Opinió

Abordar el problema de l’habitatge

El preu del lloguer puja a Catalunya des de fa cinc anys de manera ininterrompuda i, el darrer any, s’ha disparat un 6% de mitjana. En poblacions com Barcelona, la mitjana del preu del lloguer mensual ja arriba als 930 euros. És a dir, que el problema de l’accés a l’habitatge ara ja es dona en les seves dues formes: la compra i el lloguer. Les darreres dades oficials indiquen que un 75% dels desnonaments ja afecten els llogaters. I no parlem d’un fet menor, ja que cada hora una família catalana perd la casa. En aquesta situació, no s’acaba d’entendre com és possible que els grups polítics no es posin d’acord en un mínim i que el decret de mesures urgents per promoure la construcció d’habitatge públic s’hagi hagut de retirar i que el decret per limitar el preu del lloguer fos rebutjat per tota l’oposició dimecres al ple del Parlament.

Cal demanar a tots els grups polítics, als del govern en primer lloc ja que són els que en tenen la principal responsabilitat, però també als de l’oposició, que esmercin les hores de feina que faci falta per arribar a un acord. Hi ha massa temes en què la legislació acaba anant al darrere de la realitat, i el de l’accés a l’habitatge n’és un de clar, cosa que fa encara més urgent una solució, encara que sigui una de provisional que es pugui anar modulant amb el temps. Més val regular una part que no fer res. I aquesta responsabilitat també ha d’incloure els grups unionistes que van decidir votar-hi en contra pel fet que aquesta legislació podria envair competències estatals. No s’hi val omplir-se la boca dient que cal parlar dels temes que interessen a la gent i amagar-se quan es tracta un tema tan seriós com aquest. Si l’Estat, que pot fer-ho, no pren mesures, ho ha de fer Catalunya.