Política

La seguretat, eix central

L’increment del nombre de delictes, en un 17,2%, i les darreres enquestes alimenten la idea que cal afrontar el repte de la inseguretat a Barcelona

La majoria dels partits que aspiren a l’alcaldia de Barcelona aposten per ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana, amb augments que oscil·len entre els 500 i els 1.500 agents

La plataforma de Valls i el PP aposten per fer que la Policía Nacional i la Guàrdia Civil tornin al carrer a Barcelona

L’activitat al voltant dels narcopisos, alguns incidents molt mediàtics amb el top manta i la insistència setmanal d’alguns grups de l’oposició ja havien anticipat que la seguretat se situaria en el centre del debat en la llarga precampanya electoral de les eleccions municipals de Barcelona. El 3 de gener, però, aquesta possibilitat es va materialitzar quan es va fer públic que el darrer baròmetre semestral municipal, el de desembre del 2018, situava la inseguretat com la principal preocupació dels barcelonins, amb un 21%, quan al juliol representava un retingut 6%. Cal anar fins als primers anys del segle XXI per trobar una dada tan dolenta. Ara bé, el baròmetre és una enquesta i, en realitat, el que diu és que a la pregunta “Quin creu que és el principal problema de Barcelona?”, el 21% dels participants responen “La seguretat”. En el mateix baròmetre, es demana als enquestats quin és el principal problema des del punt de vista personal, i aquí la seguretat cau al tercer lloc, amb un 8,6%, i l’atur s’alça com el principal problema. A més, altres estudis, com ara l’índex de l’any 2017 de The safe cities, que analitza diversos paràmetres de 60 grans ciutats del món, situa Barcelona com la tretzena més segura.

Ara, al costat d’això, hi ha les dades. El mateix Ministeri de l’Interior ha xifrat en un 17,2% l’increment del nombre de delictes penals a Barcelona entre els anys 2017 i 2018, quan, en el mateix període, ha baixat en la majoria de ciutats de l’Estat. A més, la darrera enquesta de victimització de Barcelona indica que un de cada quatre barcelonins ha estat víctima d’algun delicte en el darrer any.

Davant d’aquests fets, les reaccions dels diversos partits que es presenten a les eleccions municipals de Barcelona van des d’una certa autocrítica i retrets de deixadesa contra altres administracions com ha fet Barcelona en Comú, fins a acusacions, per part de Junts per Catalunya (JxCat), ERC, Cs –la plataforma de Manuel Valls–, el PSC i el PP, d’abandonament de funcions contra l’alcaldessa i màxima responsable de seguretat, Ada Colau. De fet, aquests grups han reprovat l’alcaldessa per aquest motiu tant en comissió com en el ple. Colau, en la trobada L’alcaldessa respon, que munta el Col·legi de Periodistes, va admetre que s’ha detectat un augment del nombre de furts, sobretot a Ciutat Vella i l’Eixample, però va defensar que Barcelona “no és una ciutat insegura”. Amb relació als manters, l’Ajuntament ha dut a terme operacions concretes i en prepara una altra al passeig de Colom en els propers dies.

Pel que fa a l’afirmació que Barcelona ha empitjorat quant a seguretat, hi ha un partit dels que es presenten a les municipals que se separa de la crítica general i un altre que la matisa. El primer és la CUP-Capgirem Barcelona. Segons la candidatura anticapitalista, “situar la seguretat com a eix central de la campanya respon a la voluntat de generar un alarmisme social que permet justificar una lògica policial i repressiva”. Els cupaires assenyalen que “aquests discursos sovint es fonamenten amb arguments en clau racista, criminalitzen les persones més vulnerables i aplanen el camí als discursos de la ultradreta”. La CUP assegura que la manera “més efectiva d’abordar la seguretat és combatre les desigualtats socials” i posa com a exemple que la majoria dels delictes són robatoris de bosses i carteres, “fets delictius que tenen a veure amb les condicions de desigualtat d’una part de la població”.

I el matís el posa Barcelona És Capital, la plataforma sorgida del procés de Primàries Barcelona. El seu cap de llista, Jordi Graupera, defensa que “Barcelona viu atrapada entre la incapacitat del govern actual per mantenir el mínim de seguretat exigible i els discursos autoritaris que s’estan introduint per governar a partir de la por”. Graupera, de fet, atribueix la diferència entre els ciutadans que en el baròmetre veuen la seguretat com el principal problema de la ciutat i els que –molts menys– el viuen com a propi al fet que “determinats discursos han usat, de manera irresponsable, la seguretat com a arma electoral”.

Més guàrdies urbans

L’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana és la proposta estel·lar en la majoria dels programes electorals. Així, JxCat vol arribar en un mandat als 3.300 agents, amb un increment de la plantilla actual d’uns 400 agents. Però això no és tot: els de Joaquim Forn proposen que es recuperin les patrulles de la policia barcelonina a peu a tots els barris, un nou centre de coordinació d’emergències i millorar la tecnologia “per reduir el temps d’arribada als llocs dels incidents”. A més, JxCat assegura que “cal tornar a apoderar la policia; el govern de BComú no s’ha cregut la policia de la ciutat”.

ERC defensa que cal ampliar la plantilla actual en 500 membres en un mandat i aposta, a més, per la feminització del cos, amb accions per atreure les dones a les convocatòries. Actualment, segons els republicans, només un 10% dels guàrdies urbans són dones. ERC, a més, vol més agents al carrer, cosa que seria factible “posant una altra part del personal a fer la tasca administrativa”. La candidatura de Pasqual Maragall també proposa unes revisions periòdiques dels recursos materials de la policia i millores a les dependències policials.

Esquerra assegura que “Barcelona no és una ciutat més insegura que d’altres de la seva mida. No obstant això, les dades dels darrers anys marquen una tendència preocupant pel que fa al nombre de delictes i cal revertir-la”. Per revertir la situació, doncs, els republicans no només aposten per la Guàrdia Urbana, sinó que proposen una nova categoria de justícia, “una justícia de proximitat que estigui a mig camí entre la carrera judicial i la justícia de pau, formada per jutges temporals”. Aquests jutges serien professionals no integrats a la carrera judicial, però grans coneixedors del municipi, i la seva funció seria resoldre conflictes que ara triguen massa a arribar i ser resolts als jutjats.

La plataforma que impulsa Ciutadans i que té l’ex-primer ministre francès Manuel Valls com a cap de llista és la que més èmfasi ha posat en la seguretat. Valls assegura que “la inseguretat és un problema real i serà el principal repte” que assumirà si aconsegueix ser alcalde. Així doncs, l’exsocialista proposa un augment de 1.500 agents per a la Guàrdia Urbana. A més, defensa que els agents estiguin dotats dels millors equipaments tecnològics i noves casernes per posar fi a l’estat actual, “en què estan menystinguts per l’actual govern”. Valls, a més, proposa un gran pacte d’estat en la lluita contra delictes com ara la delinqüència comuna, el terrorisme, les màfies de la immigració i els delictes cibernètics o, dit d’una altra manera, que les policies estatals siguin més presents a Barcelona.

El PSC ha fet els deures i xifra en 46,5 milions d’euros el cost d’augmentar en un miler els agents de la Guàrdia Urbana i la inversió en equips, material i ampliació del parc mòbil. Els socialistes consideren que la sensació d’inseguretat no té a veure només amb la delinqüència, sinó que “està generada pel desordre en l’espai públic, la brutícia als carrers i la falta d’autoritat efectiva amb activitats il·lícites com el top manta i els narcopisos del Raval i el Besòs”. La llista de Jaume Collboni també posa l’accent a reclamar a la Generalitat el dèficit estructural dels Mossos d’Esquadra, elaborar plans específics de seguretat per a cada barri que tinguin en compte les seves especificitats i tenir una fiscalia especial per a Ciutat Vella.

El candidat del PP, Josep Bou, considera que el pla local de seguretat 2016-2019 “ha estat un fracàs, perquè l’alcaldessa s’ha desentès de la seguretat” i, per això, proposa un nou pla, amb el 2023 com a horitzó, “sobre el principi de tolerància zero amb la delinqüència, els ocupes i l’incivisme”. En aquesta línia, el PP proposa “augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana i passar dels 2.900 efectius actuals als 3.400 en una primera fase, amb l’objectiu d’arribar als 4.000”. Bou, però, també vol recuperar la unitat dels antiavalots i dotar-la de 500 agents més, a banda de demanar ajut als cossos policials espanyols “si Torra no dota Barcelona dels agents dels Mossos necessaris”. El candidat del PP, a més, obre la porta a la possibilitat que exmilitars professionals puguin entrar al cos.

Justament la dissolució o no dels antiavalots de la Urbana també apareix en les propostes d’un altre grup. En aquest cas, la CUP va en la línia contrària al PP i considera que aquesta unitat encara funciona, tot i que amb un altre nom, i que cal dissoldre-la. Els cupaires també reclamen que la policia local no participi en cap desnonament “fins que l’administració garanteixi un habitatge digne per a tothom”. I, més enllà de la Guàrdia Urbana, que vol dotar d’una unitat d’investigació, la candidatura de Barcelona És Capital també reclama que es millori l’enllumenat dels carrers.

Una ràtio que canviarà
Fins a l’any 2017, la ràtio de guàrdies urbans per habitant complia la llei de policies locals. A finals del 2018, la quantitat ja havia baixat i la previsió és que en els propers mesos hi hagi centenars de jubilacions arran del canvi de llei.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sturgeon avisa Johnson que Escòcia “no pot estar empresonada dins el Regne Unit contra la seva voluntat”

Barcelona

El govern i els comuns, a punt de presentar un acord en matèria d’ingressos per als pressupostos del 2020

Barcelona

Ábalos avisa ERC que sense investidura no hi haurà “possibilitat pel diàleg”

Barcelona

Iceta proposa una “àmplia coalició” d’autonomistes, federalistes i reformistes per governar Catalunya

Barcelona

Aval a la direcció del PDeCAT per pilotar el trànsit a JxCat

barcelona

Iceta: “Formar govern és al nostre abast”

barcelona

Per la república progressista

barcelona

El TSJC confirma que Antifrau no ha de readmetre Masià

barcelona

Johnson abraça Anglaterra

Londres