Opinió

L’APUNT

Nostàlgia de l’estadi de la Joventut

La relació dels gironins amb la Devesa és complicada. Uns volen protegir-la com si fos reserva de la biosfera i d’altres en voldrien un aprofitament tan intens que no podria trobar-s’hi la bombolla de tranquil·litat que es pressuposa als parcs urbans. Potser el millor seria el camí del mig. Però això demana reflexió i voluntat d’entesa..., i no n’hi ha. Fa deu anys es va iniciar la reconversió de la zona esportiva, que va alleugerir-la de ciment. Bon canvi. Però, què volen que els digui, íntimament trobo a faltar la vida que hi havia anys abans, per exemple, a l’estadi Fèlix Farró (o, com es deia, estadi de la Joventut) que vibrava cada dia de vida i mainada pels partits i entrenaments del Bons Aires, La Salle, el Doble Set i tants equips que hi van passar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.