després de la pèrdua de la majoria absoluta al Parlament i la pobra resposta al tràgic incendi de la torre Grenfell, que ha deixat desenes de morts i famílies senceres al carrer. May, que encara ultima un acord amb els unionistes nord-irlandesos per poder seguir governant, ni tan sols té la garantia que el seu futur executiu obtingui, demà passat, la confiança de la cambra. “Com més aviat plegui, millor”, ha arribat a dir d’ella el diari conservador The Times, reflectint el rebuig que la primera ministra tory comença a despertar entre els seus propis companys de files.

Darrere les crítiques a May, hi ha nervis i, sobretot, por, molta por que una sortida desordenada de la UE pugui perjudicar l’economia britànica, la cinquena del món, i afeblir la posició de Londres com l’única plaça financera capaç de rivalitzar amb Nova York. Per això, ja s’han fet sentir veus entre l’oposició laborista, però també entre diputats conservadors, sobre la conveniència que May canviï d’estratègia i renunciï a negociar el que es coneix com un hard Brexit (‘Brexit dur’): la sortida del mercat únic europeu per poder controlar la immigració. Els detractors d’aquesta opció defensen una versió suau del Brexit, mantenint d’alguna manera l’accés al mercat únic –Noruega i Suïssa se’n beneficien sense formar-ne part– per tal de minimitzar els danys. El mateix ministre d’Economia, Philip Hammond, recomana una via de sortida menys abrupta que permeti protegir el creixement i els llocs de treball.

“Cap dubte: marxem”

La visió del pragmàtic Hammond, però, contrasta amb la del ministre del Brexit, David Davis, que s’asseurà, avui, a negociar amb el representant europeu, Michel Barnier, a Brussel·les: “Que no hi hagi cap dubte: abandonarem la UE”, ha deixat clar.

Londres té menys de dos anys per negociar el divorci amb la UE i definir la seva futura relació amb el bloc abans d’abandonar el vaixell, el març del 2019. Comença, ara, la part més dura del procés, que guanyarà intensitat a partir del setembre, quan hi hagi nou govern a Berlín.

Per a tots dos, europeus i britànics, és vital mantenir una relació comercial fluïda. El govern de May, però, sap que el negociador que té al davant té la paella pel mànec i que, a més de lluitar pels seus interessos, intentarà que l’acord final no sigui tan atractiu per crear un efecte imitació i encoratjar altres socis comunitaris –com ara els nòrdics– a seguir el camí del Brexit.

La cohesió no és sòlida a la UE, però tampoc a l’altra banda del canal de la Mànega. Potser per això, perquè no s’acaben de refiar del seu govern, una majoria de britànics veu de bon ull un altre referèndum per ratificar (o no) l’acord que s’hagi tancat amb el continent.

Drets ciutadans, factura i frontera nord-irlandesa

Anna Balcells

El britànic David Davis i, en nom de la UE, el francès Michel Barnier es reuniran cara a cara, avui a Brussel·les, per obrir les converses sobre el Brexit. En l’ordre del dia, l’estatus dels milions de ciutadans comunitaris que viuen al Regne Unit i de ciutadans britànics que ho fan en algun dels 27 estats de la UE restants. S’haurà de parlar de com queda la seva situació, incloent-hi els drets de permanència, de treball i d’accés a l’atenció sanitària. Sobre la taula hi haurà també la factura que els comunitaris exigeixen a Londres per abandonar el club, entre 60.000 i 100.000 milions d’euros, que serviran per finançar les contribucions (al pressupost comunitari, per exemple) a què els britànics s’han compromès. Igualment, s’abordarà la frontera nord-irlandesa, que es convertirà en l’única línia de separació terrestre entre la UE i el Regne Unit. Londres vol evitar el retorn als controls fronterers i perjudicar els acords de pau del 1988.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sospitós viatge a França just abans dels atemptats

Dos dels terroristes de Ripoll van fer un trajecte “extremament ràpid” a París el cap de setmana previ als atacs a Barcelona i Cambrils

Les autoritats franceses en desconeixen els motius

París
 

Barcelona minimitza l’efecte de l’atac en l’economia local

barcelona
 
L'ERA TRUMP

Més soldats “per matar terroristes”

Washington
 

Barcelona prepara una gran marxa contra el terrorisme

barcelona
 

L’Europol assegura que l’ingrés dels Mossos depèn exclusivament de l’Estat

barcelona
 

Ple extraordinari de rebuig al terrorisme a la cambra

Barcelona
 

Què els passa pel cap?

Barcelona
 

La CUP serà dissabte “al carrer amb la gent”

Barcelona
 

Sant Hipòlit acomiada la dona morta en l’atemptat

barcelona