Política

la crònica

A Palamós, tots contra ERC

ERC afronta unes eleccions en què, realment, es posa a examen la seva gestió i, també, queda clar que la resta de formacions saben que és l’objectiu a abatre

La campanya electoral a Palamós ha estat avorrida i previsible en la part més visible, la dels actes al carrer. On hi ha hagut la diferència, una mica, ha estat en la relació a través de les xarxes socials, perquè alguns s’han encès més que no calia. De fet, estaríem parlant de com gestionar aquesta relació que res més. Els uns, com ara Junts per Catalunya, han entrat més en el joc d’interactuar amb la gent,a vegades amb més o menys fortuna. La majoria de partits, ja saben, que si el mercat setmanal del dimarts, que si la vela a l’avinguda Catalunya, que si repartir programes, que si dir a una empresa esportiva que no pateixin, que si cal desmuntaran un servei per incrementar-los la subvenció. Normalitat absoluta. Res de nou. ERC, per exemple, ha optat per mantenir un perfil constructiu, en el sentit d’anar a presentar propostes, tot en clau positiva, intentant sortir dels actes més solemnes i sempre buscant el cos a cos al carrer, acostant el candidat a la gent. Aquest seria, una mica, l’element més representatiu, perquè pel que fa a la resta, cadascú ha estat una mica presoner de les seves paraules i les seves històries. Aquesta previsibilitat no impedeix que ERC, que té l’alcaldia, hagi optat per presentar projectes sobre el treball fet. De fet, la campanya electoral no deixa d’explicar-nos la història d’una formació, ERC, que no s’esperava liderar el municipi i que ara aspira a revalidar l’alcaldia; la d’una travessia del desert, la del PSC, hipotecat quatre anys sobre què faria l’exacaldessa Maria Teresa Ferrés fins a resoldre el seu relleu; el d’una nova formació, ara ja partit, Junts per Palamós i Sant Joan, creada per gent abans vinculada als republicans; la de la CUP, assumint el lideratge de fiscalitzar des de l’oposició, i, finalment, un PP desmembrat, amb la seva única regidora no adscrita i fora del partit, fent d’apuntador del govern. Ara, ni això, perquè els populars no han fet ni campanya, tret de les entrevistes de rigor als mitjans. ERC ha fet, doncs, una campanya en què tenia clar que es posa a examen la seva gestió i sabia que la resta de formacions que li volen disputar la cadira saben que és l’objectiu a abatre. El PSC, ara timonejat per Josep Coll, s’ha esforçat a inflar pit pel llegat de l’exalcadessa Maria Teresa Ferrés, però tenint clar el treball de recompondre el grup, la militància i el lideratge. Els postconvergents de Junts per Catalunya, amb Raimon Trujillo, molt actius com diem a les xarxes socials, han treballat amb la idea d’un nova marca, amb un candidat jove i emprenedor, per recuperar un feu històric que pràcticament havia estat propietat de l’extremunciada CDC. I, en aquest tauler polític, els vells convergents, amb alguns incondicionals defensors del llegat de Jordi Pujol i restes del naufragi d’UDC, han sortit a l’arena política amb Som Ara Palamós, un giny polític difícil de quantificar, fins i tot per ells mateixos. Una altra variable important, i gens menyspreable en aquesta campanya, és la presència de Ciutadans. Aquesta formació, amb el debutant i desconegut Cristóbal Posadas, no ha estat especialment activa, De fet, no li calia. Ciutadans, amb l’aval dels excel·lents resultats de les eleccions espanyoles, és difícil que no obtingui representació. Ah! I encara que sigui residual, el fet que dues formacions es diguin Junts –Junts per Catalunya i Junts per Palamós i Sant Joan– no per anecdòtic deixa de tenir un efecte clar en vots, i, com es pot veure en les passades municipals, tots compten, i molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.