Opinió

Avortaments clandestins a l’Argentina

A l’Argentina cada any ingressen entre 35.000 i 45.000 dones en perill de mort als hospitals, víctimes d’un avortament il·legal. Es calcula que en aquest país es practiquen uns 400.000 avortaments clandestins cada any, sense cap mena de control de l’Estat ni cap conseqüència per als casos de mala praxi. Són unes xifres esfereïdores, inacceptables, que lamentablement es mantindran, si no augmenten, perquè el Senat argentí ha impedit que prosperi la llei de la interrupció de l’embaràs que el juny passat havia aprovat la Cambra de Diputats. Són el resultat de no voler adaptar la llei a una realitat que s’imposa en la societat argentina, així com en els països socialment més avançats, malgrat la pressió dels sectors més conservadors.

Les dones argentines que avortin poden ser condemnades a quatre anys de presó, segons la llei vigent, que data del 1921. Els únics supòsits no penats previstos per aquesta llei de fa 97 anys són els embarassos fruit d’una violació o que la mare corri el risc de morir durant el part. Aquesta legislació, que fa gairebé un segle va posar l’Argentina com a capdavantera dels drets de les dones a l’Amèrica Llatina, ha quedat absolutament desfasada, impròpia.

Els sectors més reaccionaris han impedit de moment el canvi, però el descrèdit de l’Església catòlica argentina, afectada per greus casos de pederàstia, resta arguments a aquests sectors. Malgrat el revés del Senat, el debat és obert en la societat argentina i el camí cap a la nova regulació és irreversible. Fins i tot el president, Mauricio Macri, contrari a la llei, intenta apaivagar els ànims dels més conservadors amb vista a la nova regulació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.