Opinió

El futbol, l’espectacle i l’esport

Aquest cap de setmana ha tornat el futbol professional a l’Estat després de la llarga aturada imposada pel Covid-19. Barça, Espanyol i Girona han reprès la competició. Arrenca en unes condicions que hauríem trobat inconcebibles quatre mesos enrere, sense públic a les graderies i amb mesures sanitàries i de seguretat molt estrictes. Torna la Lliga de Futbol Professional (LFP) per intentar salvar els milers de milions d’euros de drets televisius, sense els quals el negoci que es mou a l’entorn del futbol no tindria viabilitat.

El retorn del futbol d’elit és una bona notícia per als milions d’aficionats que ho estaven esperant, no només de l’Estat, sinó de tot el món. Però la tornada té més a veure amb l’economia, els negocis i l’espectacle que amb l’esport, sense que això vulgui dir que els futbolistes no són esportistes, que ho són, i amb una exigència enorme. Arrenca, per tant, l’espectacle del futbol pensat per a les televisions, però es manté, encara, en estat latent l’esport de base, l’esport de formació i l’esport amateur.

L’aturada en sec que ha provocat la pandèmia en les bases de l’esport a casa nostra ha suposat la parada total de l’activitat en les federacions, que sumen unes 620.000 llicències, i en l’esport escolar, en el qual es calcula que participen uns 150.000 nens i nenes. A banda, és clar, dels milers de practicants no federats i que no estan en edat escolar. Hi ha, a més, molta incertesa i dubtes respecte de quan i de quina manera es podrà reprendre l’activitat d’un sector, el de l’esport de base i l’activitat física, al qual sovint no reconeixem els beneficis que reporta a la societat pel que fa a la millora del benestar, de la salut i de la cohesió social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.