Opinió

On s’amaga el govern d’Espanya?

Els defensors del dret democràtic a la lliure decisió i els detractors de la consulta només coincideixen en un punt: que el govern d’Espanya està absent. És cert que el seu president i alguns dels seus ministres es prodiguen en aparicions públiques, però és per dir el de sempre: exigeixen la renúncia de l’adversari amb amenaces penals i, alhora, s’atribueixen el paper d’únics defensors d’una democràcia, diuen, consolidada. Fan tots els papers de l’auca menys el que els pertoca: fer política.

Els legisladors fan lleis, els jutges les interpreten i les apliquen, i els polítics fan política. Menys a Espanya, on el govern prefereix amagar-se al darrere dels alts funcionaris perquè siguin ells els que es desgastin defensant l’Estat. No són pocs els jutges que ja han manifestat que estan cansats que se’ls utilitzi per resoldre problemes que no són de la seva competència, sinó dels polítics. Però, per fer política primer cal tenir idees i projecte. És a dir: per atreure els catalans cap a Espanya no es poden utilitzar lemes eteris i tronats, sinó que cal oferir un projecte alternatiu engrescador. On és aquest projecte?

El govern del PP desplega el poder judicial i el policial i converteix en delinqüents els seus adversaris perquè no té alternatives. O no les pot proposar. En gran part, per culpa seva. Per aconseguir bons resultats electorals, el PP no va tenir cap inconvenient –no el té ara– a presentar-se com a únic defensor d’una Espanya imaginària. Com li ha passat amb altres invents semblants, ara és presoner de les seves pròpies accions. Qualsevol intent de fer política a Catalunya seria vist com una traïció per aquells que ara exigeixen que el govern reaparegui aplicant duresa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.