Opinió

Daltabaix a la política de Llarena

La justícia belga va decidir ahir no tramitar les euroordres dictades pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els consellers Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. I no és que el jutge belga encarregat del cas ja hagi dictat una sentència, no; és que la fiscalia belga, l’encarregada de fer de corretja de transmissió de l’espanyola, ha decidit no tramitar-la per un defecte de forma després que ja en la primera sessió, el 18 d’abril, no ho veiés clar i decidís demanar més informació a Espanya. El defecte de forma es dona perquè no hi ha una ordre de detenció estatal prèvia contra ells, com tampoc hi és contra Carles Puigdemont o Clara Ponsatí. Però seria un error pensar que aquesta decisió es deu només a una formalitat, aquesta decisió és un daltabaix per a la política de Llarena.

La judicialització de la política, del procés, té la seva cara principal en Llarena. Les seves interlocutòries són manifestos polítics, i les seves accions també, com quan va decidir retirar la primera euroordre per, segons la seva interlocutòria, evitar que Puigdemont pogués ser escollit president de la Generalitat. Posteriorment ha anat modelant el seu relat canviant el delicte pel qual en demana l’extradició, del de rebel·lió al de sedició mentre no troba cap prova del de malversació. De fet, ni dels primers, perquè tots dos s’havien de produir en un escenari de violència, escenari que no s’ha donat. Errada rere errada perquè tot el procés beu d’un error primari: no donar una solució política a un problema polític. La d’ahir, però, és una mala notícia per als presos ja que els repressors afirmaran que la decisió és formal i no de fons. Mariano Rajoy encara és a temps d’aturar aquest seguit d’errors, només li cal rebre Quim Torra i parlar, sense apriorismes.