Política

A Cali i a la fila 12

González no va al congrés per viatjar a Colòmbia i desitja “encert” a Sánchez per vídeo sense citar-lo

Díaz seu al galliner i no acudirà a la clausura

Ovació al portuguès Costa i al seu govern d’esquerra

La gestorapresidida per Fernández i pilotada per l’andalús Mario Jiménez diu adéu sense fer balanç

L’últim bienni del PSOE és un compendi de moments convulsos, però amb dos indrets recurrents: la seu del carrer Ferraz –on Pedro Sánchez era elegit el juliol del 2014, destronat l’1 d’octubre del 2016 pel comitè federal i reelegit el 22 de maig de nou en primàries– i la Fira de Madrid a Ifema. Va ser en aquest recinte de congressos on Susana Díaz va llançar l’assalt al PSOE el 26 de març amb una foto de família en què l’andalusa era flanquejada per Alfredo Pérez Rubalcaba, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfonso Guerra. La història del PSOE és amb mi, prevenia la foto. Ahir, però, Díaz va ocupar una localitat de visibilitat reduïda a la fila 12 i González era a Cali (Colòmbia).

La reubicació dels tòtems socialistes obeïa a la glaciació que ha extingit els barons i el gerro xinès en la segona era Sánchez. La tradició no escrita que els ex-secretaris generals acudeixin al congrés del PSOE –com ara el 39è que se celebra aquest cap de setmana– va ser respectada només per Joaquín Almunia, Pérez Rubalcaba i Rodríguez Zapatero. Si bé el basc convivia serenament amb l’aposta pel perdedor Patxi López, tant Pérez Rubalcaba com Rodríguez Zapatero no dissimulaven la seva falta d’eufòria per assistir des de primera fila a l’estrena del “nou PSOE” de Sánchez. El protocol era cruel amb ells, perquè eren punxats permanentment pel fet de seure a primera fila i això posava a prova les ganyotes de tolerància amb el líder, a qui van abraçar per a les càmeres.

L’abraçada de cortesia és el tràngol que es va poder estalviar González, que va veure com la seva agenda internacional sortia al seu rescat i el portava a vetllar pel procés de pau a Colòmbia. “Bon dia, companys. Quan rebin aquesta salutació seré a terres colombianes intentant que es vagin verificant els acords de pau i, per tant, que s’avanci en aquesta condició sempre necessària, encara que mai suficient, per al desenvolupament i per al benestar dels ciutadans després de 50 anys de guerra”, iniciava la salutació González, que va sorprendre el públic tractant de vostè els “companys” i dedicant més segons a Colòmbia que al PSOE. En 55 segons de gravació feta amb segell casolà en un despatx asèptic propi d’un catàleg d’Ikea, qui va ser president espanyol entre el 1982 i el 1996 va desitjar “encert” al “secretari general”, que es va resistir a dir pel seu nom. “Que tingui la major capacitat d’encert i una estratègia que ens retorni al caràcter de primera força política d’Espanya”, es va acomiadar González en el vídeo entre aplaudiments quan la imatge es fonia a negre.

Amb més efusió es va rebre el vídeo d’Antonio Costa, el primer ministre de Portugal, que mana gràcies a una àmplia aliança amb el Bloc d’Esquerra, el Partit Comunista i l’ecologista Els Verds. En un vídeo enregistrat a Santiago de Xile al costat de l’estàtua de l’expresident xilè Salvador Allende, Costa va lloar els “valors intemporals dels socialistes”: la llibertat, la democràcia i els drets humans. Costa, això sí, es va abstenir de recomanar aliats a Sánchez, després que el líder del PSOE el va visitar, el gener del 2016 a Lisboa, per conèixer de prop l’aliança múltiple de les esquerres portugueses i el primer que va fer després, quan va aterrar a Madrid, va ser firmar un pacte amb Ciutadans. Si Costa va enfervorir els delegats pel que suposa de mirall –o de miratge–, qui literalment els va aixecar de la butaca va ser Gianni Pittella, president del grup socialista al Parlament Europeu. Amb la sang calenta que dona haver nascut entre Nàpols i Calàbria, Pittella va alertar contra la temptació d’alguna presumpta esquerra d’anar “pel carrer més curt”. “Com el macronisme, que no és l’esquerra; és una altra cosa!”, va advertir. “Ens hem equivocat quan hem permès que els artesans de Madrid paguin més impostos que les multinacionals!”, va animar Pittella a reconèixer. El fervor màxim, però, va arribar quan l’italià va lloar “Pedro, Susana i Patxi” per la “batalla” i va exigir a tot el PSOE “Unità! Unità! Unità!” “Unità! Unità! Unità!”, van correspondre els delegats d’arreu de la península, com si la seva llengua materna fos la de Leopardi.

La contraindicació del fervor italià va ser que el realitzador va desviar el focus fins a la fila 12 per emmarcar el deprimit rostre de Díaz, diluït entre el galliner. “Em semblarà bé l’equip que faci Pedro, perquè es voldrà rodejar dels millors perquè el PSOE torni a ser alternativa a Espanya”, havia dit la presidenta andalusa, que avui, això sí, s’absentarà de la clausura a càrrec de Sánchez i viatjarà a París per assistir a la fira aeronàutica internacional Paris Air Show. El segon comiat a la francesa és el de la gestora que ha presidit l’asturià Javier Fernández i que ha pilotat l’andalús Mario Jiménez, que diu adéu sense ni tan sols oferir un balanç dels vuit mesos en què ha eternitzat la interinitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.