Opinió

Les pantalles només són 2D

Parlem molt sobre de les tecnologies digitals en educació: hi ha raons a favor i en contra. La pandèmia ens ha obligat a l’exoeducació (treballar fora d’escoles i instituts). A alguns docents cremats o amb problemes de disciplina els ha anat bé: oli en un llum. Seria millor? És adequada?

Investigo una nova perspectiva: a professor i alumne ja no els veig dos individus en contacte sinó que, del contacte educacional, en sorgeixen dos individus: allà hi passen un piló de coses que no succeeixen quan un estudiant interacciona, per exemple, amb el conductor del bus o el venedor de llaminadures. Educar requereix un vincle global, total, un compromís, una presència corporal, un grup (encara que sigui petit). Quan s’hi interposa la pantalla es dilueix bona part de la interacció amb la classe i es passa d’una relació en 3D a una altra en 2D. Per molt que hi posis diapositives, vídeos o preguntetes i formularis. Els Meet i Zoom són lineals (per a “emetre-rebre” dades) i poc més: l’educació només virtual no és sostenible. Pot emprar-se com a “kit d’emergència” o com a recurs complementari, com ja havia estat abans de la pandèmia. Però no com a substitució de l’aula o espai educatiu viscut.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.