Opinió

Més suport legal per al català

El català ha perdut 300.000 parlants habituals a Catalunya en els darrers 15 anys però un 5% més de persones joves el tenen com a llengua habitual a Catalunya, i ja són el 36,4% del total. Són dues dades, la negativa i la positiva, que recull l’InformeCAT 18 que elabora la Plataforma per la Llengua. Sobre la base de l’informe anual, aquesta ONG de la llengua assegura que cal treballar en la línia de conscienciar la població, ja que el 70% dels catalanoparlants encara canvien de llengua quan el seu interlocutor en parla una altra, però també en la millora del marc legal. L’entitat té tota la raó ja que una part important de la responsabilitat de la supervivència d’una llengua és dels seus parlants, d’uns parlants que moltes vegades no tenen clar que parlen una llengua minoritzada.

La segona part dels seus objectius però, es fa difícil de complir en l’actual Estat espanyol. Fa uns mesos, el Tribunal Constitucional va sentenciar, per exemple, que no es pot imposar que la meitat de les pel·lícules que s’exhibeixen a Catalunya estiguin doblades o subtitulades en català. I va considerar inconstitucional que els immigrants, abans de rebre formació en espanyol, la rebin en català. L’Estat, a més, continua obviant la nostra llengua en àmbits com la justícia.

La solució implica una gestió únicament i exclusivament catalana, feta amb tot el respecte envers la resta de llengües que es parlen al nostre país. Ara, perquè això passi, cal o que l’Estat ho accepti i no dugui al Constitucional qualsevol llei que afecti la llengua, en la majoria de casos per la pressió de la ultradreta mediàtica, o que Catalunya s’organitzi com a república, la forma idònia per defensar els seus drets.