Opinió

Un govern que provoca escepticisme

El govern espanyol presidit per Pedro Sánchez va prendre possessió del càrrec ahir i és a partir d’ara que veurem quina mena de relació vol tenir amb Catalunya i el seu govern i fins a quin punt concreta l’esperit de diàleg i conciliació mostrat pel nou president durant una moció de censura que va prosperar amb el suport de sobiranistes catalans i nacionalistes bascos. Malgrat això, no cal consumir els cent dies de gràcia per apreciar en la tria de Sánchez una virtut, la de fer seva la reivindicació del 8-M, anant més enllà de la tòpica paritat; una estratègia, la d’estar dissenyat per fer pinya dins el PSOE i menjar terreny i vots a l’oposició; però també ombres prou importants des de l’òptica catalana, que generen més escepticisme que no pas expectatives de canvi real.

Pedro Sánchez ha confeccionat un executiu polièdric, amb experiència, amb pes polític i també mediàtic, que respon molt més a la pretensió de guanyar-se la continuïtat més enllà dels mesos que pugui durar aquesta legislatura, que no pas a generar escenaris de distensió i negociació política que permetin trobar solucions a la crisi territorial amb Catalunya. Almenys, l’hostilitat manifesta amb el sobiranisme i el jacobinisme empedreït de Josep Borrell (Exteriors), la coautoria del 155 de Carmen Calvo (Vicepresidència), la mà dreta de Susana Díaz vetllant el finançament autonòmic (Hisenda), l’avaladora del projecte Castor (Transició Ecològica) o un exjutge de l’Audiencia Nacional que permet tortures a quaranta detinguts bascos (Grande Marlaska-Interior) no són la millor targeta de presentació d’un govern que es proposi avançar en aquest sentit, tot i la presència, gairebé testimonial, de Meritxell Batet (Política Territorial).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.