Opinió

El diàleg abans de la república

El president Carles Puigdemont va pronunciar ahir l’esperat discurs que obria el procés perquè Catalunya esdevingui una república independent. Cap vidre trencat, cap crida a la insurrecció. Cap pretext sòlid per a una reacció contundent del govern espanyol, que ahir va quedar visiblement descol·locat. En comptes d’això, un missatge conciliador: diàleg, mediació, negociació, pacte, mà oberta. Perquè la nova relació entre Espanya i Catalunya, va recordar el president, necessita un pacte.

Proclamació i suspensió per donar una oportunitat –una més, encara– al diàleg. Suspensió del procés cap a la independència durant setmanes. O no. Depèn de les ganes de negociar que tinguin el govern del PP i els seus aliats. El gest de Puigdemont s’explica també per la multiplicació d’ofertes de mediació. L’afer català preocupa molt a Europa, una situació que desmenteix aquells que encara proclamen que el conflicte del nostre país amb Espanya és “un afer intern”. Europa mira cap a Catalunya. Però també cap a Espanya.

Sembla que el govern espanyol no vol ni sentir a parlar de diàlegs. Creu que qualsevol acció en tal direcció és un xantatge, quan no una humiliació a una nació secular. Però l’opinió pública internacional valora molt bé el gest de Puigdemont i l’ha considerat una prova de maduresa política. El PP i Cs malden per imposar el corró de l’article 155. Avui sortirem de dubtes. El poden aplicar, però després del gest de Puigdemont quedarien en evidència com a grups amb nul interès a dialogar. Tot embolcallat, això sí, amb pretextos legalistes. Atenció: després de l’espectacle policial de l’1-O, Espanya no es pot permetre de cometre més errors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.