Opinió

opinió

Millora la inflació

El sector bancari europeu continua sent atractiu per valoració

La decisió del BCE de reduir fins a 30.000 milions d’euros mensuals les compres d’actius en la seva última reunió, llargament anticipada, va venir de la mà del missatge de continuar-les almenys fins al setembre del 2018. Això ha portat a un reajustament en les expectatives de tipus per part del mercat. Així, els futurs de l’Euribor 3 mesos, a desembre del 2019, cotitzen lleugerament en negatiu, mentre que per al 2020 recullen un augment de 25 punts bàsics i una segona puja per al 2021 en la mateixa quantitat, fins a un 0,58%, el que podríem considerar nivells sòl. Així, mentre el missatge del BCE, reafirmant-se en una sortida molt gradual de la seva política monetària ultralaxa, disminueix pressió sobre l’euro, el dinamisme macroeconòmic més accentuat a la zona euro, al costat de la lenta convergència de la inflació cap a l’objectiu del 2% i una Fed pujant els tipus al voltant dels 75 punts bàsics per al 2019, haurien de donar suport a una certa recomposició de les expectatives a mitjà termini.

A tot això s’hi afegeix l’encariment del Brent (34% en els últims 6 mesos), que ja situa el seu preu per sobre dels nivells de consens per al 2017 i el 2018, uns 53 i 56 dòlars, respectivament, contra els 64 dòlars assolits la setmana passada. Això, al costat d’un euro una mica menys apreciat, seria compatible amb una inflació propera a l’1,8% en els propers 2 o 3 mesos i un augment de 20 punts bàsics en els breakeven d’inflació alemanys a 10 anys, des del nivell de l’1,2% en què ha romàs des del setembre passat. Així, la rendibilitat del deute a 10 anys del bo alemany també repuntaria en les pròximes setmanes fins al 0,55%, des del 0,32% actual, permetent alhora un comportament relativament millor dels bancs, atesa l’elevada correlació entre un i altre i el càstig que acumulen des de l’agost passat.

En general, el sector bancari europeu continua sent atractiu per valoració. En termes de preu sobre valor comptable s’ha recuperat des dels mínims de juliol del 2017, però continua cotitzant a nivells relativament baixos i similars als del segon trimestre del 2015, quan es va iniciar el QE del BCE. En aquest sentit, la perspectiva de creixement del PIB de la zona euro per sobre del potencial, la recuperació de la inflació i un dinamisme creixent del crèdit, juguen a favor d’una millora de la rendibilitat del sector i, per tant, en favor de ràtios més altes. Els resultats del tercer trimestre dels bancs, estacionalment fluixos, van suposar una certa decepció sobre el marge d’intermediació en els bancs europeus (no tant en els espanyols), que estaria en línia amb l’escenari dels tipus dels últims trimestres. No obstant això, continuen amb un procés gradual de reajustament de costos, un bon ritme de reducció de provisions i una millora pel que fa a les comissions.

Nicolás Fernández Picón és director d’anàlisi, renda variable i crèdit del Grup Banc Sabadell


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.