Opinió

De reüll

La llibertat dels blancs

Els soldats africans van lluitar en sòl europeu contra la barbàrie nazi

Necròpolis de Boulouris, Saint-Raphaël, 15 d’agost del 2019, Macron ret homenatge a l’exèrcit de 250.000 soldats –el 90% procedent de l’Àfrica– que 75 anys enrere va desembarcar a la Provença: “Es van sacrificar per una terra llunyana que no havien trepitjat mai, tots units contra l’enemic nazi, sense ells no seríem lliures. Però, qui recorda avui el seu nom, el seu rostre?”, es lamenta. Més enllà del somicó oficial s’obre pas la resposta. Si no en tenim memòria és perquè des del minut zero es va negar la seva contribució a la derrota de la barbàrie. A l’hora de recollir les mels del triomf van ser amagats i substituïts per forces autòctones. Ni la França alliberada ni els molt segregacionistes EUA estaven disposats a compartir heroïcitats i glòria amb les tropes colonials. Pitjor encara, no tenien cap mena d’escrúpol a massacrar-les si gosaven reclamar la paga convinguda: 35 artillers senegalesos morts l’1 de desembre de 1944 a Camp de Thiaroye, a prop de Dakar, un luctuós episodi recollit pel cineasta Ousmane Sembène; tan sols eren negres que havien defensat la llibertat dels blancs! Episodis de la història que convé conèixer i reconèixer quan estem a punt de commemorar –1 de setembre– el vuitantè aniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial, quan l’ou de la serp s’escampa per Europa i quan els nets d’aquells soldats s’estan ofegant per arribar a un continent que de nou els necessita però no els vol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.