Opinió

Amnistia sentencia la sentència

El dictamen d’Amnistia Internacional sobre la sentència de l’1-O és una denúncia en tota regla de l’arbitrarietat amb què el Tribunal Suprem ha aplicat la legislació espanyola als independentistes catalans. Fet que deixa l’Estat espanyol en una vergonyosa situació davant els ulls del món per vulneració de drets fonamentals. En el seu informe, Amnistia exigeix l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, així com l’anul·lació de la condemna. L’organització defensa la legitimitat i la naturalesa pacífica de les mobilitzacions del 20-S i l’1-O del 2017 i critica l’aplicació del delicte de sedició.

L’abast de la recriminació d’Amnistia va molt més enllà de l’afectació individual als presos polítics. L’organització mostra preocupació perquè la sentència podria “obrir la porta a una més gran criminalització dels actes directament relacionats amb l’exercici pacífic dels drets a la llibertat d’expressió i de reunió”. Una advertència que situa en la més absoluta indefensió tota la ciutadania davant l’aplicació arbitrària de la llei en contra dels drets fonamentals. Per Amnistia, el Suprem ha forçat una sentència “desproporcionada, excessiva, restrictiva, imprecisa i perillosa” per combatre l’independentisme i en defensa de la sacrosanta unitat d’Espanya. Segurament l’Estat no atendrà la petició d’alliberar els presos polítics, com tampoc ho va fer amb l’exigència d’instàncies de l’ONU. Però el nou dictamen el deixa en una posició internacional dèbil. L’Estat espanyol, a més de veure malmesa la seva imatge democràtica, haurà de fer front a les decisions de tribunals internacionals com el d’Estrasburg –aquestes, d’obligat compliment– on sí que es llegeixen –i molt atentament– els informes d’Amnistia Internacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.