Opinió

El retorn polític dels estudiants

Milers i milers d’estudiants universitaris i dels nivells secundaris de Catalunya van participar ahir en les manifestacions per exigir l’exercici sense traves del dret a votar lliurement. La implicació dels estudiants en aquesta lluita pacífica és un salt important perquè suposa el retorn d’aquest col·lectiu, cridat a ser un dels motors del nostre país, al terreny de la política. Fins fa poc, molts veien llunyana l’era, a les acaballes del franquisme i l’inici de la transició, de les vagues i protestes estudiantils en favor de la democràcia. Amb l’adveniment ple del parlamentarisme semblava que el motor s’havia quedat parat per sempre més i que les protestes se circumscriurien només a l’àmbit acadèmic. Però quan hi ha aparegut la necessitat de defensar la democràcia, ha quedat de manifest que el motor no estava parat, sinó al ralentí.

Una engegada que, òbviament, ha alarmat i irritat notablement els adversaris de la consulta. Ràpidament es va iniciar una campanya –amb intervenció de la fiscalia de menors inclosa– per provar d’espantar les famílies dels alumnes de secundària perquè evitessin que els seus fills anessin a les mobilitzacions. Ha entrat en erupció també la campanya –mai morta– perquè l’Estat recuperi les competències en educació sota l’argument que l’escola catalana “adoctrina”. Una petició que demostra una miopia, un autoengany i una confusió extremes. Perquè l’escola instrueix, i l’educació és responsabilitat de les famílies. Perquè l’escola no és un edifici, sinó uns professionals –no tan ben pagats i valorats com es mereixen– que es dediquen a instruir. Amb l’objectiu no d’adoctrinar, com propalen alguns, sinó de formar persones lliures i responsables de les seves vides i el seu futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.