Opinió

Cinc anys d’una corona fracassada

Felip VI ha complert el primer lustre com a rei dels espanyols i cap de l’Estat després que el 2014 el seu pare, Joan Carles I, abdiqués assetjat pels escàndols de tota mena i les sospites de corrupció. Una operació que avançava el relleu en la corona espanyola i que no tenia cap altre objectiu que mirar de salvaguardar la vetusta i trontollosa institució. Però Felip VI ha fracassat pel que fa a la renovació i modernització de la monarquia espanyola.

Felip VI ha heretat les pitjors conductes de la vella monarquia borbònica hispànica: autoritarisme, ultranacionalisme espanyol, opacitat i supèrbia. En el cas de la majoria de catalans i catalanes aquesta imatge va quedar totalment fixada després del missatge del 3 d’octubre del 2017 en què Felip VI va avalar la brutalitat policial contra la ciutadania sense la més mínima sensibilitat per a les víctimes. La monarquia espanyola és la institució menys valorada a Catalunya, amb una nota d’1,82 sobre 10, segons el CEO de la Generalitat. Però el fet que el CIS espanyol hagi deixat de preguntar fa temps sobre el monarca indica, però, que en el conjunt de l’Estat la institució tampoc passa pel millor moment. Felip VI manté l’opacitat sobre les seves finances sufragades amb diner públic i, com el seu pare, continua esquitxat per escàndols familiars.

La monarquia no només és una institució anacrònica, sinó que en el cas de l’Estat espanyol manté el pecat original d’haver estat hereva de la dictadura franquista. Fa cinc anys es podria haver corregit aquest dèficit democràtic amb un referèndum entre monarquia i república. El vet dels poders de l’Estat va ser un immens error que avala que la monarquia continuï sent una institució antidemocràticament imposada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.